Rentar el gos a l'hivern

Fa un fred que pela, i ja fa dies que he de rentar el gos, però cada cop que m'ho plantejo, va, i plou. O toca excursió per un fangar. O la casa és ben bruta i no sé què fer primer, si el gos o el terra. Aixx...

Ara és quan en Pirata està més pelut que mai. El punyetero ja no perd ni un pèl per molt que es grati i això a l'hora d'escombrar s'agraeix però, si el rento ara la feina d'assecar-lo pot ser monumental. Normalment amb el secador de mà i el radiador d'aire calent del bany ja fem per treure-li força humitat, però amb la fred que fa i el volum de pelussa actual no veig clar que sigui suficient.

Fa mesos vaig fer un curs de perruqueria canina per estalviar-me portar en Pirata a l'"estilista", que és car i no et tracten el gos com ho fariem els propis amos, per no parlar del poc respecte al look o personalitat del gos, que això dels "estandards" per raça a alguns animalons els fa més mal que bé, ara que ja s'ha perdut l'ús original al què se'ls dedicava -ups, d'això parlaré un altre dia que avui no toca-.

En fi, un dia d'aquests m'hauré de posar "manos a la obra" però fa una maaaaandra, sobre tot veient que ell tampoc ho passa gens bé. Aixxx...

"Autocarinyus"

Al matí, quan un dels dos surt de l'habitació i es troba el quisso fent guardia davant la porta, el primer que fem és amanyagar-lo bé, acariciar-li la carona, gratar-li la panxona... i ell, oh, que n'és de manyac! rebrega el caparró per les nostres cames per tornar-nos el "bon dia". Doncs no! no és aquest l'objectiu de la refregamenta!

I és que, si analitzem la nostra rutina matutina tots coincidirem que, abans o després, passem pel bany i ens ruixem amb aigua la cara per treure'ns la cara de son... això les persones, però... i els gossos? doncs per treure's la son de sobre -i sobre tot el més material del son, que són les lleganyes- el que fa en Pirata és refregar la cara en el primer que troba. Repeteixo, en el primer que troba, i si un matí no se l'amanyaga com cal el que fa aquest pinxo és anar directe al sofà i arrossegar els ulls per la vora dels coixins, d'anada i de tornada, per assegurar-se que s'ha eixugat bé. Ja veieu, es fa "autocarinyus"!

Ara el que toca és buscar una funda xula que es pugui rentar a màquina. I sort que tenim en Pirata ensenyat per que no puji a seure amb nosaltres, que si no, podriem passar directament a comprar els mobles amb aquest estil:

Canvi de muda

<- Crec que és molt creatiu pel gos fer-se una perruca a partir del seu pèl mudat.
L’any passat no varem adonar-nos-en per què per aquestes dates en Pirata anava molt esquilat; ja se sap, arribava l’estiu, anava ple de “rastes”...bé llegiu el principi del blog que allà s’explica tot. La qüestió és que enguany hem notat que l’increment de la temperatura ambiental pel canvi d’estació (és a dir, ara que comença a fer calor) provoca a en Pirata una pèrdua de pèl accelerada, com si patís una alopècia galopant. De ben segur que els que teniu gossos amb molt de pèl també ho haureu notat.

Però no perd pas tot el pèl, ans com quan nosaltres ens traiem l’abric quan fa calor, però mantenint la samarreta, ell només deixar anar el pèl més fi, la capa per sota del pèl “normal”, més suau i blana que reté una capa d’aire i li fa de manta. Així, ara ja porta ben bé un mes i mig o dos gratant-se i enduent-se amb les urpes flocs complets d’aquest pèl, que és clar, cauen a terra i hem d’escombrar. Potser una de les coses curioses és que la muda la fa de forma progressiva, de darrera cap a endavant (al menys això ens ha semblat). Va començar gratant-se i buscant manyagues per la part de la cua i les potes del darrera i ara quan li raspallem el clatell o sota la barba s’hi posa bé (mentre que abans no li agradava gaire).

Poc a poc en Pirata va perdent “volum” capil·lar i quan li passem la mà per la gropa fins i tot sembla que tingui el pèl més fi (tot i que manté aquell tacte aspre propi dels gossos d’atura).

Bé, sembla doncs que quan bé l’estiu no només hem de canviar la roba de l’armari, sinó que ens hem cuidar de recollir les “mudes” que en Pirata va deixant enrere i que ja recuperarà quan el fred torni.

