Otitis!

Fem avui un altre breu incís en la narració de les aventures estiuenques per donar un nou comunicat mèdic.

El fet és que l'última setmana de vacances vam tenir temps per dur en Pirata al veterinari, aquest cop per repassar acabats, és a dir, treure-li el carrall de les dents, tallar-li les ungles i revisar ulls i orelles. El tractament bucal exigeix una sedació important del gos, per això el vam anar a deixar cap a les quatre de la tarda i no vam poder tornar a buscar-lo fins ben bé quarts de vuit del vespre.

Aprofitant que en Pirata estava adormit van fer-li la neteja dental (que li ha anat la mar de bé, sembla més jove i tot) talment com ens la fan als humans, amb la bona notícia que no li van trobar cap dent picada, cosa normalment inusual en els gossos. Ara sí que val la pena donar-li aquells ossos anti-carrall amb els que disfruta tant.

A més de les dents, van poder examinar-li l'ullet buit que té per si el tenia net i sa. El metge ens va explicar que tal com el té, tancat per naturalesa, ja és prou garantia de que no se li infecti, però si mai veiem que pot dur-li problemes el que es pot fer és tallar una miqueta de parpella superior i inferior i unir-les cosint, així ja no hi ha cap mena de risc. En aquest aspecte, de moment, el deixarem com està per evitar-li més estrès.

També va haver-hi ocasió de tallar les ungles, que de fet ja les tenia prou arran però al ser inexperts en això de la salut canina ens volíem assegurar que la mida fos la correcta. Sí que li van retallar una mica les ungles dels espolons, que al no fer contacte amb el terra no es desgasten i poden arribar a cargolar-se de tal manera que es clavin a la carn.

Repassats tots aquests punts, quedaven les orelles. Havíem observat que en Pirata feia cada cop més el seu característic "flap, flap, flap" sacsejant el cap, sobretot al despertar-se, però com que des de que el teníem que ho anava fent ens semblava que era normal... doncs no, resulta que tenia una otitis galopant a tots dos pàmpols de feia ja temps! per això quan es gratava deixava anar gemecs (i nosaltres pensant que era de plaer, ai pobret!). El veterinari ho va veure de seguida perquè les orelles, per dintre, eren plenes d'una cera marró fosc molt lletja, cosa que es veu que no és normal, que els gossos han de tenir l'orella neta i rosada fins allà on es pugui veure.

Va receptar-li (i proporcionar-nos al moment) unes gotes, tres al matí, tres a la nit, durant quinze dies per anar traient tota la porqueria i alhora evitar infeccions. Ens va ensenyar com administrar-se-les i com fer-li un massatge per a que el líquid s'impregnés bé per tot arreu.

En Pirata tots aquests dies, més o menys, s'ha deixat fer la cura sense posar-hi gaire resistència. No li agradava gaire notar les gotetes caient en l'oïda, però com abans ja l'amanyagàvem i netejàvem la porqueria amb uns cotonets secs, semblava més predisposat a deixar-se medicar. El massatge posterior era, definitivament, el que més li agradava de tot l'assumpte.

Ahir mateix vam acabar amb el tractament i hem de dir que no hem tornat a sentir ni un "flap" des de fa uns dies. Les orelles ja les té ben netes -"la prueba del algodón no engaña"- i ja no es grata, així que suposem que ha estat una altra prova superada amb èxit, que d'alguna cosa ens ha de servir tragar-nos totes les sèries mèdiques de la tele!