Gent del Barri (Episodi 4)

Ja portem un cert temps a la nova llar, i passat aquest temps hem pogut fer alguns amics per en Pirata. Així doncs, encetem una nova temporada de Gent del Barri.

Aquest és en Trasto. Una barreja de de Yorkshire i "una raça de gos andalús sense pèl molt lleig" -segons paraules textuals de l'amo. El nom li escau com mai he vist en un gos: trapella, àdhuc desobedient, mogut, curiós, nerviós, murri, però bon jan i gens agressiu.

Per en Pirata és un martiri, per què en Trasto mai para quiet, cosa que fa que no pugui localitzar-lo, fins que desesperat desisteix.

L'amo d'en Trasto es sorprèn del comportament de'n Pirata, sempre seguint l'amo i tarannà tranquil i assossegat. De fet, tenir un gos com en Trasto ha de ser complicat: com exemple, abans de fer la foto que il·lustra aquesta entrada s'havia escapat de casa seguint a un altre gos. Sort que ens ha trobat en Pirata i ens ha acompanyat de tornada.

Distracció canina

Avui era asseguda al sofà, navegant per la xarxa tranquil·lament, quan de sobte he sentit un soroll a la porta del balcó, "babum!", i silenci tot seguit. He mirat cap a la vidriera però només hi he vist en Pirata semi-estirat, amb les orelles alerta i prou; com no es veia cap senyal de desperfecte enlloc he seguit amb la meva distracció, fins que de nou "babum!".

Recoi, he pensat, hi ha algú que m'està prenent el pèl o què? Però no es veia ningú pel carrer, així que he tornat a mirar en Pirata, que jeia amb posat d'esfinx. Com no aconseguia descobrir el causant del soroll m'he donat per vençuda i he seguit amb les meves coses.

"Babum bum!". Ràpidament m'he girat per caçar l'esvalotador i he vist, ui ecs ai, com en Pirata acorralava una grossa, negra i brunzidora mosca contra el vidre del finestram. El nostre gos és cec, o com a mínim curtíssim de vista, però amb les orelles alerta i la trumfa processant aire a tota pastilla ha aconseguit, en tres intents, localitzar i anular l'insecte més emprenyador i escorredís de l'estiu.

Què ha fet amb ella un cop l'ha tingut on la volia, ja no ho he volgut saber, però pels sorolls de mastegamenta i posterior rellepada tinc clar el final de la malaurada mosca. L'episodi s'ha repetit amb tres desgraciades mosques més, fins que he decidit tancar les finestres, que el pinso ja és prou complet i al gos no li cal un excés de proteïnes.

Aviat serà estiu, quan tota cuca viu, però el nostre quisso ha decidit obrir ja la veda de les distraccions estiuenques canines, tal com va fer l'any passat. Que aprofiti doncs!