Purga

Ah, la primavera, època d'animalons varis i de llavors traïdores. L'any passat, recent adoptat en Pirata, no vam ser conscients del que pot passar amb la llana del gos en conjugació amb la natura perquè el vam pelar ben pelat per treure-li totes les rastes de hippy que duia, però aquest any és un altre cantar.

Cada dia en Pirata surt a voltar pels camps, matí i tarda, i no hi ha volta en que no torni amb tot de llavors enganxades als serrells de les potes i la panxa (fins i tot al musell, perquè l'enterrà allà on pot a tothora). Aquestes llavors malèfiques tenen formes especialment pensades per arrapar-se als pèls i no deixar-se anar si no es té prou paciència.

N'hi ha en forma d'espiga, que s'enreden amb el pèl com una fletxa i per treure-les s'han d'estirar per l'altra costat d'on han entrat. Ni ha de rodonetes com cargolines envoltades de punxes corbes que s'emboliquen de tal manera amb el pèl que a vegades, al treure-les, t'acabes enduent un petit floc de pèls de record. Ni ha de grosses com cacauets amb closca també envoltades de punxes gruixudes: una d'aquestes, un dia, se les va enginyar per encabir-se en el forat dels coixinets de la peülla d'en Pirata i vam haver de fer servir les tisores perquè estirant era impossible arrencar-la.

N'hi ha de més tipus, i cada matí i cada tarda en Pirata en porta una col·lecció sencera. Seria ideal poder-lo pentinar a fons després de cada passeig, però això no acostuma a ser possible, així que aquestes llavors queden liades al cos de l'animal durant força hores. Hores que en Pirata acostuma a dedicar a dormir, fer la ronda, tornar a dormir i... fer-se la toilette.

Cada cop que en Pirata troba una d'aquestes llavors l'estira amb cura amb les dents fins que la desenganxa, per mastegar-la tot seguit com si fos un xiclet. Això no suposaria cap problema si no fos que d'aquesta manera, de tant llepar-se el pèl ara que és època de muda, i de tant endrapar "verdura" acaba purgant-se i vomitant cada quatre dies.

Ara ja hem après que quan en Pirata, sense motiu aparent, se'n va al seu llitet i en comptes d'estirar-s'hi es queda assegut amb el posat ben digne, mirant a l'infinit, és que és a punt de vomitar. Uns quants "wuop, wuop, wuop" discrets i un moviment d'espatlles característic i conegut per tothom que alguna vegada hagi tret la primera papilla, és el ritual precedent a una estesa de babes i pèls, o pinso a mig digerir.

Després de la purga en Pirata es queda tot moix, com sense entendre què li ha passat. Si pot es torna a menjar el que ha tret -si l'enganxo a temps li ho impedeixo, que de menjar i aigua nets en té sempre per reemplaçar el que ha expulsat-, seguidament s'ajau amb mirada trista o s'acosta a un dels dos per a que li doni una sessió extra de mimos.

Com veieu, si no és una cosa és una altra, però entretinguts si que ens té aquest bitxo!

Lindo Pulgoso

Arghhhh!! Puces, puces per tot arreu. Ahir vaig tenir la brillant idea d’anar a donar un vol pel bosc de darrera casa amb en Pirata, sense pensar que estem en època de plena explosió “pucil”. Ja havíem tingut aquest any alguna que altra experiència amb les paparres, però res greu que no es pogués controlar; era cosa de detectar-les i treure-les per què malgrat s’aferren com una mala cosa, normalment estan mortes quan les troben (beneïdes pipetes mata-bitxos). Però aquest cop amb les puces ha estat espectacular. Ahir al vespre amanyagant el gos, només fèiem que trobar puces. Potser en varem arribar a trobar una dotzena corrent entre els pèls d’en Pirata, i jo me’n vaig localitzar una a la cama, després que m’hagués picat a la cuixa!. Fins i tot aquest matí n’hem trobat una agonitzant al lavabo (potser afectada pel verí mortal subcutani que porta en Pirata?). Aix! Em pica tot només de pensar-hi!

Un be amb potes rosses

Grans problemes requereixen solucions dràstiques, així que farts que en Pirata traginés amunt i avall quilos de sorra, li hem esquilat els serrells de potes i peus. Ara més que un gos d’Atura sembla un xaiet, amb aquelles potetes que aguanten un tou rodó de pèl. Sabem que no és pas la imatge més idíl·lica que hom pot imaginar-se, venint d’una raça tan noble com la d’en Pirata, però segur que ara que diuen que venen les pluges, agraírem enormement l’elecció estètica aplicada.

