Pirata juganer

Avui la terra i els cels em somriuen,
avui arriba al fons de m'ànima el sol,
avui l'ha vist...l'ha vist i han jugat...Avui crec en Déu!

- Adaptació de la Rima 50, XVII de Gustavo Aldolfo Becquer.

Aquest matí en Trasto s'havia tornat a escapar, de nou ens ha seguit mentre fèiem el vol matutí. De sobte en Pirata i ell s'han posat a jugar a perseguir-se, fent-se fintes, salts i cabrioles! Espectacular!

Aproximació inicial...

Fintes i persecucions!

Salts i cabrioles!

No és normal que en Pirata jugui amb els altres gossos per què de seguida s'atabala. Però avui no sé si ha sigut la vitalitat d'en Trasto o potser la seva mida poc intimidatòria per en Pirata, que l'ha animat a tenir un mica de gresca!

En Pirata va a la font

EN PIRATA VA A LA FONT

En Pirata va a la font
a buscar un traguinyol d’aigua,
refilant com un ocell
i saltant com una daina.
Tralaralà, rala, rala, rala, ra, tralaralà.

En arribar prop de la font,
trobà algú que l’esperava.
Era una gossa terrier
que li fa la mitja rialla.
Tralaralà, rala, rala, rala, ra, tralaralà.

Si tu m'ensumes el cul,
jo t'ensumaré la natja.
Si tu em llepes el musell,
jo te’n lleparé la cara.
Tralaralà, rala, rala, rala, ra, tralaralà.

Quan arriba a casa seva,
li pregunta així son ama:
- Molt trigaves a tornar.
- És la font que apenes raja.
Tralaralà, rala, rala, rala, ra, tralaralà.

- Que despentinat que vas!
- És que el vent m’escabellava.
- Que empolsegat vas!
- És la pols que aixeca l’aire.
Tralaralà, rala, rala, rala, ra, tralaralà.

- Jo no veig que faci vent,
ni que aixequi pols tan alta.
- Aquí dalt potser que no,
allà baix fa un altre oratge.
Tralaralà, rala, rala, rala, ra, tralaralà.

Petons!

Hem trobat una nova forma de comunicar-nos amb en Pirata: pel tacte, com no. La novetat és que ja no som nosaltres els "emissors" i ell el "receptor", ans al contrari, és el gos qui pren la iniciativa i ens demostra la seva estimació!

El nom que li hem posat es "petons", que no són ni de bon tros com els que fariem els humans, sinó més bé una serie de mossegadetes ràpides fetes amb delicadesa amb les dents del davant. És un gest molt semblant al que fa per gratar-se quan alguna puça l'empipa.

Tot va sorgir un vespre mentre amanyagant-lo i gratant-lo vaig acostar el meu cap al seu, uns cabells meus li van caure prop del musell i, guiant-se per ells, en Pirata em va a mig mossegar un tros de closca repetidament. Com vaig reaccionar contenta i fent-li més manyagues va acabar relacionant que sempre que ens fes "petons" rebria en retorn una nova tanda de mimos.

Una cosa porta a una altra, repetir la paraula "petons" mentre ell els fa també fixa el gest amb el mot i, ara, podem dir-li "un petó" mentre l'amanyaguem i ell busca qualsevol tall de pell nostra per esporgar-nos les ficticies puces amb un gest de felicitat i confiança, i un panteix característic del riure caní. De fet de tant en tant hem d'anar en compte perquè no és el mateix rebre mossegadetes a la mà que sota l'aixella!

En qualsevol cas és tan satisfactori veure com, de tant en tant, quan se sent feliç i estimat ens busca puces!

Sol a casa

Avui quan hem sortit a treballar al matí en Pirata menjava tranquil·lament del seu plat. Un minut més tard tornava a pujar a casa per recollir una cosa que m'havia oblidat. On era en Pirata? S'havia esquitllat a la nostra habitació (cosa que té prohibit) i havia sortit a fora al patí! Quan m'ha vist s'ha espantat, i a sortit esperitat cap al passadís amb la cua entre les cames i el cap cot ple de culpabilitat. Ara sabem el què trama cada matí! 'Catxís!

