A la pelu

A primera hora de la tarda l’he dut a esquilar. Abans l’he passejat una mica, però el quisso no estava per la feina d’orinar i l’he deixat per impossible. Hem anat a la botiga i una noia molt simpàtica s’ha fet càrrec del noi. La veritat és que aquesta tarda estic tan descansada sabent que algú altre en té cura! Són professionals recomanats per la pròpia Rosa, que hi porta regularment els seus vint (sí, vint!) gossos que té a casa i n’està molt satisfeta. Espero que en Pirata no ho passi gaire malament. Ja m’han dit que quedarà lleig com un porquet amb les potes massa llargues, però és igual, el que ens importa és que li tallin tots aquests nusos que té i deixi de gratar-se i espolsar-se. He advertit a l’Anna, la perruquera canina, que vagi amb compte amb els dos esperons que té a les potes del darrera, ja que a primer cop d’ull es poden confondre amb manyocs de pèl i fer-li molt de mal si fan servir tisores. L’Anna també m’ha comentat que li deixarà el serrell de costat per tapar-li l’ullet que li falta, així tindrà un look més personal.

Tinc l’esperança que allà faci les necessitats, ni que sigui per por, com va fer a casa, però no les tinc totes.

19:30h.- Sóc a la botiga a buscar en Pirata, a primer cop d'ull no el reconec! L'han deixat tan pelat que ha quedat només en orelles, nas i tita. Què escanyolit! I nosaltres pensant que estava gras... el que fa el pèl. Em diuen que s'ha portat molt bé, li han posat colònia de maduixa i ja no fa aquell tuf tan desagradable. No s'ha fet ni pipí ni caca. Paciència. Li regalen una llaminadura però està tan atabalat amb les olors que no li fa cas. Anem cap a casa.

Amb les presses m'he deixat el moneder a la botiga, així que deixo en Pirata a casa i torno corrents a buscar-la, sort que queda a un carrer i de seguida tornaré a estar amb ell.
Quina sorpresa em trobo quan estic a punt d'obrir la porta del pis? en Pirata està udolant com mai... m'afanyo a obrir i el panorama que em trobo és una gran i pudenta pixarada sobre els diaris que ja havia deixat preparats i el gos acollonit/penedit. No el renyo perquè no l'he agafat en el moment de fer la malesa, així que em limito a fer escarafalls i rondinar mentre ho netejo tot. Canvio l'aigua dues vegades i aprofito per repassar tot el menjador.

Els diaris pixats i una caixa de cartró que també ha sortit malparada fan molta pudor, així que decideixo baixar-ho tot al contenidor. Deixo en Pirata 5 minuts sol un altre cop, a veure si ara no es queixa, però ai, quan entro em trobo la gran cagarada sobre els diaris nous! Ostres ostres, un altre cop operació motxo. En Pirata tremola, sap que alguna cosa no ha fet bé tot i que no el renyo directament. Bé, com a mínim ha buidat el dipòsit, que ja és alguna cosa.

Ja és gairebé de nit i s'anima a menjar i beure, es deixa acariciar tot i que està una mica rarot. El renyo un parell de cops quan fa l'intent d'entrar a l'habitació on dormo i quan intenta pujar al sofà. Crec que té fred sense el pèl així que li preparo un jaç improvisat amb un cobrellit vell que rondava per casa. L'he de forçar per a que s'hi estiri però de seguida queda fregit a sobre quan l'acaricio suaument. Per fi s'ha acabat el dia, estem tots dos esgotats.