Seguint amb la campanya de recorre el territori al voltant de Sant Gregori, en Pirata i jo hem pujat a un altre punt culminant de la geografia gironina. Després de Sant Grau i Rocacorba ha tocat el torn de Sant Roc. Es tracta d’una petita ermita situada al final del Pla de Sant Roc, just a la punta d’un espectacular cingle calcari des d’on es divisa tota la plana gironina, les Gavarres i amb un bon dia fins el Montgrí o les Illes Medes sobresortint del Mediterrani, allà lluny a l’Estartit. L’aproximació es fa amb cotxe des de Sant Martí de Llémena fins al coll de
Després d’una horeta llarga de camí (em sembla que és més curt però m’agrada anar parant per embadalir-me amb els detalls que em trobo pel camí, com unes orelles d'ós que no sabia que es fessin allà) varen arribar cofois a Sant Roc. En adonar-me de la gran proximitat del temple al buit del cingle, ràpidament vaig lligar a en Pirata a una alzina jove, tot improvisant una corretja amb les mànigues de l’abric i les nanses de la motxilla –despistat de mi, m’havia deixat l’original al cotxe. No volia pas que amb el seu afany exploratori perdés el peu i caigués els més de cent metres que hi havia fins a la base del cingle.
Allà varem trobar-nos amb un ciclista que arribava esbufegant per l’esforç. Varem compartir una agradable conversa sobre senders, geografia catalana i dèries excursionistes, i fins i tot va ser tant amable de fer-nos aquestes fotografies que veieu.
Al cap d’una estona, quan ja havíem reposat prou, i com no es pot fer d’altra manera quan s’ha arribat al capdamunt d’un cim, endegarem el camí de retorn. Però aquest cop ho férem per un altre vial alternatiu que ens va dur fins a unes pastures amb una bassa pel bestiar al peu del Puig d’Helena. Aquesta bassa, curulla d’odonats de diverses espècies, va ser molt ben vinguda per en Pirata, que no va dubtar en ficar-s’hi de quatre potes i beure-hi fins a saciar-se.
Un cop “reposats” de líquids essencials varem acabar la nostre agradable excursió tot tornant a bon ritme, doncs es feia tard.
Mapa de l'itinerari
4 comentaris:
No pateixis pas pels cingles, avanç cauras tu no pas en Pirata ;)
no fa gaire vaig descobrir akest blog, jo tb tinc un gos d'atura, i realment veig ke em tingut els mateixos "problemes" XDD
Pero lo millor d'en Pinxo son les gran excursions k fem a la montanya, hem voltat tota l'Alta Garrotxa i hem arribat a fer fins a 10 hores de cami, i ell com si res, tant trankil.....
Carai Quim! Jo les muntanyes solo mirar-me-les des de baix. Bé, n'he pujat algunes però sempre amb guia, que sóc un desastre i sempre em perdo. És una bona manera de compartir un matí amb el gos i disfrutar de la natura que tenim tan a prop i de vegades ni veiem. Saps què m'agrada fer a mi quan sóc dalt d'un cim o enmig d'un bosc? M'aturo a escoltar el "silenci" i penso que en aquest mateix moment hi ha un munt de gent enmig del brugit de la ciutat i que quan jo estic estressada aquesta tranquil.litat del bosc o la muntanya continua i que seria bo de tant en tant fugir-hi per a relaxar-nos i plantejar-nos les coses fora de l'ambient fred i estressant que vivim.
Benvingut sherif!
Sempre és un plaer compartir les nostres aventures amb nous convidats!
Tanmateix, en Pirata no seria la primera vegada que es fotés daltabaix d'una riera o d'un marge. Quan va "despistat" olorant el terra, no es concentra on trepitja i s'acaba amorrant a un arbre o caient d'un marge. En aquell cas, era millor prevenir, per què d'un marge o riera en surt, d'un cingle ja era més difícil ;)
Sí, en Pirata mentre tingui aigua va fent. L'única vegada que l'he vist dir "prou aquí em planto" és una excursió al Parc Natural d'Ordesa després de 12h sota el Sol.
Montse, jo això no ho puc pas fer. Si em paro a escoltar al bosc sempre sento un ocell o altre i no paro fins que el trobo i esbrino quin és...mira, fins i tot a la natura, m'estresso :P
Publica un comentari a l'entrada