Romeo, Romeo...

Ja se sap que la primavera i l'arribada de l'estiu ens destarota les hormones. Es veu que als gossos, també. Però aquest cop, no era el nostra Pirata el seduït, ans "el seductor". Concretament, enguany hem tingut un parell d'episodis on "l'aura d'atracció" d'en Pirata ens ha sorprès:

Un diumenge al matí, passejant per Platja d'Aro tranquil·lament ens acostem a una parella d'humans que miraven un aparador de sabates. Mentrestant el seu acompanyant caní femella ja havia detectat en Pirata i es preparava per abraonar-s'hi de forma juganera; com sempre, en Pirata no se n'havia ni assabentat de l'emboscada amorosa, ocupat com estava a repassar cadascun del arbres del passeig.

Finalment en arribar a l'alçada de la fèmina (una gosseta gos d'atura de pèl clar -com en Pirata- d'avançada edat i 'ímpetu amorós), s'acosta a en Pirata tota coqueta fent ademants provocatius: "a la vejez, ciruelas!" -exclama el seu amo. En Pirata respón com un cavaller: es miren, s'ensumen els morros i pasen després a les parts més impúdiques, pròpies d'aquests casos. El flirteix continua fins que veiem que n'hi ha per estona, i cadascú estira als seus respectius per allunyar-se en sentits contraris. Tanmateix, la gosseta ha quedat corpresa pèl suau i la clucada d'ullet perpètua d'un Pirata: es resisteix i s'arrapa a terra intentant evitar la separació amb el seu enamorat "a primera flaire"...en Pirata, truà, ja l'ha oblidada, i ensuma de nou una soca.

El segón episodi encara mostra amb més claredat les arts seductores d'en Pirata, aquest cop exercides activament:

Voltavem per una zona amb masos i cases aïlldes quan, com és habitual en llocs d'aquesta índole, un gos borda rabiut des de l'altre costat d'una tanca de gelosia. En Pirata, encuriosit, s'hi atansa remenant, més aviat sacsejant, la cueta. Jo el crido, no vull pas que entre les obertures de la gelosia li queixali el morro. De sobte, el gos guardià i protector, resulta no ser tal ans una golden retriever dòcil i manyaga, que comença a llepar-li a trufa a en Pirata i a remenar la cua amb fruïció. "Una nova conquesta d'en Pirata" -penso-, "ultimament va llençat". Aquest com sí, després de molt insistir, en Pirata s'adona dels meus crits i em busca pel camí. Tanmateix, la gossa no vol renunciar als seu nou amor, i salta i lladra i el segueix tot al llarg de la tanca fins que ja som massa lluny per percebre'ns: un altre cor trencat...

Per Nadal la gent es regala colònies, però en el món dels gossos a l'estiu és quan "Busco a Jacks (Pirata?)" està més de moda!

L'estàndard de raça

Extret de la wikipedia:

"Una raça de gos o raça canina és un grup de gossos que tenen característiques molt similars o gairebé idèntiques en la seva aparença o comportament, o generalment en ambdós, sobretot perquè vénen d'un sistema selecte d'avantpassats que tenien les mateixes característiques. Els gossos han estat criats selectivament per aconseguir característiques específiques durant milers d'anys. La selecció s'hauria centrat inicialment en la domesticació i en comportaments útils com ara habilitats per la caça. Més endavant, els gossos també foren seleccionats per obtenir morfologies atractives i distintives, donant com a resultat una gran varietat de tipus.

Moltes races tradicionals de gossos reconegudes per les principals associacions de registres canins es denominen "races pures". Només els individus dels quals els pares i avantpassats són de raça pura es consideren com a pertanyents a aquesta raça. Aquest concepte ha causat controvèrsia degut a la dificultat de regulació i a les possibles conseqüències genètiques d'una població limitada (endogàmia). S'han realitzat treballs recents per classificar les diferents races, amb resultats sorprenents respecte a les estimacions de l'edat de la raça i les seves interrelacions.

Als gossos sense raça s'els coneix amb el nom genèric de "pataner"."

I ara jo hi dic la meva.