Llicència per aspirar

A l'entrada anterior ja hem dit que aquest Nadal el Tió ens ha “cagat” un magnífic aspirador de no-sé-quants (molts) watts de potència, i amb no-sé-quins braços articulats i accessoris. Aquest electrodomèstic ha passat a formar part de la llista d’eines imprescindibles a la llar des que ens hem traslladat i l’atracció entre en Pirata i la sorra del terra s’ha incrementat exponencialment a la tranquil·litat adquirida.

A partir d’aquí, hem començat a observar que entre en Pirata i l’aspirador ha sorgit una mena de relació amor/odi. Al principi, el soroll provocat per l’aparell l’intimidava, ara sembla que s’hi va acostumant. Tanmateix la paraula seria més aviat que el va tolerant, ja que si bé és clar que no li agrada, al menys permet que t’hi acostis. Per altra banda, i malgrat el soroll, ha descobert que l’aspirador té dos gran utilitats:

Primera. Com que li encanta que el remenin, si li passes l’aspirador per sobre, nota com li xucla els pèls, cosa que li encanta (de fet, si no ho heu provat, feu-ho, és una sensació entre agradable i sobrenatural). Això implica una funció lúdica pel gos, i una d'“higiènica” per nosaltres, ja que d’aquesta manera recollim el pèl desprès sense que passi pel terra. Malgrat tot, hem de vigilar de no acostar-li la boca d’aspiració gaire a prop de la pell, ja que amb la potència que gasta l’aparell, pot arribar a estirar-l’hi, fent-li un mena de pessic que el molesta.

Segona. Mentre per una punta, l’aspirador demostra un afany xuclador inesgotable, per una obertura lateral, expel·la un fort raig d’aire. En Pirata ho ha descobert, i ara ha après a posar-se al costat de l’aparell per fer que el raig l’amanyagui!!!

La veritat és que la relació entre els electrodomèstics de la casa i en Pirata té escenes molt curioses. Desde la seva fixació per les olors del rentaplats, a la nosa del soroll de la televisió. A poc a poc, anirem rebel·lant noves dades entre la convivència de les eines de la llar i el nostre estimat quisso!

Carretades de sorra

Això és lo que porta cada dia en Pirata a casa! El duem a fer el vol de bon matí. Ensuma aquí, ensuma allà. Com que la rosada és com és, les potes li queden ben xopes. Cosa que aprofita la sorra per arrapar-se entre els pèls dels sues peus. En arribar a casa, en Pirata reposa, la rosada s’asseca, i al gos li agafa gratera. Amb el pèl sec, la sorra salta empesa per les urpes de’n Pirata, estenent-se maliciosament per tot el parquet. El terra de fusta té moltes avantatges, una d’elles no és la capacitat per dissimular la brutícia. Sort que comencem a dominar els braços articulats y gadgets varis de la nova aspiradora, que va de bòlit xuclant pèls i sorra!!! Si mai voleu omplir un terraplè, regenerar un platja, o fer ciment, nosaltres tenim carretades de sorra per regalar!

Ara brut, ara maduixa.

Llegia fa poc que els gossos d’Atura no tenen terme mig respecte a la seva afinitat amb l’aigua: els agrada molt, o l’avorreixen. En Pirata és del segon tipus.

Així, per ell el bany deu ser més aviat quelcom traumàtic, malgrat nosaltres agraïm profundament acariciar el seu pel suau i llustrós un cop acabat el procés:

1. Convenciment. Ara ja ho ha aprés. Quan des del lavabo algú de nosaltres el crida en paraules dolces, ja se’n malfia, recula enrere i no mou ni un dit.

2. Transport. Com que veiem que no hi ha manera de fer-lo entrar pel seu peu al lavabo i molt menys dins la banyera, cal encalçar-lo pel pit i les natges i entaforar-lo directament a la ceràmica higiènica. En Pirata es queda tot dret i estirat, gairebé rígid, esperant rebre amb la màxima dignitat el raig d’aigua.

3. Humitejar. Per tal de poder-lo ensabonar cal primer mullar-lo bé. Aquí és quan comença a tremolar (literalment), no sabem si per la por o per fred (tot i que ara a l’hivern fem servir aigua calenta). Cal vigilar el cap; és la zona més delicada i que ell odia més mullar-se, especialment per evitar que li entri agua a les orelles, i pugui tornar a tenir otitis.

4. Ensabonar. A quatre mans el freguem ben fregat. Les potes, és clar, són lo pitjor, per una banda, ell es resisteix per no perdre l’equilibri rígid que ha adoptat, per l’altra per que té zones virtualment inabastables degut als plecs de la pell, esperons i ungles. La “merda” gairebé surt a raig.

