13 de setembre, 2007

Els altres

Fa molt que no actualitzem el blog, i això que tenim un munt de coses noves per explicar, excursions, visites a amics, curiositats, etc. però avui ens centrarem únicament en una cosa dels passeig amb el nostre gos: els altres.

Els altres. Aquells amb qui ens topem pel camí i no acompanyen cap gos, aquells que "van sols" encara que vagin en grup. Bé, aquells, els altres, reaccionen de maneres molt diferents quan en l'horitzó -o al girar la cantonada- ens veuen caminar cap a ells amb un gos.

La reacció més habitual és fer-nos una mirada ràpida, després una de més detinguda al gos, per després seguir caminant amb certa indiferència controlada. Per mi, que no sóc gaire social, aquesta reacció és al que em fa sentir més còmode; no hi ha interacció ni positiva ni negativa i tots tan amics.

Després hi ha aquells que veuen un gos i s'hi tiren de cap encara que no el coneguin, ja sigui verbalment o fins i tot -pobre Pirata- físicament. "Oh, m'encanten els gossos! Vaig a tocar el teu sense que ningú m'hagi donat permís!" (passa el mateix amb els bebès humans, diuen) i és llavors quan en Pirata nota una mà inesperada i s'espanta d'allò més, apartant-se bruscament amb el consegüent ensurt per part nostre (i si passa un cotxe a la vora ja ni us explico) i astorament per part de l'entusiasta, que no entén com un gosset pot espantar-se només per fer-li mimos. En aquest moment és quan li hem d'explicar "és que és cec, és que no s'ho esperava, patapim i patapam...", "ai, pobret pobret" i passa que ja t'he vist. Personalment, no se m'acudiria mai anar a tocar un gos desconegut si no sé quin peu calça, digueu-me prudent.

Hi ha una reacció que m'omple de tristor, de llàstima, sí. És la gent que va amb mainada i només veure en Pirata els diuen "cuidado, un gos", que deu ser la mateixa gent que els explica als nens que els gats miolen, els cavalls renillen i els gossos... mosseguen. Així, ens hem trobat amb més d'un nen que només veure el nostre quisso s'arraconen fins tocar la paret (o les faldilles de la mare), amb la mirada plena de pànic.

Quan ens trobem amb el cas, procurem passar ràpid el més lluny del crio, no sigui que a en Pirata se li acudeixi ensumar on no toca i ja tenim drama. Si el coneguessin! De fet nosaltres tenim un amic a qui no li fa cap gràcia trobar-se gossos i amb el nostre no hi té cap problema, al contrari, que a vegades li fa festes. I és que no hi ha res com conèixer allò que tems per veure que, en realitat, no és per tant. Hem trobat pocs adults a qui els facin por els gossos (por de veritat, fòbia) i encaixa amb el perfil de "dona de més de seixanta anys amb marit a la vora", curiós, ho haurem d'estudiar més endavant. No sé ben bé què deu causar aquesta fòbia, però segurament es tracta d'alguna molt mala experiència del passat, així que ofereixo des d'aquí, ara mateix, a qui tingui por als gossos, que passi una tarda amb el nostre Pirata i se li passaran tots els mals, garantit!

Altres reaccions són la de curiositat "quina raça és?", "mascle o femella?", "com es diu?", "quants anys té?"... i quan ja els has contestat les preguntes diuen "ah" i se'n van. Qui els entengui que els compri. També trobem aquells qui es queden mirant amb un somriure i no sabràs mai si riuen perquè recorden aquell gosset que van tenir de joves, si els fa gràcia el comportament del tàndem gos-amo o ves a saber què. Misteri. O els qui es miren el gos amb fàstic, ja sigui perquè en aquell moment el nostre amic duu unes babes llargues fins a terra, o ha llepat un pipí aliè, o qualsevol d'aquestes costums poc higièniques que tenen els animalons, o potser se'l miren amb fàstic perquè, realment, els gossos els fan fàstic i punt. Ves, que hi ha gent per tot.

Segur que me'n deixo, però el tema canvia quan amb qui et trobes és propietari (i es veu acompanyat en aquell moment) d'un gos. Però d'això, ja en parlarem un altre dia. Siau!

6 comentaris:

laura "la mama de la vivi" ha dit...

Hi han aquells nanos petits que es tiran de pet a tocar la bestiola, i les pares no diuen rés, i som els amos que em de dir : No el toquis així que s'emprenya¡¡ i llavors els pares ofessos retiran els minyons del cantó del gos.
Perque hi han nanos que a la Vivi la tenen amargada: dits als ulls, l'estiren dels pels, li piquen el llom .... A vegades em dit que mossega, només perque no la "chinchin tan". El que em fa por, no es que la Vivi mossegui (perque es una bonasa) pero no fós cas que un nano la mossegui en ella ;)

montse ha dit...

El millor de tot, per a mi, que tinc un caràcter més insociable que l'Eva (em sembla), és que amb l'excusa del gos he començat converses amb persones a les que no coneixia. Si no estic amb gossos, no sé mai per on començar la conversa (serà que de joveneta no vaig anar gaire de "ligoteo" per les discoteques ...).
Els meus gossos saben molt bé com desfer-se dels pesats:en Nervi els ronca i en Negrito surt per potes i no hi ha qui l'atrapi.

laura "la mama de la vivi" ha dit...

jajajajaj ¡¡¡ m'agrada la tàctica dels teus peluts. Per cert, jo també soc una mica com vosaltres (mal de muchos....) amb la familia molt bé, pero al veïnat soc una mica distant també, i amb aixó que de jove no anavas de ligoteo a la disco..., ja som dos, es poden contar amb els dits d'una mà les vegades que he anat a ballar, i penso que em sobren dits, el meu món sempre ha sigut molt petit pero acullidor.

montse ha dit...

Esteu nominats!
Hi ha una iniciativa bloggera de donar un premi simbòlic al "Blog solidari". A mi m'han nominat, i per seguir la cadena, he de nominat 7 blogs més, que a mi em diguin alguna cosa i que jo consideri solidaris amb alguna causa.
Així que, ja ho sabeu, si voleu fer créixer aquesta comunitat bloggera, podeu nominar! Heu d'escriure un post al vostre blog, amb el logo del premi (podeu copiar-lo del meu blog), el blog que us ha nominat i els vostres set elegits.
Sembla interessant per poder-nos conèixer, nos us sembla?

Anònim ha dit...

Caram, moltes gràcies, és una iniciativa curiosa. De fet fa estona que penso en blogs solidaris que acostumi a visitar i la majoria ja els has nominat tu, jeje, ostres ostres... bé, a veure si entre en Quim i jo fem una llista prou decent i en fem una entrada.

Salut!

Quim ha dit...

Ostres! Merci! La veritat és que em passa com a l'Eva, els blogs que visito normalment són de jocs de rol, i els "nostres" de gossos. No sabria pas a qui nominar.