En el passat l'home va fer una selecció genètica per aconseguir unes característiques determinades en uns animals determinats. Al gos se'l considerava una eina i per tant se la podia dissenyar a complaença de l'amo.

El gos és un producte humà.

Ara, excepte en casos molt determinats (gossos policia, de rescat, de pastoreig...) els productes d'aquesta selecció ha perdut la seva raó original de ser, però se segueixen mantenint i propiciant els trets seleccionats per raons estètiques segons dicten les modes del moment. I és per això que trobem un munt d'animals amb problemes de pell, de respiració, de sobrepès, d'agressivitat, etc.

La gent paga fortunes per un animal pur. Normalment per enriquir-se a força d'exhibir-lo i fer-lo criar.

Hi ha gent que també paga fortunes per tenir el gos com un accessori més de la seva col·lecció d'objectes fashion. Normalment sense tenir ni idea del que aquell animal en concret necessita a nivell d'educació, esport, alimentació, espai, etc.

Als gossos de carrer, aquells que tenen prou semblança o traces d'una raça en concret, se'ls pentina i educa segons l'estàndard que més li escau segons els cànons. Que no vol dir el que més li convé.

Com som els humans. Ens semblen simpàtiques unes pràctiques amb els gossos que, quan s'han volgut aplicar als propis homes han resultat ser, com a mínim, aberrants. Com som.

Gent del Barri (Episodi 4)

Ja portem un cert temps a la nova llar, i passat aquest temps hem pogut fer alguns amics per en Pirata. Així doncs, encetem una nova temporada de Gent del Barri.

Aquest és en Trasto. Una barreja de de Yorkshire i "una raça de gos andalús sense pèl molt lleig" -segons paraules textuals de l'amo. El nom li escau com mai he vist en un gos: trapella, àdhuc desobedient, mogut, curiós, nerviós, murri, però bon jan i gens agressiu.

Per en Pirata és un martiri, per què en Trasto mai para quiet, cosa que fa que no pugui localitzar-lo, fins que desesperat desisteix.

L'amo d'en Trasto es sorprèn del comportament de'n Pirata, sempre seguint l'amo i tarannà tranquil i assossegat. De fet, tenir un gos com en Trasto ha de ser complicat: com exemple, abans de fer la foto que il·lustra aquesta entrada s'havia escapat de casa seguint a un altre gos. Sort que ens ha trobat en Pirata i ens ha acompanyat de tornada.

Distracció canina

Avui era asseguda al sofà, navegant per la xarxa tranquil·lament, quan de sobte he sentit un soroll a la porta del balcó, "babum!", i silenci tot seguit. He mirat cap a la vidriera però només hi he vist en Pirata semi-estirat, amb les orelles alerta i prou; com no es veia cap senyal de desperfecte enlloc he seguit amb la meva distracció, fins que de nou "babum!".

Recoi, he pensat, hi ha algú que m'està prenent el pèl o què? Però no es veia ningú pel carrer, així que he tornat a mirar en Pirata, que jeia amb posat d'esfinx. Com no aconseguia descobrir el causant del soroll m'he donat per vençuda i he seguit amb les meves coses.

"Babum bum!". Ràpidament m'he girat per caçar l'esvalotador i he vist, ui ecs ai, com en Pirata acorralava una grossa, negra i brunzidora mosca contra el vidre del finestram. El nostre gos és cec, o com a mínim curtíssim de vista, però amb les orelles alerta i la trumfa processant aire a tota pastilla ha aconseguit, en tres intents, localitzar i anular l'insecte més emprenyador i escorredís de l'estiu.

Què ha fet amb ella un cop l'ha tingut on la volia, ja no ho he volgut saber, però pels sorolls de mastegamenta i posterior rellepada tinc clar el final de la malaurada mosca. L'episodi s'ha repetit amb tres desgraciades mosques més, fins que he decidit tancar les finestres, que el pinso ja és prou complet i al gos no li cal un excés de proteïnes.

Aviat serà estiu, quan tota cuca viu, però el nostre quisso ha decidit obrir ja la veda de les distraccions estiuenques canines, tal com va fer l'any passat. Que aprofiti doncs!