5. Esbandir. Ara toca treure-li tot el sabó de sobre, i és quan es nota la feina feta, ja que l’aigua raja cap a l’embornal de la banyera d’un color marronòs digne dels millors temps del Llobregat.

6. Primer assecat. Anem per parts, el fet que tingui tant de pèl fa que sigui molt dificil assecar-lo. Per sort comptem amb la mare natura que s’ho té molt ben estudiat (vegeu assecats 2on y 4rt). Aquest primer assecat consisteix en el clàssic fregament amb la tovallola, la qual queda ben xopa.

7. Segon assecat. En aquest punt traiem en Pirata de la banyera. Ell respira alleujat i lo primer que fa és aplicar la centrifugació natural amb el moviment característic dels gossos quan s’espolsen. Com a efecte col·lateral, tenim un bany ple de gotetes.

8. Tercer assecat. Acabem de passar-li la tovallola i li apliquem aire calent amb l’assecador. Per més ·”efeminat” que això pugui sembla a alguns es veu que és molt necessari per evitar la proliferació de fongs a la pell.

9. Quart assecat. Secada natural. El pèl dels gossos de tura té una textura y composició que fa que repel·li l’aigua. Amb l’ajuda del raspall, a més, li anem desfilant els nusos per evitar que se li formin bosses d’humitat.

10. Finalment i per donar un toc “chic” li posem una mica de colònia en “spray” de maduixa. Cosa que no li agrada gens i es passa la resta del dia fregant-se per tot arreu per treure’s l’olor!

Ja ho veieu, rentar a en Pirata, no és tasca fàcil que es faci a la lleugera, sort que poc a poc li anem agafant la pràctica. La Vivi és aqüàtica? I l’Orn?

A l’estiu tota cuca viu

Tal com la mare de la Vivi ha comentat en l’entrada anterior, era d’esperar que després d’haver trobat una puça sobre en Pirata al cap de dos dies li trobéssim, no una paparra, no, dues! La primera la tenia instal·lada al cap, i li vaig trobar jo mentre l’amanyagava. Em va semblar una crosteta inofensiva fins que a l’arrancar-la vaig veure que tenia potes (Iiiiick(2)!!!). Havia picat a en Pirata però era ben plana, així que dedueixo que les pipetes la devien haver mig enverinat, perquè tampoc s’arrapava tant com ho fan les paparres sanes. L’endemà en Quim n’hi va trobar una altra al coll, també “buida” i mig desenganxada.

Pensant-hi crec que la puça també devia estar una mica estabornida perquè em va ser massa fàcil agafar-la. Tot i això, en Pirata es grata més sovint del normal i és ben possible que encara tingui inquilins pul·lulant per sobre seu. Com cada dia està més pelut se’ns fa difícil fer un inventari d’insectes tot i les raspallades diàries (amb les que encara anem traient uns flocs de pèl importants), així que seguirem els consells dels experts i ens n'anirem a la botiga d'animals a comprar un collar i tot allò que ens ajudi a desparassitar l'animal.

<-- Aquí una puça

Aquí una paparra -->

I aquí el que una parella ben avinguda pot aconseguir en moments de picors desesperants:

Rasca i Pica

El Circ de les Puces

Passin i vegin el meravellós món del Circ de les Puces! Les Senyores tenen picors garantits, pels senyors guardem una sorpresa especial que es podran endur a casa i pels més petits... jaja, més emocions juntes que les que mai podran arribar a somniar! No s'ho perdin! Passis gratuïts fins omplir l'aforament!

Doncs sí. Ahir mentre raspallava el nostre amic de quatre potes una puça va emergir entre la pelambrera rossa. Jo mai havia vist una puça en viu i en directe. Al principi no vaig saber què era, fins que poinggg, d'un bot va saltar al sofà. Iiiiiick!!! Sort que quan alguna bestiola m'emprenya sóc infal·lible i no m'aturo fins fer-la desaparèixer (mosquits, mosques, aranyes, formigues, cucs del paper, i d'altres molestosos éssers), així que amb dos dits a manera de pinça i la velocitat d'un llampec, per enveja del nano de Karate Kid, vaig caçar la intrusa abans de que desaparegués en aquell -de cop- immens sofà.

Vaig poder-la observar amb deteniment un cop ben agafada. Li veia les potetes, l'abdomen, examinava el color... vaig intentar-la esclafar com qui rebenta un gra, però res, són indestructibles les punyeteres! La següent opció va ser l'ofegament. Com m'era impossible fabricar una forca de mida puça, i amb els dits tampoc li podia estrènyer la gola, vaig optar per anar a l'aixeta del lavabo i enviar-la a visitar món.

