Bibliografia canina

Abans de continuar la narració del nostre períple per terres pirinenques, fem un petit incís per explicar-vos la bibliografia temàtica sobre gossos que, de moment (segur que s'amplia), hem atesorat.

- Jean-Pierre Hutin; El libro de Educa a tu Perro; Ed. El Drac, sl. ISBN:84-88893-00-0; 157 pg.

Llibre de tapa tova, mida quartilla. Es veu que l'autor és un famós criador de gossos que surt a la televisió francesa. Havent recollit molts comentaris els telespectadors i a través de la seva extensa experiència ens explica regles i ordres bàsiques per educar un gos. Aquest el vàrem triar per què era dels pocs (si no l'únic) que feia un referència explícita als gossos adoptats (malgrat el capítol és molt minso). Básicament diu que un gos adoptat s'ha de tractar com si fos un cadell, ja que les seves ganes d'adaptar-se al nou amo faran que el procés sigui similar. També hi ha un annexe de Legislació, una classificació de les races canines i una llista de clubs.

- Fundación affinity; Guía para viajar con animales de compañía; Viena ediciones; 2005; 189 pg.

Tapa tova, mida quartilla. Básicament és un llistat d'Hotels, Veterinaris, Clubs d'agility, Societats Protectores i Cangurs a l'estat espanyol, actualitzada al 2005. Personalment em quedo amb el consell que fa a la introducció on diu que quan anem a llocs públics lo millor és que portem sempre el nostre gos ben net, polit i educat, ja que això obrirà les portes a nous clients amb gossos, i que els locals no siguin tant reticents a acceptar-los.

- Gabrielle Vincent; Un dia, un gos; Ed. Zendera Zariquey, SA; 2004; 63+7 pg.

Tapa dura, A4 horitzontal. Emotiva història d'un gos abandonat narrada a través de dibuixos a carbonet (sense texte). No revelarem el final, ja que l'autor ha deixat les últimes 7 pàgines en blanc per què cadascú segueixi la seva pròpia història.

De vacances a Osca (1ª part)

Per fugir de la calor infernal aquestes vacances vam decidir visitar el Pirineu aragonès, concretament el Parc Nacional d'Ordesa, que a més de ser un paratge preciós ideal pels excursionistes de mena com en Quim, disfruta d'un clima d'allò més refrescant ideal per gent calorosa com jo. Buscant per Internet, vam tenir la sort de trobar un alberg on allotjar-nos amb en Pirata sense que ens posessin cap pega ni preu especial: El Último Bucardo.

Cap allà ens vam dirigir un diumenge assolellat, amb les motxilles carregades i el gos acomodat al seu compartiment. Havíem demanat al veterinari unes pastilles contra el mareig per si en Pirata ho passava malament en el llarg viatge que ens esperava, però el metge ens va proporcionar unes pastilles diferents, uns calmants. Es veu que són mà de sant quan es tracta de tenir l'animal tranquil en dies com Sant Joan, quan el Barça guanya la Champions o s'ha de fer un viatge especialment estressant per l'animal. Ens en va donar 4: dues per l'anada i dues per la tornada (al pesar uns 15 kg dues pastilletes feien el fet). Tot i això ens ho vam pensar i finalment vam decidir no medicar-lo i veure què passava.

Dit i fet, un viatge de sis horetes més o menys amb parada per dinar a Monzón (concretament a la terrassa del Restaurant/Pizzeria/Fleca Acapulco), moment que vam aprofitar per fer baixar el quisso del cotxe i deixar-lo fer una volteta. No semblava estar passant-ho especialment malament i vam continuar fins a l'alberg, fent una parada turística a Fiscal per visitar el Batán de Lacort. En Pirata va aguantar com un campió sense queixar-se ni una mica i quan va tenir l'oportunitat de baixar del cotxe va fer com sempre, ensumar-ho tot i deixar la seva targeta de visita. Un èxit més en l'experiència d'adoptar un gos tan maco com el nostre :D.

