12 de juny, 2008

L'amor és a l'aire

Ai, com estem patint aquests dies! I no és per la vaga de transportistes, ni per l'euríbor, ni pel preu del carburant... és en Pirata. Bé, de fet no és culpa seva, pobret, que la culpa la tenen les hormones desfermades d'una femella de Golden Retriever que ha vingut a viure a la casa de devant.

Feia uns dies que el nostre gos s'entretenia més del normal en flairar uns punts determinats del descampat de vora l'edifici. Ensumava, reensumava, gratava el terra, tornava a ensumar i, finalment s'hi pixava, per ensumar uns centímetres més enllà, no fos cas que se li hagués passat per alt algun aroma interessant.
Després de tanta ensumamenta en Pirata tornava a casa amb la respiració agitada i un pam de bava penjant-li pels costats del musell. Ecs.

Amb els dies, hem acabat descobrint que la veïna del davant va alta i porta mig barri de corcoll. Veiéssiu en Rex, que viu a la cantonada mateix, com es mira la casa de la mossa amb posat digne i mirada penetrant (sí, ben bé igual que a la foto). No es perd ni una entrada o sortida de la família que hi resideix, tot esperant la seva oportunitat. Pobret també, perquè en Rex no aixeca dos pams de terra i a més té les potes guerxes i, caram, aquella gossota és una valquíria rossa de potes força llargues!

En fi, per culpa d'aquesta fal·lera primaveral cada matí i cada vespre són un drama pel nostre quisso, que no pot esperar a veure'ns entrar per la porta que ja plora i gemega per que el deixem sortir a fer el galant.
Això sí, tant si el traiem com si no, aquests dies en Pirata sembla que s'hagi pres una galleda de cafè, perquè no para quiet! Amunt i avall, al voltant del sofà vinga a fer voltes. Quan som al carrer tot ho fa trotant, que en un gos d'atura ja és normal, però és que sembla que l'hagin passat a càmera ràpida, tot ho ensuma de pressa, ho pixa de pressa i quan se li acaba el camí... recula de pressa i sant tornem-hi. I la cara que fa? quan un s'ha acostumat a la cara del seu quisso sap distingir quan somriu, i creieu-me que en Pirata fa tota la cara d'un obsés esbojarrat a qui acaben de nomenar jurat d'un concurs de bikinis.
Només espero que aquesta època passi ràpid i no haguem de lamentar cap topada romàntica amb la veïna. Bé, si fos així, com diria en Quagmire, "toma toma toma!"

2 comentaris:

Jomer ha dit...

Bones amants dels gossos. Bé només dir que deu ser una passa, el pobre Dalton també esta en aquest estat de "gràcia" o de "desgràcia" segons el punt de vista. Diguem que ha deixat de tirar quan sortim al carrer per ser tirat. Haig d'arrossegar-lo per arribar al descampat. I la seva naturalesa tranquila ha passat a convertir-se en un sac de nervis. Ens hem començat a preocupar, ja que el barri esta ple de gosses i si segueix així perdrà tots els kilos que té. Per això i pels problemes de continenció (es pixa per tot el pati) hem decidit castrar-lo. Això si sempre recomanat per experts. La web de l'expert es www.trapallots.com.

montse ha dit...

Benviguts al club d'amos atacats per les hormones masculino-canines!! En Negrito està com boig, l'haurieu de veure dins la pista d'agility ensumant-ho tot, babejant, fent tremolar la barbeta i passant de tot.
I en Nervi, vellet com és, ahir al vespre voltava la taula del menjador com un posseït. Semblava que li havien enganxat un cohet al cul. jejeje!!
En Donald, que és un mascle incomplet, està força més tranquil. Però no pas del tot, no us ho penseu. Ai, la primavera!!