Els gossos són animals socials per naturalesa. Necessiten tenir contacte amb altres de la seva
espècie per assegurar una bona salut mental. El fet és que en Pirata, entre pixums i cagaradetes, contínuament busca la presència d'altres companys de quatre potes. Si sent lladrar a la llunyania algun gos, aixeca el cap, apunta cap a la font dels lladrucs i ensuma fort, com si d'un radar es tractés. Si no va lligat es dirigeix ipso facto cap al quisso sorollós, malgrat potser està en un lloc inabastable (és llavors quan, amb l'emoció, l'hem de cridar reiteradament o afanyar-nos a lligar-lo per tal que no es faci mal).
Altres cops, és més divertit, per què mentre ell està ocupat flairant qualsevol racó de terra, sense que se n'adoni se li acosta un gos per jugar. Llavors, en sentir el contacte d'un morro fred sobre el seu membre (es veu que és així com es saluden els gossos), és quan fot un bot d'esglai . No m'estranya que s'espanti, a mi també em faria basarda trobar-me un desconegut amorrat en les meves parts. El problema és que, no sé com, els altres gossos detecten que al Pirata li passa quelcom (pot ser que la ceguesa segregui hormones en el pixum?), i sovint s'aparten ràpidament d'ell, el defugen, amb la consegüent estrebada del Pirata per atansar-s'hi, i la frustració final que deixa veure marxar de nou un potencial amic de jocs canins.
Per altra banda, els pocs animals que intenten interactuar amb ell, queden totalment desencantats en veure que el Pirata no reacciona normalment als seus intents de joc. Salten, corren, mosseguen (per jugar) i ensumen al seu voltant o sobre d'ell. En Pirata impotent i incapaç de reaccionar a temps, es queda allí palplantat com un estaquirot sense saber d'on li baixen. Al cap d'uns segons els altres gossos, avorrits, tornen amb els seus amos o marxen amb d'altres exemplars més avesats a les corredisses. La veritat és que al principi fa gràcia veure-ho, però al cap d'uns quants intents, és trist. Pobre Pirata, espero que trobi algun gos que pugui comprendre la seva situació.
De mica en mica en Pirata va essent conegut arreu. No només els nostres companys i amics ens encoratgen a seguir amb aquest diari (les mostres de suport són realment apreciades), i poc a poc anem tenint noves adhesions als lectors habituals o puntuals, sinó que, a més, el Pirata a inspirat un personatge de còmic: Orn, és un gos d'atura aventurer que protagonitza les històries de fantasia medieval imaginades pel magnífic autor gironí Quim Bou. A partir de ben poc, l'Orn serà acompanyat per l'Irata (el joc de paraules és evident), un gos d'atura cec! (us sona d'alguna cosa?). L'aventura introductòria de l'Irata serà publicada per Maqui Edicions (propaganda desvergonyida), i aquí en podeu veure les primeres imatges.
