19 de maig, 2006

My Fair... Doggy

Si per ensenyar a la pobra Audrey Hepburn a comportar-se com una senyoreta li feien dur un llibre sobre el cap i repetir allò de "La lluvia en Sevilla es una pura maravilla", nosaltres per educar el nostre Pirata ens les veiem magres per trobar una tècnica adient. Gràcies a en Xevi i en Sash, habituals de la zona de passeig, avui hem sabut que tenim lectors del Club Agility de Girona (benvinguts!), a veure si amb una mica de constància, consells dels experts i "roce" amb gossos més educats a en Pirata se li enganxa alguna cosa i podem fer-ne gala en algun concurs. ;P

En els últims dies han passat un munt de coses: hem presentat el gos a la família, hem voltat per parcs nous i hem viscut disgustos i alegries de tota mena.

Potser dels disgustos més destacables de la setmana ha estat l'intent d'en Pirata de tornar tot sol a casa. Era un migdia assolellat i tranquil, com molts d'altres d'aquesta setmana, la concurrència a la zona de passeig era mínima i el gos podia voltar lliurement sense destorbs; amunt i avall per la llera caminava amb pas viu, mentre jo arrossegava la meva ànima sota la calor implacable. En un moment donat del passeig vaig decidir que ja havíem fet el fet i era hora de tornar a casa; a en Pirata li va semblar bé la iniciativa i va anar trotant trotant fins l'escala, deixant-me enrera. Jo, innocentment, vaig pensar que m'esperaria a l'ombra fins que arribés, però què us imagineu? en uns segons vaig veure que en Pirata pujava tot decidit l'escala cap al carrer! Sota el sol impenitent vaig llençar-me a la carrera frenètica per recuperar el gos, fins que el vaig trobar ja a l'alçada de la terrassa del bar, feliç com ell sol. Sobra dir que el vaig renyar i vam tornar a casa de morros, però més valia un petit disgust llavors que un gran disgust qualsevol altre dia.

Un altre ensurt el vam viure ahir al matí. En Pirata, confiat de que ja és un expert passa-passeres va calcular malament i va es va trobar amb mig cos a l'aigua. Quan va haver aconseguit tornar a pujar tenia mig cos verd, cobert d'algues. Per acabar-ho d'adobar va seguir el seu passeig per la zona de sorra de platja que hi ha, amb el que va acabar semblant una croqueta d'espinacs gegant. La guerra de després per dutxar-lo jo sola va ser traumàtica per tots dos, fins a tal punt que vaig acabar mig afònica i el pobre Pirata arraulit en un racó tot xop. Del mullader per tot el pis ni en parlem.

Aquest últim episodi, però, ha servit per unir-nos més que mai, ja que al migdia vaig tornar amb moltes ganes de tornar a ser amics. Vam fer una sessió de manyagues memorable i el gos va acabar quedant-se adormit als meus braços com un nadó. Roncava i tot!

1 comentari:

JDA ha dit...

Potser encara no li heu trobat el "punt de les pesigolles" però ja li has trobat "el truc" perque ronqui ;)