Euskadi amb gos

Aquesta Setmana Santa hem fet un viatge "llampec" a Euskadi, un puja-i-baixa en cotxe amb poquetes coses planejades i una bona reserva de resignació per si havíem de deixar de fer quelcom pel fet de dur-lo a ell. Una aventura!

L'hotel en un principi no acceptava animals, però pel que sembla la directora de l'establiment sent debilitat pels quissos i ens va fer el favor de deixar-lo portar, això sí, amb la condició de no deixar-lo mai sol a l'habitació. L'habitació, ah, sí... Ens van donar l'habitació adaptada a discapacitats, just al costat del mostrador de l'hotel, àmplia i de ràpid accés, suposo que per no anar molestant als altres hostes amb un gos moll a munt i avall. Una solució curiosa, però vàlida.

Com tots deveu haver notat, aquestes vacances han estat passades per aigua, i Euskadi que ja es caracteritza per un clima atlàntic no ha estat menys. Fer el turista amb un gos cec, pelut (però pentinat i net) i moll no facilita gens les coses, sobre tot a l'hora de triar lloc per menjar. Però... sorpresa! Llegiu i al·lucineu...

Quan vam voler aixoplugar-nos i fer un toc (l'equivalent gironí al "prendre algu" de Barna) vam provar a la primera "taverna" que vam trobar. A la porta no hi havia cap enganxina d'aquelles horribles de Prohibit Gos, així que mentre en Quim i en Pirata esperaven pacientment a fora vaig entrar a preguntar al barman si podíem entrar amb el quisso; em va mirar amb cara d'estranyesa i va contestar "claro". I ja érem dins.

Per sopar vam provar un restaurant que ens van recomanar els de l'hotel, una masieta perduda en un poblet perdut. "El gos es porta bé?", evidentment. Doncs endavant.

L'endemà quan vam voler entrar en una altra taverna a dinar, va passar el mateix. De fet hi havia altra gent amb gossos, a ningú se li va fer estrany. Canalla, fumadors, xivarri, música reagy en euskera, arròs negre i codillo... i el gos dormint sota la taula tan tranquil.

Tot seguit vam anar a un compromís, que era de fet el motiu pel que vam anar a Euskadi, i durant l'acte a ningú de la organització se li va acudir dir res en contra de tenir el quisso amb nosaltres. Perfecte. La jornada va acabar i en Pirata havia rebut tantes moixaines i afalags que fins i tot se n'estava cansant.

Vam decidir acabar de celebrar el gran dia en un bon restaurant, en un d'aquells que entre plat i plat et recullen les engrunes de la taula amb una espàtula. Bé, doncs amb educació i l'encant d'en Quim vam trobar una taula raconera on vam poder disfrutar d'un sopar exquisit, amanit amb algun sospir endormiscat provinent de sota la taula.

La normalitat amb què tothom ens rebia a tots tres em va fer fixar-me en les portes de bars i restaurants. En molt pocs vaig trobar enganxines anti-gos! Quina agradable sorpresa, quin viatge més satisfactori. Totalment recomanable.

Alguna curiositat més del viatge? Primer: vam estrenar el nou cinturó de seguretat que li hem comprat a en Pirata (farem una entrada per parlar-ne més àmpliament en uns dies). Segon: a uns centenars de metres de l'hotel hi havia un hospital caní, amb ambulàncies i tot. Tercer: buscant informació pel viatge vaig trobar un GPS molt diferent al que coneixem.

L'Ajuntament de Girona mira pels quissos

Aquest matí El Punt (edició Girona) ens obsequia amb aquesta notícia a la portada:

"Girona amenaça amb multar els propietaris que no treguin a passejar vint minuts el gos
La nova ordenança prohibeix lligar els gossos més de sis hores i es poden imposar multes de fins a 400 euros
8/04/09 02:00 - Girona - Dani Vilà

No respectar les zones infantils se sancionarà amb 300 euros de multa. Foto: JORDI SOLER.

