Els primers dies va anar una mica coix; cada vespre es llepava la pota fins deixar-la ben neta i nosaltres aprofitàvem per ruixar-li la ferida amb aigua oxigenada. En sortia una d'espuma que feia por! El més difícil de tot era que s'estigués quiet quan li aplicàvem, però a mida que passaven els dies ell s'anava trobant millor i ja no es queixava tant.
El cap de setmana passat el vam tornar a dutxar, ja que té el mal costum de fer pipí amb un posat un pèl desganat, amb el que s'acaba ruixant les potes del davant i a la llarga fa un tuf molt desagradable. Així doncs, vam aprofitar l'avinentesa per rentar-li bé les peülles. Hem tingut sort i entre unes cures i d'altres no ha agafat cap infecció.
Ja que hi sóc, comentar que un parell de setmanes enrera vaig trobar restes de vomitat sobre la seva manteta. No s'ha tornat a repetir i he arribat a la conclusió que aquell dia el vam fer córrer una mica massa just després que hagués menjat.
Seguirem observant i aprenent d'aquest complex i misteriós món dels gossos per anar-ho plasmant aquí. Qui sap, igual algun dia a algú li fa servei. Bon cap de setmana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada