Tempesta de primavera

Hi ha supersticions basades en la repetició invariable de fets atzarosos, que el subconscient acaba relacionant de manera inevitable fins a convertir la casualitat en llei. Un exemple: sempre que rentem el cotxe, plou.

Si els indis americans tenien una dansa específica per desencadenar les tempestes, jo tinc el poder de fer-ho sempre que frego els vidres de casa (a vegades es pot donar que plogui sense que hagi fregat els vidres, però aquesta part no ens interessa a l'hora d'analitzar el fenomen) . Bé, ara he de sumar una nova creença, seguint els preceptes de la Llei de Murphy, que sentencia el següent: "sempre que hagis de treure el gos a passejar i tinguis poc temps, plourà". A bots i barrals, a més. (En anglès, curiosament, l'expressió és "raining cats and dogs").

Això en principi no seria problema, avui en dia estem preparats per aquesta mena de fenòmens amb paraigües automàtics i capelines impermeables. Però s'ha de tenir en compte el factor caòtic, és a dir, el gos en qüestió que s'hagi de dur a passejar. En el cas que ens ocupa, he pogut constatar in situ que en Pirata no frueix ni mínimament de les tempestes de primavera, és més, si pot evitar remullar-se ni que sigui sota quatre gotes, buscarà qualsevol sortint, balcó, portal, tendal, etc. per refugiar-s'hi i seure pacientment fins que escampi. Tant se valen ara les urgències intestinals! si diluvia, en Pirata esperarà a que afluixi amb el posat tan serè com la esfinx de Gizeh. Mentrestant, el patidor passejant que s'hagi ofert a sortir malgrat les inclemències del temps, estarà xop com un poll, frustrat i amb la creixent sensació que si vol moure el gos per fer-lo tornar cap a casa haurà d'estirar més que en una prova d'arrossegar camions de l'Home més fort del món.

L'episodi s'acaba amb en Pirata assegut sobre la seva manteta, envoltat acollidorament amb una tovallola seca, mentre l'incaut passejador de gossos ha de marxar corrents per no fer tard a la feina, sense haver-se pogut canviar de roba, amb l'impermeable abandonant les seves responsabilitats, les sabates xopes i la inquietant pregunta: s'aguantarà el gos de fer les seves necessitats fins que pugui tornar a treure'l sense pluja? Ah... la sal de la vida.