La inquietud, però, no ha desaparegut amb ella. Haurà posat ous? N'hi haurà més com ella per casa i/o per en Pirata? Feia molt que hi era? Com es detecten a temps les punyeteres? i el més important de tot... perquè coi ha aparegut una puça sobre en Pirata si li posem regularment les pipetes amb el líquid miraculós subdermicomegabò d'última generació que les allunya, capa, mata i tota la pesca? Dintre de dues setmanes tocava posar-n'hi una altra, però hem decidit que el millor era untar-lo avui mateix per si les mosques, dic, puces.

Hummm... la paranoia seguirà uns quants dies, i cada cop que en Pirata es grati correrem a raspallar-lo lupa en mà per detectar més inquilins indesitjats. Seguirem informant.

Qui no té feina el gos pentina

És estiu i, com acostuma a passar, fa calor. Els gossos duen tot l'any un abric de pells que els va de les parpelles a les plantes dels peus ambdós inclosos amb el que d'aquesta calor no se'n poden escapar. Si sumem a això que els quissos no suen com nosaltres, sinó que refresquen el seu cos a força de treure la llengua, ens n'adonarem del que els costa fer front a aquesta època de l'any.

La raça d'en Pirata és de pèl llarg i, tot i que el vam pelar només adoptar-lo, ara ja llueix un bon mantell. No sabem si per esponjar una mica el pelatge, o per alleujar una mica el pes d'aquest, o senzillament perquè és l'època de "muda", últimament se li cau un munt de pèl. Quan el tenia curtet, diguem uns dos centímetres, no era tan espectacular com ara que cada unitat pilosa n'hi fa deu. Ara, si ens descuidem una mica, el pis sembla un poble abandonat de l'oest amb les volves rodant cap als racons. Curiosament alguns altres gossos de pèl llarg amb qui coincidim habitualment al passeig també estan passant el mateix procés, i jo diria que fins i tot se'ls veu més prims (consell, no li digueu a un propietari aprensiu que veieu el seu gos més prim... podeu sumir-lo en una depressió "no-cuido-bé-el-meu-gos" molt profunda).

Per evitar les volves gegants corrent per casa ("-ai, us heu comprat un puf nou!" "-...err... no.") el que fem és raspallar diàriament en Pirata amb un raspall que combina pues metàl·liques per un costat i pues suaus per l'altra. Es nota que li encanta perquè s'hi posa bé per a que arribem a pentinar-li tots els racons, menys la cara i els peus que no acaba de fer-li gràcia, tot i que acostuma a ser on té més nusos.

Aquesta pràctica va molt bé per desfer-se dels pèls morts, que queden al raspall i no pel terra, ni són més motius d'estossecs del gos quan es llepa per arreglar-se (sí, els gossos també poden vomitar boles de pèl), s'eviten nusos -futures rastes-, a més de reafirmar el vincle afectiu. Així com les mones es treuen els polls en senyal de respecte, l'amo i el seu gos disfruten d'una sessió de mimos extra mitjançant el raspallat. Tant és així que en Pirata ronca com un gat en certs moments i arriba a contagiar-se i llepa amb dolçor el raspall, la mà o el que tingui més a l'abast del company que el pentina.

Quan els cadellets neixen són rentats assíduament per la seva mare amb llargues llepades, potser és aquest record el que fa que en Pirata (i els altres gossos, suposo) s'entendreixin i se sentin feliços, protegits, nets i estimats. Com veieu és un cúmul d'avantatges pentinar el gos, és un exercici relaxant que estimula la confiança, així que, ja sabeu, si mai teniu gos no deixeu de fer-ho!

My Fair... Doggy

Si per ensenyar a la pobra Audrey Hepburn a comportar-se com una senyoreta li feien dur un llibre sobre el cap i repetir allò de "La lluvia en Sevilla es una pura maravilla", nosaltres per educar el nostre Pirata ens les veiem magres per trobar una tècnica adient. Gràcies a en Xevi i en Sash, habituals de la zona de passeig, avui hem sabut que tenim lectors del Club Agility de Girona (benvinguts!), a veure si amb una mica de constància, consells dels experts i "roce" amb gossos més educats a en Pirata se li enganxa alguna cosa i podem fer-ne gala en algun concurs. ;P

En els últims dies han passat un munt de coses: hem presentat el gos a la família, hem voltat per parcs nous i hem viscut disgustos i alegries de tota mena.

Potser dels disgustos més destacables de la setmana ha estat l'intent d'en Pirata de tornar tot sol a casa. Era un migdia assolellat i tranquil, com molts d'altres d'aquesta setmana, la concurrència a la zona de passeig era mínima i el gos podia voltar lliurement sense destorbs; amunt i avall per la llera caminava amb pas viu, mentre jo arrossegava la meva ànima sota la calor implacable. En un moment donat del passeig vaig decidir que ja havíem fet el fet i era hora de tornar a casa; a en Pirata li va semblar bé la iniciativa i va anar trotant trotant fins l'escala, deixant-me enrera. Jo, innocentment, vaig pensar que m'esperaria a l'ombra fins que arribés, però què us imagineu? en uns segons vaig veure que en Pirata pujava tot decidit l'escala cap al carrer! Sota el sol impenitent vaig llençar-me a la carrera frenètica per recuperar el gos, fins que el vaig trobar ja a l'alçada de la terrassa del bar, feliç com ell sol. Sobra dir que el vaig renyar i vam tornar a casa de morros, però més valia un petit disgust llavors que un gran disgust qualsevol altre dia.

Un altre ensurt el vam viure ahir al matí. En Pirata, confiat de que ja és un expert passa-passeres va calcular malament i va es va trobar amb mig cos a l'aigua. Quan va haver aconseguit tornar a pujar tenia mig cos verd, cobert d'algues. Per acabar-ho d'adobar va seguir el seu passeig per la zona de sorra de platja que hi ha, amb el que va acabar semblant una croqueta d'espinacs gegant. La guerra de després per dutxar-lo jo sola va ser traumàtica per tots dos, fins a tal punt que vaig acabar mig afònica i el pobre Pirata arraulit en un racó tot xop. Del mullader per tot el pis ni en parlem.

Aquest últim episodi, però, ha servit per unir-nos més que mai, ja que al migdia vaig tornar amb moltes ganes de tornar a ser amics. Vam fer una sessió de manyagues memorable i el gos va acabar quedant-se adormit als meus braços com un nadó. Roncava i tot!

Flap flap flap!

Sembla que en Pirata es va adaptant al seu nou tallat de cabell. Segueix fent "el meneito" d'espolsar-se tot d'una de cap a peus però ara, com no té pèl que esmorteeixi el soroll, quan s'estarrufa li piquen les orellotes a cada costat de la cara fent un "flap flap flap" característic que fa molta gràcia (fins que arriba la nit i vas sentint "flap flap flap" cada dos per tres). El contrapunt és que ara ja no esbufega de calor quan sortim a voltar. Ah, i fa olor a maduixa perquè a la pelu li van posar colònia (!!!).

Avui he aconseguit que baixi per primer cop les escales que van a la llera del riu. La cosa té "trucu": l'he temptat amb un trosset de salami i ha funcionat! Per pujar ho he fet d'idèntica manera i no hi ha hagut cap problema. Ho hem d'assajar més.

El resultat d'avui en tema d'excrements: caca 1 - pipí 0. Amb això vull dir que ha fet lo primer al carrer i lo segon a casa. La llàstima és que sempre es pixa quan no hi som i no el podem renyar. A veure si aquest cap de setmana estem atents i en dos dies corregim el "desajust".

Més coses bones? El jaç que li vaig preparar ahir ara és el seu llit, se l'ha fet seu amb una facilitat brutal. Per a què arriscar-se a pujar i baixar del sofà sota pena de bronca, si té un llitet perfecte on pot accedir amb tota la facilitat del món? No ha fet falta dir-li absolutament res. Ahir el vaig deixar dormint allà i ara, quan no li fem cas, se n'hi va solet a reposar. Quin paio més llest!

A la pelu

A primera hora de la tarda l’he dut a esquilar. Abans l’he passejat una mica, però el quisso no estava per la feina d’orinar i l’he deixat per impossible. Hem anat a la botiga i una noia molt simpàtica s’ha fet càrrec del noi. La veritat és que aquesta tarda estic tan descansada sabent que algú altre en té cura! Són professionals recomanats per la pròpia Rosa, que hi porta regularment els seus vint (sí, vint!) gossos que té a casa i n’està molt satisfeta. Espero que en Pirata no ho passi gaire malament. Ja m’han dit que quedarà lleig com un porquet amb les potes massa llargues, però és igual, el que ens importa és que li tallin tots aquests nusos que té i deixi de gratar-se i espolsar-se. He advertit a l’Anna, la perruquera canina, que vagi amb compte amb els dos esperons que té a les potes del darrera, ja que a primer cop d’ull es poden confondre amb manyocs de pèl i fer-li molt de mal si fan servir tisores. L’Anna també m’ha comentat que li deixarà el serrell de costat per tapar-li l’ullet que li falta, així tindrà un look més personal.

Tinc l’esperança que allà faci les necessitats, ni que sigui per por, com va fer a casa, però no les tinc totes.

19:30h.- Sóc a la botiga a buscar en Pirata, a primer cop d'ull no el reconec! L'han deixat tan pelat que ha quedat només en orelles, nas i tita. Què escanyolit! I nosaltres pensant que estava gras... el que fa el pèl. Em diuen que s'ha portat molt bé, li han posat colònia de maduixa i ja no fa aquell tuf tan desagradable. No s'ha fet ni pipí ni caca. Paciència. Li regalen una llaminadura però està tan atabalat amb les olors que no li fa cas. Anem cap a casa.

Amb les presses m'he deixat el moneder a la botiga, així que deixo en Pirata a casa i torno corrents a buscar-la, sort que queda a un carrer i de seguida tornaré a estar amb ell.
Quina sorpresa em trobo quan estic a punt d'obrir la porta del pis? en Pirata està udolant com mai... m'afanyo a obrir i el panorama que em trobo és una gran i pudenta pixarada sobre els diaris que ja havia deixat preparats i el gos acollonit/penedit. No el renyo perquè no l'he agafat en el moment de fer la malesa, així que em limito a fer escarafalls i rondinar mentre ho netejo tot. Canvio l'aigua dues vegades i aprofito per repassar tot el menjador.

Els diaris pixats i una caixa de cartró que també ha sortit malparada fan molta pudor, així que decideixo baixar-ho tot al contenidor. Deixo en Pirata 5 minuts sol un altre cop, a veure si ara no es queixa, però ai, quan entro em trobo la gran cagarada sobre els diaris nous! Ostres ostres, un altre cop operació motxo. En Pirata tremola, sap que alguna cosa no ha fet bé tot i que no el renyo directament. Bé, com a mínim ha buidat el dipòsit, que ja és alguna cosa.

Ja és gairebé de nit i s'anima a menjar i beure, es deixa acariciar tot i que està una mica rarot. El renyo un parell de cops quan fa l'intent d'entrar a l'habitació on dormo i quan intenta pujar al sofà. Crec que té fred sense el pèl així que li preparo un jaç improvisat amb un cobrellit vell que rondava per casa. L'he de forçar per a que s'hi estiri però de seguida queda fregit a sobre quan l'acaricio suaument. Per fi s'ha acabat el dia, estem tots dos esgotats.

Rastes

Més passeigs i carícies pel gos i pel meu company, que sembla que dels nervis, de voltar amb el gos de matinada i no dormir ha agafat algun microbi perquè es va trobant malament per moments. Ara he de cuidar dels meus dos nois, quina feinada!

Hem raspallat al gos i sembla que li encanta. Tot i això les rastes no les hi hem pogut desfer i frisem per dur-lo a pelar el més aviat possible, perquè de tant en tant es remena com una centrifugadora amb potes i deixa anar pèls, pols i ves a saber què més per tot arreu. A més a més fa molta olor (pudor no seria la paraula) i creiem que amb la pelada estarà més net i no farà tanta fortor. Ja ho veurem.

Segueix sense fer ni pipi ni caca enlloc. Aquest manso rebentarà si segueix així! La bona notícia és que ja se sent com a casa i ha après a pujar i baixar les escales amb més facilitat del que ens esperàvem. A més ha menjat una mica de pinso sec barrejat amb el seu salami ben esmicolat, així que ja estem més tranquils.

Aquesta nit l’hem deixat sol perquè teníem un sopar amb uns amics. Hem tornat tard però no hem observat cap malifeta ni cap cosa fora de lloc, això sí, hem tornat a tenir una petita serenata del Pirata, perquè hem deixat la porta oberta per a que ens ensumi però hem barrat el pas posant un tamboret a la porta. No sé si ha sigut millor el remei que la malaltia perquè al no poder passar encara estava més inquiet. M’he hagut de llevar diverses vegades a renyar-lo i crec que al final ha acabat entenent el missatge, perquè ens ha deixat dormir finalment. Ara entenc als amics que han sigut pares primerencs quan expliquen que van cansats perquè a les nits s’han de llevar un munt de vegades. Quina experiència, Déu n’hi do!

