La dutxa

Passades un parell d’hores, ara que tots ens hem calmat, decidim que és l’hora del bany. Portem a en Pirata a la banyera sense resistència per la seva part, el remullem amb aigua ben tèbia com si es tractés d’un nadó i a quatre mans li fem un parell de bones ensabonades. Té el cos cobert de rastes, de les que es desprèn un munt de terra i porqueria, fins i tot cau alguna pedra d’entre els manyocs de pèl! L’esbandim ben esbandit i l’assequem amb una tovallola. Amb l’assecador de mà a potència més baixa l’anem deixant una mica més sec, però les rastes han acumulat molta aigua i no s’assequen ni a tiros.

Pensàvem que l’experiència seria més traumàtica, però aquest gos és un tros de pa i no ha dit encara ni mig “bup” per queixar-se de res. Durant l’assecat s’ha fet pipí, imagino que de la por, però no ens n’hem adonat fins l’hora de passar el motxo.

Com encara és prou aviat i fa un dia primaveral ben assolellat decidim dur-lo a passejar per a que s’assequi de manera natural.