La nova ordenança municipal de tinença d'animals recull l'obligació dels propietaris de no tenir més de sis hores lligats els gossos i en aquest cas garantir que els animals facin 20 minuts d'exercici. Incomplir aquest punt suposa una infracció lleu que pot comportar multes d'entre 100 i 400 euros. L'equip de govern impulsa una renovació de l'ordenança municipal per posar al dia aquesta normativa i posa l'èmfasi en la defensa dels drets dels animals. Per això, posa en relleu la necessitat de garantir les bones condicions de residència i alimentació dels animals. Entre les sancions, es preveuen multes de 400 euros si orinen a la façana dels edificis, 500 euros per rentar animals a la via pública o 300 euros si els gossos passegen en zones de jocs infantils.

El regidor de Medi Ambient de Girona, Enric Pardo, destaca que amb la nova ordenança es vol «defensar els drets dels animals com uns residents més de la ciutat i establir les obligacions que han de complir els seus amos». La nova ordenança regula múltiples aspectes, entre els quals hi ha la prohibició de tenir lligats els gossos més de 6 hores o en espais molt reduïts. En aquests casos, la normativa estipula que els propietaris han de garantir que el gos pugui fer almenys 20 minuts d'exercici. En els casos de gossos més grans s'assenyala que no poden mantenir-se lligats o en un espai reduït més de dues hores seguides.

Pardo admet que aquest punt és de difícil control, però considera que «les denúncies de veïns poden permetre detectar aquests casos». En especial, es posa l'èmfasi en l'obligació de tots els propietaris de mantenir en condicions les instal·lacions on viuen, des del punt de vista higiènic, de benestar i seguretat de l'animal. Per això, s'obliga que l'animal tingui aixopluc en cas de mantenir-se en zones exteriors habitualment; així mateix, es prohibeix que l'allotjament habitual dels gossos siguin vehicles, celoberts o balcons.

La nova normativa inclou tot un apartat dedicat als gossos o als animals potencialment perillosos, en què s'especifica que han de portar cadenes de menys de dos metres, que no siguin extensibles ni ocasionin lesions a l'animal.

Per lluitar contra les colònies urbanes, la normativa també reitera la prohibició expressa de donar aliments als animals en vies públiques o en espais exteriors privats, com ara patis, portals, finestres o terrasses, amb l'objectiu d'evitar la proliferació d'animals incontrolats en el municipi, com ara gats o coloms, a excepció de les persones autoritzades.

Les sancions considerades molt greus poden suposar multes d'entre 1.501 euros i 3.000 euros, mentre que les sancions greus van des dels 401 euros fins als 1.500 euros. La tramitació es farà de forma abreujada per accelerar els tràmits.

400 euros.
És la sanció que preveu la nova normativa per a aquelles persones que permetin als seu gossos que orinin a les façanes o bé que facin defecacions a la via pública i ells no les recullin. També s'imposarà aquesta sanció als amos de gossos potencialment perillosos que no duguin la llicència municipal i l'acreditació registral preceptiva o que els passegin menors de 18 anys. Alimentar animals salvatges urbans, com ara gats, costarà 150 euros, la mateixa sanció que si es porten animals per la via pública sense corretja. Fins a 500 euros hauran de pagar els qui rentin els animals a la via pública, en llocs com ara fonts, estanys o lleres de rius. Cent euros més costarà la sanció per dur gossos perillosos deslligats o sense morrió. La multa més cara especificada en el quadre de sancions serà de 2.000 euros per tenir un gos potencialment perillós sense la llicència administrativa que atorga la Generalitat.

10 hores.
De les 10 del vespre a les 8 del matí és el període de temps que estipula la nova normativa que els animals no es poden deixar en patis, terrasses, galeries, balcons o altres espais obertes, per evitar que els seus crits, sons o cants destorbin el descans dels veïns. L'ordenança regula també que qualsevol persona que es vulgui desfer d'un animal té l'obligació de comunicar-ho per escrit a l'Ajuntament, per tal que els serveis municipals corresponents o altres empreses autoritzades procedeixin a la seva recollida. En aquest cas, el propietari s'haurà de fer càrrec de totes les despeses que generi la recollida, les cures, el tractament o l'eutanàsia si es dóna el cas. Un dels articles reforça la prohibició de la presència d'animals en zones enjardinades i parcs i zones destinades a l'ús infantil en un radi de cinc metres a l'entorn. Amb aquest punt es vol garantir la seguretat dels infants i la higiene de l'espai."