Quines sorpreses ens trobarem en aquest alberg tan acollidor? Quines aventures viurà en Pirata en aquest entorn desconegut? Demà desvetllarem aquestes incògnites i de segur se'n plantejaran d'altres, seguiu atents a les vostres pantalles!

Pirata, la pel·lícula

Sóc conscient que aquest títol pot ser un pèl pretensiós, de fet es tracta només d'anunciar que ja s'ha rodat el reportatge sobre l'experiència d'adoptar en Pirata (o un gos qualsevol, tampoc tenim clar l'enfocament que li donarà el director). El fet és que aquests quinze dies que hem tingut de vacances han servit per passar un parell de tardes amb en Jacint i l'Anna xerrant sobre el gos (cosa que ja sabeu que no ens costa gens) amb una petita càmera digital pel mig. Res de grans focus, cadira de director, maquilladores voleiant al nostre voltant i una roulotte amb una estrella enganxada a la porta amb el nom d'en Pirata imprès en ella... ans al contrari, tot molt natural, tal com som.

Vam fer un parell de sessions, la primera d'elles passejant per la vora de l'Onyar com cada dia, deixant que l'espontaneïtat regnés davant l'objectiu. També va ser el moment en què els professionals ens enfoquessin de prop i ens plantegessin un munt de preguntes sobre les que més bé o més malament vam divagar barrejant records i experiències acumulades amb un punt de timidesa i un altre d'il·lusions per complir. A falta de veure el producte muntat i acabat només podem dir que vam tractar temes propers com els nostres sentiments vers en Pirata, així com temes més llunyans però relacionats, com els maltractaments als animals.

La segona sessió ja va ser dins de casa, amb una petita demostració de l'afició del nostre quisso per les llaunes de tonyina, una breu sessió de jocs i manyagues i -atenció fans del Pirata Diari- la captació en imatges de com escrivim el blog.

En Quim ja és avesat en això de ser filmat però jo, que sóc tímida i a més porto arrossegant la lacra d'uns aparells d'ortodòncia de fa un temps, reconec que em va costar més centrar-me en respondre coherentment a l'entrevista i deixar de pensar "ai, què lletja que dec sortir, ai, espero haver-me explicat bé, ai...". En Pirata, tot i que al principi tenia certa curiositat pels nostres convidats, de seguida va acceptar-los a la manada i va estar en la seva salsa a l'hora de captar-lo amb la càmera tal com és. També va fer una aparició estel·lar "O Rei", aquell Snauser miniatura veí que es passeja com si fos l'amo del parc, aprofitant un descuit de l'equip de rodatge per deixar la seva pixaradeta a la bossa d'en Jacint, que era a terra mentre m'entrevistaven. Degut a això vam haver d'interrompre la gravació i repetir l'última pregunta que m'havien fet. Coses del directe!

Estem pendents que els artífexs del curt acabin d'entrevistar d'altres persones, com ara el veterinari que atengué primer en Pirata, la Rosa de la Protectora, etc. i facin el muntatge final. Potser més endavant ens fan un nou seguiment, o no, el que sí ens han promès és que ens deixaran veure el resultat i, qui sap, potser podem penjar aquí un petit avançament a manera de trailer promocional. Està per veure.

Pirata, el retorn

Bones, bones, bones a tothom!

Ja hem tornat de vacances amb un munt d'aventures per explicar-vos: l'apassionant món dels passeigs sense corretja, el viatge al Pirineu d'Osca, el "com es va rodar" el reportatge Piratatemàtic, la visita al dentista/manicura/otorrí... i moltes coses més que us anirem explicant aquí, en directe, al vostre bloc caní de cada dia.

Demà és festa local, així que aprofitarem per organitzar idees, repartir-nos temes, arxivar fotos i preparar esborranys, etc., per dimecres sens falta penjar una entrada completeta pels que heu tingut la paciència d'esperar tots aquests dies.

Estigueu atents que en Pirata ha tornat amb més empenta que mai!