"Déjame que te patee el chow chow"

FITXA DEL DETINGUT

Nom: Desconegut
Cognoms: Desconeguts
Àlies: "Chow"
Raça: Chowchow
Sexe: Mascle
Característiques físiques: Pel abundant, color lleonat, pes aproximat 20 kg.
Còmplices: Mascle adult de raça humana, cadell mascle de raça humana.

DELICTE DEL QUE SE L'ACUSA

Agressió, amb els agravants de nocturnitat i premeditació.

DETALL DE LA DENÚNCIA

En data 30/12/2007, a les 22 hores 20 minuts, trobant-se la víctima acompanyada de la seva manada en un carrer proper a casa seva i encaminant-se de tornada a la seva residència després del seu passeig habitual, va albirar en la llunyania (s'entén a un carrer de distància) a l'acusat dirigint-se en la seva direcció amb clars indicis d'amenaça, això és, mirada fixe en la víctima, llenguatge corporal tens-agressiu, caminar determinat i ignorància reiterada dels crits de reclam dels seus còmplices.

En trobar-se l'acusat a escassos tres metres de la víctima la femella de la manada agredida s'interposa en el camí de l'acusat en previsió d'un possible atac, mentre el mascle de la mateixa manada mantenia la víctima potencial el més protegida possible. Malgrat aquests esforços, l'acusat en estricte silenci va acostar-se fins la femella encarant-se a ella sense deixar de mirar fixament la víctima i, finalment, esquivant els dos guardians es llançava amb les mandíbules obertes sobre el cos de la víctima mentre aquesta, degut a la seva discapacitat, es veia incapacitada per defensar-se de manera efectiva.

Trobant-se ambdós implicats enllaçats per la mossegada poderosa de l'acusat -qui alhora emetia grunys guturals-, va aprofitar el mascle aliat (valent-se de la corretja) per estirar la víctima a zona segura i propinant puntades de peu voladores per tal de separar l'acusat, va aconseguir de manera efectiva posar fi a l'agressió.

L'acusat va procedir a allunyar-se de la zona de conflicte sense donar mostres de penediment, mentre els seus còmplices s'acostaven a la víctima i acompanyants per interessar-se pel desenllaç de la trobada. Va ser la manada agredida qui va acabar disculpant-se per haver propinat una puntada de peu a l'acusat fins que ambdós grups es van separar de manera pacífica. Cal destacar que va ser la víctima qui va ser guiada per la seguretat d'una corretja cap a la seva residència mentre l'acusat caminava lliurement per la zona sense rebre ni tant sols una amonestació per part dels seus companys, a excepció d'uns improductius precs per part del seu amo per a que li fes cas.

LESSIONS DECLARADES

La víctima presenta un forat a la natja dreta que concorda -segons els entesos- amb una mossegada canina.

ACCIONS CORRECTORES

La manada agredida procedirà, d'ara en endavant, a deixar lliure de lligadures a la víctima potencial per a que pugui escapar més fàcilment dels agressors. A més, formaran una barrera humana davant qualsevol agressor que s'acosti amb intencions agressives. També se serviran de les puntades de peu amb plena resolució per tal d'evitar el contacte agressor-víctima. Finalment, informarà amb aquest mitjà de qualsevol perill a què estiguin exposats els veïns del poble per a que estiguin preparats.

INFORMACIÓ ADDICIONAL

http://es.wikipedia.org/wiki/Chow_Chow
http://www.chowchow.es/

Gent del Barri (Episodi 3)

Aquests dos "guardians" són la Negrita i en Rex. la Negrita, tal com indica el seu nom, és la petita de color fosc amb la taca blanca del davant. En Rex és el gos de color clar amb orelles canyella dels fons.
Viuen al mas del costat de casa. Sovint ens els trobem al matí. Els seus amos surten amb la bicicleta donant un vol per la zona de passeig mentre ells els segueixen darrera tot parant aquí i allà. Quan no volten rere la bicicleta de l'amo, fan de vigies -per torns- a la porta del garatge del mas (tal com veieu a la fotografia), o també de vegades hom els pot veure ensumant aquí i allà per tot el poble.
La Negrita és força territorial i borda a tothom que passa per davant de la porta, especialment si és un gos. Per sort, mica en mica es va acostumant a la presència d'en Pirata i sembla el va tolerant. Ara quan es troben, si no es troben prop de la porta de ca seva, simplement s'oloren i ella acaba per deixar-lo plantat.
En Rex és més "passota" i gairebé "ignora" a en Pirata, si no fos per que aquest sovint insisteix amb ensumades reiterades. Es podria dir que la seva única relació és olfactiva, ja que allà on un hi deixa la seva marca l'altre va de seguida a "tapar-la".

Guardià pelut

Avui m'he quedat a casa perquè tinc un refredat d'aquells espessos, acompanyada en tot moment pel nostre fidel Pirata que no ens perd la pista en cap moment mentre som al pis. En aquestes que m'he quedat profundament adormida al sofà, i en Pirata als meus peus ha fet el mateix. Mentre tots dos roncàvem de cop ha sonat el timbre de la porta "blim blom!" i ens hem despertat desconcertats. Bé, desconcertada jo que amb prou feines he arribat a entendre què passava, però no així el nostre gos que només sentir la campana s'ha despertat, s'ha posat ràpidament en peu i ha sortit ben decidit cap a la porta bordant amb fermesa. Sí, bordant!

L'havíem sentit fer algun bup d'espant al xocar amb alguna cosa, un bup de queixa al jugar massa intensament, un bup d'impaciència per sortir a passejar... però això d'avui ha estat una "bordada" de debò, a ple pulmó com un gos gran. Quan li he fet "ssshhhht!" de seguida ha tornat als meus peus i ha seguit dormint com si allò hagués estat només un somni.

Feia temps que ens preguntàvem què deuria fer en Pirata mentre nosaltres no hi érem i crec que avui hem tingut la resposta. Dedueixo que el nostre gos s'havia oblidat totalment que jo era a casa i, com a bon guardià, ha exercit el seu poder davant un possible intrús amb el seu discurs caní de "ep, qui hi ha? compte que sóc aquí!". És el primer cop que li veiem fer una cosa semblant i m'he sentit orgullosa de la seva valentia, de fet sempre que ha vingut algú o hem conegut a algú fora ha estat un gos amistós, manyac o independent, valent a vegades quan algun gos se li enfrontava, però no ens imaginàvem que pogués tenir potencial de gos vigilant, i ja veieu, ens ha tornat a sorprendre.

Només espero que si mai el deixem sol de nit no es dediqui a molestar el veïnat amb udols o lladrucs insistents, com fan alguns gossos de cases veïnes (que n'hi ha per donar-los una bona lliçó de modals, tot s'ha de dir, quan a les dues de la matinada et canten una serenata sota la finestra sense que ningú surti a fer-los callar). En fi, ja ho sentirem a dir.