Comunicant. I

Els gossos tenen un llenguatge corporal immensament ric. És la base de la seva comunicació i per això convé tenir-ne unes petites nocions, si és que ens hi volem entendre.

Com el tema és extens el distribuiré en diferents capítols; aquest concretament tractarà del llenguatge amb les orelles, que potser és el més evident i fàcil d'identificar.

• Quan el gos orienta les orelles endavant vol dir que està atent, ja sigui a una situació nova o a quelcom que l'interessa molt. Si ho combina amb la mirada fixa i una inclinació de cap als costats voldrà dir que no entén gaire bé el que se li planteja, però que li interessa sens dubte. Si la situació no li agrada arrufarà el musell ensenyant les dents.
• Les orelles enrere, aplanades, paralel·les al crani són un clar símptoma de desafiament, tot i que a vegades les posa així només per escoltar millor un so que live de darrera.
• Si combina els dos estats, d'orelles endavant, orelles enrere, segurament és que es troba dubtós entre marxar o quedar-se; és un senyal de neguit i inseguretat pel que ha de fer.
• Les orelles decaigudes exageradament volen dir tristesa o decepció.

Una bona manera d'imaginar com se sent el gos és imitant amb les nostres pròpies espatlles la postura de les seves orelles, així de seguida experimentarem en carn pròpia què ens està intentant dir.

Voltant pel món amb el gos

Per fi és primavera! Els primers insectes de l'any comencen a picar, les flors treuen el cap i el sol ens diu bon dia. Amb aquest canvi de temps tan desitjat, quan les hores s'allarguen i les temperatures són amables, ve de gust fer més activitats i sortir a prendre l'aire. Què millor que fer-ho amb el gos?

Però... sempre hi ha un però. La nostra agenda de primavera s'ha omplert de compromisos que comporten fer viatges de força hores i, fins i tot, pernoctacions. Aquí arriba el problema. Què fem amb el gos? Tenim ganes de passar més temps amb ell, de voltar, visitar, ensumar i conèixer amb el nostre quisso, però a Espanya no a tot arreu el deixen entrar. Ja no parlo d'hotels i pensions, sinó de càmpings econòmics on passar-hi una simple nit. Les recerques amb el Google es fan doncs imperatives, ja no podem improvisar i dormir allà on el cansament ens atrapi; hem de tenir-ho tot més ben planejat.

La sort que tenim és que en Pirata és un gos d'atura, raça no considerada perillosa, cosa que facilita en certa mesura les coses; a més és relativament petit com per acomodar-se en recons on no fa nosa; també procurem dur-lo net i ens esmercem molt amb la seva educació per que no molesti ningú amb comportaments incívics. I a més, com passa amb les persones, quan va net i pentinat té un aspecte encantador que li obre totes les portes.

Però tot això la gent no ho sap quan truques per telèfon amb intenció de reservar. Quan preguntes si pots portar el gos la primera resposta sol ser un "no" categòric, i ja no s'hi pot fer res. En Pirata pot ser el quisso més ben educat del món (o com a mínim més ben educat que molta canalla), pot anar net i estar totalment sa, que tot i així la gent el considerarà brut, pudent, molest i ves a saber quantes coses més. Una llàstima.

Mentre la situació no canviï i ens comencem a assemblar més als nostres veïns europeus, els amos de gossos haurem de seguir buscant-nos la vida per poder viatjar amb el nostre animal. Ànims i recordeu... doneu sempre bon exemple, sou ambaixadors dels drets canins i heu de deixar sempre bona imatge arreu on aneu amb el vostre gos!

Un parell de crides en demanda d'ajut

Se'ns acumula la fena, fa temps que ho dic. Sortosament he trobat un moment per penjar un parell de crides que ens han fet arribar:

CASA D'ACOLLIDA DURANT 6 MESOS PER "NIT"

La mestressa d'aquest quisso és al Perú, li va deixar el gos en custòdia a un amic però aquest ara mateix no se'n pot fer càrrec com cal.

Si us animeu a acollir-lo temporalment, deixeu un comentari en aquest blog.

