23 de gener, 2008

L'estranya parella

Fa un parell de caps de setmana que varem aconseguir que el Dalton i en Pirata compartissin el mateix metre quadrat sense que cap dels dos sortís ferit, i on es va rebel·lar la natura "esquerpa" pròpia dels gossos d'atura.

Tot va començar amb una operació meticulosament planejada: en Dalton arribaria al descampat de davant de casa amb totes les mesures de seguretat implementades (morrió i corretja) mentre en Pirata hi passejava tranquil·lament. Talment com una cimera durant la guerra freda, la idea era que la trobada es realitzes en "camp neutral".

En Dalton és un gos que està molt ben socialitzat pel què fa a les persones, però des de petit sempre ha estat molt "burro" i els seus amos sempre s'han vist obligats a fer mantenir les distancies d'en Dalton vers els altres gossos, per evitar disgustos. La conseqüència és que ara ell li costa establir relacions "fluides" amb altres quadrúpedes.

Així, en trobar-se per segona vegada, la parella va tornar a protagonitzar un encontre tens: en Dalton aprofitant-se de la seva potència muscular i major pes, ràpidament va muntar en Pirata per dominar-lo, aquest però amb la tossuderia que el caracteritza no val voler arronsar-se ni un pam, i ja els tenim pel tros. Al final els varem separar, i en Pirata per un costat i el Dalton per l'altre. La tensió de l'ambient va relaxar-se quan de sobte van aparèixer tots cofois la troupe de la Montse (Nervi, Negrito i Donald), i un parell d'extres (en Rex i en Tom). Imagineu com estava en Dalton, essent la primera vegada a la vida que estava envoltat de tants gossos.

Finalment la situació es va anar calmant, i per fi varem decidir que la sortida programa podria produir-se: tots cap a Sant Roc!

Poc a poc els dos gossos es varen anar aclimatant a la situació fins a tolerar-se. Hi van haver alguns episodis de "posicionament" per part d'en Dalton, i en Pirata en veure que aquest primer no s'hi podia tornar (portava el morrió posat) va començar a posar-se "gallito", aturant-lo i roncant-lo. El pobre Dalton va acabar aguantant durant 9 km un Pirata pesat que no parava d'emprenyar-lo. La veritat és que no havíem vist mai en Pirata comportar-se de manera tant desafiant.

Tot plegat, no va anar tant malament com ens pensàvem, i vam decidir repetir la trobada.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Realment jo que hi era present, vaig veure com un indefens Dalton va ser una vegada i una altra atacat ferotgement per aquest tal Pirata. Em sembla que la propera vegada proposarem de posar-li un morrió, ja que les seves reaccions eren d'un gos assasí. Vaig passar molta por pel pobre Dalton, que va aguantar com va poguer les acomesses d'en Pirata. Esperem que la propera excursió la cosa millori.

Salutacions d'Omar. Fidel amic d'en Dalton.

Quim ha dit...

Jajajaja. No comment ;)

montse ha dit...

Ostres! això de les relacions canines és molt complicat! Aquest cap de setmana vaig a fer un intensiu de sociabilització, perquè ho necessito pels de casa. En Negrito està tan controlat a casa que ara quan surt al carrer ja busca brega. Dimecres vaig marxar aburrida del club d'agility, de tant xulo com estava. Arriba a casa, però, i ja el veus amb la cua entre cames i tremolant.

Quim ha dit...

Buff! Si que és complicat. Doncs si no et fa res, ens aniria bé que expliquessin les teves experiències en el bloc dels "arreplegats". :P

laura "la mama de la vivi" ha dit...

Renoi amb els xuxos, aquesta també es mes xula que un "ocho color pistacho" i quan se li cuadra un altre gós, potes perque us vull.