15 de maig, 2007

Tu et quedes aquí

En Pirata té una mena de sisè sentit per saber quan és hora d'anar a passejar i quan és hora de quedar-se a casa. D'una banda ja té uns horaris concrets i unes rutines agafades, per exemple, quan en Quim s'aixeca i es vesteix en Pirata tot i haver estat uns segons abans dormint profundament es desperta, s'estira, i es posa com una moto amunt i avall, ballant un "zapateao" davant la porta del pis per fer que en Quim s'afanyi. Fins i tot és normal que deixi anar algun petit lladruc de nervis. Al vespre, quan toca la segona sortida, segueix el mateix ritual sabent que en quant algú s'acosti a la porta ell també hi ha de ser.
Els caps de setmana ja són un altre cantar. A mig matí la casa segueix en silenci i, quan un dels dos ens llevem i sortim de l'habitació encara amb el pijama posat sí que rebem un bon dia caní -amb espatarramenta panxa enlaire, somiqueig inclòs- però res de nervis ni presses per anar a fer el vol.


Hi ha ocasions, però, en que la rutina canvia i li hem d'explicar que tot i estar-nos preparant per marxar a ell no li toca sortir pas, les paraules màgiques són (mentre li donem uns copets carinyosos al caparró) "no Pirata, tu et quedes aquí, a vigilar la casa". Automàticament el gos deixa de costat els nervis i l'excitació i s'asseu resignat al costat de la porta, observant amb certa tristesa com marxem deixant-lo tot sol.


Quan tornem a casa, estant només a uns metres del pis, ja sentim com s'acosta atent i ensuma per l'escletxa de sota la porta, s'asseu, es torna a posar dret, badalla sonorament i espera que obrim la porta per tirar-se sobre nostre omplint-nos de carícies i demanant alhora tota la atenció del món. És divertit veure, quan un de nosaltres és a casa i l'altre és a punt d'arribar com reacciona en Pirata, corrent passadís avall amb les orelles ben dretes i tot el cos en tensió, parat davant la porta, mirant-se-la com si tingués visió de raigs x i pogués seguir el mecanisme del pany pas per pas. Tot un espectacle.

3 comentaris:

laura "la mama de la vivi" ha dit...

ohhhh ¡¡¡¡ us estava llegint i estava veien a la Vivi també. Les paraules màgiques per que es quedi a casa son les mateixes (que es queda vigilant la casa) i llavors li dono dos premis, que normalment s'els menja com si estiguès fent-me un favor. Pero aixó sí, quan torno del carrer, vé estirant-se pel passadís , demostrant que ha estat dormint tota l'estona damunt del nostre llit (ho sé, perque deixa les emprentes potilars (de pota) i el munt de pels que deixa damunt del mateix) i llavors corre a agafar la seva joguina i a que li prengui de la boca i li tiri pel passadís de casa (mai, pero mai juga al carrer, sempre ha de ser en el pasadis de casa - renoi ¡¡¡ quines manies)

Eva ha dit...

Què bo! En Pirata tampoc vol jugar mai quan som al carrer, sembla Dr. Jekill i Mr. Hyde (o com s'escrigui), quan està de passeig sembla un "tio dur" que no vol mimos, ni jocs ni fer cas als pares. Ningú ho diria veient com n'és de carinyós a casa! :D

Anònim ha dit...

PUTOS CATALANES DE MIERDA