CADELLS DE COCKER

La gosseta en va tenir 11, dels que van morir dos. N'han regalat però encara els en queden 6. L'amo diu que si no els vol algú aviat els sacrificarà.

Antonio Tlf: 615 97 27 46

Moltes gràcies!

Babaies

És clar que hi ha pinsos que són més bons que d’altres. A mi tots em semblen iguals, amb aquella flaire penetrant a no-sé-què que embafa l’aire de fortor. Però en Pirata no ho ensuma així. El pinso urinari que li donem clarament s’emporta el premi al pinso més gustós. La prova? Cada vegada que toca menjar, se li fa la boca aigua, i treu unes babaies que li arriben a terra. Això no passa amb cap altra pinso ni aliment.

Fins i tot, li hem hagut de racionar el menjar i posar-li petites quantitats al llarg dia, per què si no, s’ho menja amb tant desfici que ho acaba regurgitant tot (normalment sobre l’estora, ecs!).

Si és que ja m’ho deia ma mare, menja a poc a poc i mastega!

A la dreta: Acudit sobre l'experiment de Paulov-->

Mirada "letal"

Treure el gos dos o tres cops cada dia es pot fer monòton, i no dóna per omplir gaires línies d’aquest bloc. Per sort, de tant en tant, es dóna una petita anècdota que fa del passeig quelcom més entretingut. Aquí us presento una d’aquestes instantànies que m’han cridat l’atenció.

Per tothom és sabut que en Pirata no s’hi veu. El que no sabíem és que la seva mirada buida por ser perillosa... Perillosa? Ai las! Què ens explicarà aquest ara? Aquí teniu el relat del fets.

L’altra dia, com sempre, en Pirata ensumava ací i allà, quan de la cantonada tomba un petaner blanc amb taques negres. Era un d’aquells gossos que anant lligats no s’avenen gens amb els altres, així que malgrat la distància, va començar a bordar i grunyir cap en Pirata. Aquest últim, encuriosit, se li atansa tot remenant la cua en senyal de pau. L’altra però, que no en vol saber res, cada vegada es posa més nerviós, fent aquells lladrucs que són més de por que de mala llet. Mentrestant l’amo, que aguantava una corretja d’aquelles extensibles, s’ho mirava indecís. En Pirata, tossut i marrà, arriba fins el petaner que en trobar-se ensumant-li la trufa, surt escopetejat per caure a terra entre convulsions al cap de pocs metres.

Després tot succeeix molt de pressa: Jo corro cap en Pirata per apartar-lo de l’acció. L’amo, espantat, salta per examinar el seu gos, que jeu a terra sobre una bassa d’orins. L’acarona. Li xiuxiueja el nom. El gos surt del trànsit epilèptic; desorientat. Amb en Pirata immobilitzat, intento tranquil·litzar l’amo explicant-li la meva experiència sobre l’assumpte. Sembla que la conversa sorgeix efecte. Amb el gos encara grogui a terra, marxo cap a casa, preocupat pel ca aliè, però amb un somriure murri als llavis.

Ja sé que no va ser culpa d’en Pirata. L’amo em va explicar que el petaner està mal sociabilitzat i no suporta estar prop d’altres cans. Suposo que amb en Pirata tant a prop, el nivell d’estrès del gos devia pujar massa, i li va agafar l’atac epilèptic. Però mira, em fa gràcia pensar que tinc un gos amb poders, i que la seva mirada pot provocar tals efectes sobre la raça canina.

Les dues mantes

La nostra nova llar, a part de les diversions pròpies del bricolatge amateur i la decoració low-cost, ens ofereix de tant en tant un espectacle entretingut gràcies a en Pirata i l'educació que li hem donat. M'explicaré...

Com ja hem narrat alguna vegada, tenim acostumat a en Pirata a un petit plaer, un caprici, que consisteix en deixar-lo escurar els iogurts que en Quim pren de postres. Ja fa anys que ho fem i, des de sempre, quan el cridem per oferir-li l'envàs acompanyem el premi amb un "a la manta!"; així el gos, sempre obedient, marxa al seu raconet, s'hi asseu i agafant el iogurt amb les dues mans el llepa i rellepa fins que no queda més que el plàstic insuls.