Quina nit la d'aquest dia

Ha estat un dia ple d’emocions i coses noves pel nostre pelut company, passa la nit tranquil dormint amb somnis que li fan moure espasmòdicament les potes, cosa que ens fa molta gràcia perquè vol dir que està prou relaxat com per caure en un son profund. Ves a saber què deu somniar...

15 d’abril de 2006

Avui ha menjat i ha begut normalment, però tot i treure’l a passejar tres cops al dia no hem aconseguit que faci les seves necessitats, ni a casa ni al carrer.

Se’l veu més a gust amb nosaltres, s’ha tornat la nostra ombra però segueix sense respondre al nom que li van posar a la Protectora. Qui sap quin nom devia tenir el seu primer any com a gos amb visió perfecte.

Hem trobat una nova zona de passeig més propera a casa i més adequada a un gos cec; es tracta de la riba del riu que passa per la ciutat, que és un espai ja condicionat per passejar gossos, s’hi accedeix per unes escales que en Pirata no ha volgut baixar (sort del meu company, que a força de braços l’ha baixat i pujat). En aquest lloc no hi entren vehicles, i no hi ha manera d’accedir-hi excepte per les esmentades escales, està molt bé i hi van un munt de gossos a pasejar. Fins i tot hi ha uns petits dispensadors de bosses per recollir les caques, tot i que tots els que hem trobat solen estar buits.

Per primer cop hem deixat en Pirata sense lligar, i ha estat content com un gínjol. Ha coincidit amb algun gos tot i que ell no els veu venir i no s’adona de la seva presència a menys que bordin o un bri d’aire bufi en la seva direcció fent-lo detectar l’olor de l’altre. Els altres un cop l’han ensumat passen olímpicament d’ell. Pobret, encara no ha fet amics.

Al ser un gos d’atura, que ja de per sí camina molt a ran de terra, no té gaire problemes amb les desigualtats del terreny. Algun petit xoc contra algun obstacle ha sofert, però té un serrell que, si va prou a poc a poc, l’ajuda a detectar els obstacles abans de picar-hi amb el morro. Ho ensuma tot, sembla una aspiradora. Cada cop n’estem més enamorats.

Teníem la intenció de dur-lo a pelar, però és un mal dia perquè totes les botigues fan pont. Hem tingut la sort de trobar-ne una oberta on no esquilen gossos però sí hi hem pogut comprar un parell de plats d’acer, un raspall especial i una piloteta que quan la pitges deixa anar un xiulet, a veure si aprèn a jugar-hi.

Hem aprofitat per fer una visita a la botiga de la Rosa per a que el vegi, a més d’aprofitar per comentar-li detalls que encara ens desconcerten una mica. Ella ens ha comentat les seves experiències i anècdotes amb els gossos discapacitats que té a casa i hem rigut una bona estona.

Durant la nit, com no el deixem entrar a la nostra habitació (tinc un matalàs de làtex nou de fa tres mesos, amb nòrdic de plomes inclòs, que no vull que es malmeti tan aviat) ha somicat una mica, ha grunyit i fins i tot li hem sentit el primer “bup”, així que el meu company, preocupat perquè avui el gos no havia fet encara les seves necessitats, ha acabat optant per vestir-se i dur-lo a passejar. Eren les cinc de la matinada! Jo he volgut seguir dormint però m’ha estat impossible i he passat una hora de rellotge enfundada en la meva bata mirant per la finestra fins veure’ls tornar. Una hora sencera al carrer i tot i així en Pirata no ha deixat anar ni una gota d’excrements!

La dutxa

Passades un parell d’hores, ara que tots ens hem calmat, decidim que és l’hora del bany. Portem a en Pirata a la banyera sense resistència per la seva part, el remullem amb aigua ben tèbia com si es tractés d’un nadó i a quatre mans li fem un parell de bones ensabonades. Té el cos cobert de rastes, de les que es desprèn un munt de terra i porqueria, fins i tot cau alguna pedra d’entre els manyocs de pèl! L’esbandim ben esbandit i l’assequem amb una tovallola. Amb l’assecador de mà a potència més baixa l’anem deixant una mica més sec, però les rastes han acumulat molta aigua i no s’assequen ni a tiros.

Pensàvem que l’experiència seria més traumàtica, però aquest gos és un tros de pa i no ha dit encara ni mig “bup” per queixar-se de res. Durant l’assecat s’ha fet pipí, imagino que de la por, però no ens n’hem adonat fins l’hora de passar el motxo.

Com encara és prou aviat i fa un dia primaveral ben assolellat decidim dur-lo a passejar per a que s’assequi de manera natural.