En la nostra primera visita al veterinari vam decidir implantar un microxip a en Pirata per a que quedi identificat per sempre més.
Aquest xip és de mida molt petita, com podeu veure a la imatge:
S'injecta sota la pell, generalment prop del coll (rera l'orella), mitjançant un injector especial. El procés és pràcticament indolor i l'únic senyal que en queda és un petit punt semblant a una picada de paparra, que desapareix un cop li salta la crosteta.
El microxip va totalment recobert d'un material bio-compatible, està dissenyat per a estar operatiu durant tota la vida del gos, i com mitjana dura uns 25 anys. Normalment no necessiten reemplaçar-se, tot i que en circumstàncies molt extraordinàries pot moure's de lloc (es diu "migrar") o tornar-se il·legible. Ambdues coses poden prevenir-se perfectament si en cada revisió anual el veterinari li passa el lector per a comprovar que tot està en ordre.
Un cop ha passat cert temps des de la implantació, aquest xip no pot detectar-se a primera vista ni al tacte, fa falta un "lector de microxips" que, a més de detectar-lo, reflecteix en un visor el codi numèric que conté. Aquest codi és únic al món i va vinculat a les dades del gos i del seu amo. Així, si les dades que es van facilitar a l'hora de la implantació són correctes i segueixen vigents, es localitza al propietari ràpidament (per això és molt important que es notifiquin sempre al veterinari els canvis de propietari o domicili).
El veterinari, quan "dóna d'alta" un xip, facilita al propietari unes petites enganxines amb un codi de barres i el número únic imprès. Aquestes enganxines es faran servir, per exemple, a l'hora d'empadronar el gos a l'Ajuntament, a l'hora d'omplir les dades de la carta veterinària, així com a l'hora de modificar les dades de residència que es van aportar en un principi.
Així doncs, el nostre Pirata ja existeix oficialment; mai més serà un gos perdut sense nom ni passat, ans al contrari, tindrà sempre un lligam amb la nostra família i, el que és més important, podrà tornar sempre a la seva llar.
Aquest xip és de mida molt petita, com podeu veure a la imatge:
S'injecta sota la pell, generalment prop del coll (rera l'orella), mitjançant un injector especial. El procés és pràcticament indolor i l'únic senyal que en queda és un petit punt semblant a una picada de paparra, que desapareix un cop li salta la crosteta.El microxip va totalment recobert d'un material bio-compatible, està dissenyat per a estar operatiu durant tota la vida del gos, i com mitjana dura uns 25 anys. Normalment no necessiten reemplaçar-se, tot i que en circumstàncies molt extraordinàries pot moure's de lloc (es diu "migrar") o tornar-se il·legible. Ambdues coses poden prevenir-se perfectament si en cada revisió anual el veterinari li passa el lector per a comprovar que tot està en ordre.
Un cop ha passat cert temps des de la implantació, aquest xip no pot detectar-se a primera vista ni al tacte, fa falta un "lector de microxips" que, a més de detectar-lo, reflecteix en un visor el codi numèric que conté. Aquest codi és únic al món i va vinculat a les dades del gos i del seu amo. Així, si les dades que es van facilitar a l'hora de la implantació són correctes i segueixen vigents, es localitza al propietari ràpidament (per això és molt important que es notifiquin sempre al veterinari els canvis de propietari o domicili).
El veterinari, quan "dóna d'alta" un xip, facilita al propietari unes petites enganxines amb un codi de barres i el número únic imprès. Aquestes enganxines es faran servir, per exemple, a l'hora d'empadronar el gos a l'Ajuntament, a l'hora d'omplir les dades de la carta veterinària, així com a l'hora de modificar les dades de residència que es van aportar en un principi.
Així doncs, el nostre Pirata ja existeix oficialment; mai més serà un gos perdut sense nom ni passat, ans al contrari, tindrà sempre un lligam amb la nostra família i, el que és més important, podrà tornar sempre a la seva llar.