Què passa ara en el nou pis? doncs que en Pirata té dues mantes. Ah, alerta! (com diria aquell...) A més la configuració de casa ha canviat... abans teníem cuina americana i sopàvem allà on el gos tenia també el seu menjar i el seu llit/manta, tot molt proper i controlable amb un sol cop d'ull al voltant; però el pis d'ara té cuina office, on fem els àpats (nosaltres i en Pirata) i queda força lluny de la manteta dels vespres (propera a la nostra pròpia manteta, que anomenem "sofà") i una mica allunyada de la manteta del rebedor on el quisso ens espera quan som a treballar.

Bé, ara quan -estant a la cuina- li donem el iogurt a en Pirata, acompanyat de l'ordre famosa "a la manta" ens divertim intentar esbrinar on decidirà anar el pobre gos. En Pirata s'atabala. Està en la seva natura estar sempre amb "el ramat" i tenir-nos controlats; sempre és amb nosaltres i el fet "d'obligar-lo" a abandonar l'estança on som per anar a disfrutar del iogurt a la manteta llunyana el fa estar indecís. No ho veu clar, fa unes passes, s'ho rumia, intenta seure allà mateix on és fent-se el sord... però li repetim "a la manta!" i, vacil·lant, emprèn una excursió a pas lent, cap allà on li sembla que és el lloc més adequat.

Quan se'n va a la manta de l'entrada el veiem des de la cuina, però els cops que ha tombat una cantonada ens mirem entre nosaltres i, amb un petit somriure de complicitat ens aixequem de la taula per anar seguint el gos, de puntetes, per veure on va. És divertit i curiós. Perdoneu l'entremaliadura! I és que no té preu veure com, un dia d'indecisió total, en Pirata es passeja amunt i avall amb el iogurt agafadet entre les dents del davant com si portés una petita joguina personal que no vol perdre. Ai, que n'és de maco!

Moure's amb la manada

Després de dos trasllats amb el gos, i tenint en compte que desconeixem la vida passada d'en Pirata, podem dir que la seva adaptació als nous entorns és excepcional. Suposem que aquesta capacitat és extensible a tots els gossos (em diuen els que en saben que no passa el mateix amb els gats), cosa que atribuïm (en la nostra humil ignorància) al fet que els gossos són animals socials de grup, i que per tan van allà on l'amo va i on hi ha menjar, sense donar-li més importància.

Així doncs, pràcticament no hem notat canvis significatius en el comportament del gos. Potser està un pèl més afectuós (deu ser per què ens veu menys al migdia?), i com ja havíem dit, ha deixat de dormir a la porta de l'habitació (el terra és fred i dorm a la seva manta).

Com que a les hores que el passejo encara és fosc, no he pogut encetar un nou episodi de "la gent del barri", però ja avanço que el sobrelapament de territoris en la zona de passeig ha fet que a en Pirata li surtin dos nous "enemics" (contra els quals hi té poc a fer, pobret):

Un es tracta d'un Rottweiler que viu unes cases més enllà del nostre carrer (de nom desconegut encara). Avui l'ha anat a ensumar i aquest l'ha roncat i quasi el queixala, sort dels reflexos providencials d'en Pirata (previst d'un sisè sentit per detectar agressions sobtades) i que la susdita massa muscular canina anava convenientment lligada.

L'altra és una mena de gos d'atura de mida gran (deu ser vell, però, per què li manca molt de pèl) que viu en una casa adossada confrontant a la zona de passeig. L'altra dia campava "suelto" fora de la casa mentre l'amo potinejava al garatge de casa seva. En passar per davant del garatge, l'adversari es va abraonar contra en Pirata, que no sabia d'on li venia l'atac. Sortosament vaig poder interposar-me entre els dos gossos i foragitar l'agressor amb un potent crit, que tanmateix encara lladrava i roncava amb força des d'una distància més curta de la que m'era còmode, mentre que el seu amo, preocupat, sortia a recollir el gos i interessar-se per l'estat d'en Pirata (que no tenia res, més enllà d'un ensurt considerable).