Arribem amb en Pirata, com sempre, ensumant-ho tot. No hi ha ningú. Tanmateix ens fan esperar una mica. Quan ens senten parlar amb en Pirata, una “infermera” molt amable surt a rebre’ns. Com que som nouvinguts, ens pren les dades “per la fitxa”.
De seguida ens fa passar a la consulta on ens rep un veterinari baixet, rabassut i amb cara de bon home. Li expliquem l’historial i amb quatre carícies i manyagues es fa amic d’en Pirata. Quan li diem que el gos no hi veu gens, no s’ho acaba de creure, i ens fa cridar-lo des de l’altra punta de passadís, per observar com es desenvolupa en un entorn desconegut. En Pirata, fent gala del seu sisè sentit, s’esmuny pel passadís com si el conegués de tota la vida. El veterinari, sorprès, ens assegura que el gos hi veu, almenys una mica. Nosaltres incrèduls, no les tenim totes, però esperançats ens mirem amb un somriure.
Venen després les revisions de rigor: complexió, estat de salut general, dentició, etc. El metge, al veure-li la quantitat de carrall a les dents, ens diu, contràriament al que pensàvem, que en Pirata té, com a mínim, quatre anys ben portats; però que d’aquí uns mesos caldria fer-li una neteja vocal (es veu que els adormen i ven bé com si fossin persones els treuen el carrall amb ultrasons!).
Llavors li repassa l’ull buidat. A part del forat evident, el té sa, ben cicatritzat i no cal que li fem cap cura especial. Amb aparells d’oculista observa l’interior de l’ull que li queda per veure si hi ha cap possibilitat que encara conservi algun nivell de visió. En veure l’hemorràgia interna que pateix el quisso s’acaba de convèncer que el gos no hi guipa (reafirmant el fet que és un portent de l’orientació!!)
A arribat l’hora de les agulles. Com sóc força aprensiu i veure-li l’ull buidat ja m’ha tocat, cedeixo gentilment el control d’en Pirata a la meva companya. Una fiblada de vacuna trivalent i en Pirata que ni se n’adona. Vist l’èxit passem a posar-li el xip. Aquet cop, com que el veterinari diu que fa un pessic, entra la infermera per aguantar el Pirata ben quiet. A priori, la punxada és més forta, però igual de ràpida que la vacuna. El gos continua sense immutar-se. És sorprenen la seva resistència i la traça del metge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada