17 d’agost, 2008

Poca feina i saldo al mòbil

Escric aquesta entrada al blog amb un punt d'irritació, aviat veureu perquè.

Quan vam trobar en "Macu" vam pensar que era millor per ell donar-li un lloc on aixoplugar-se amb més garanties que no pas un racó entre cotxes aparcats, donar-li un bon àpat en comptes del que pogués arrambar de les escombraries... Vam dur-lo a una protectora que, tot i tenir els recursos més limitats del món, té permanentment persones que es preocupen pels gossos i no els desitgen cap mal. Vam penjar cartells per tot el poble i més enllà amb l'esperança de retornar-lo amb la seva gent, o amb algú altre que li volgués donar una llar. Però... què ha passat?

Doncs que les úniques trucades que he rebut referents al cartell han estat de gamberros incultes amb molt poca feina. Trucades insistents des d'un mateix número de telèfon amb, a vegades, rots i paraulotes i, altres, amb un interlocutor (cada dia diferent) amb un fingit interès per un gos "que hemo perdío" i riures de fons. En una d'aquestes trucades, la més educada per cert, vaig desitjar que tot fos un malentès i vaig intentar explicar que el gos l'havíem dut a una protectora "-ah, eso que é? donde stan loh perroh?", no us imagineu les feines que vaig tenir per que la noia pronunciés mitjanament bé "Sant Jordi Desvalls". Com, a mesura que avançava la trucada, es feia més evident l'estupidesa supina de la mossa, vaig decidir no donar més detalls, no fos que un dia la seva colla decidís fer una visita desafortunada als pobres de la protectora.

En fi, mai més tornaré a posar cartells de cap gos que em trobi, de fet em pensaré molt i molt si el recullo, perquè per tornar a trobar-me amb gent tan imbècil...

L'únic que m'alleuja és una trucada recent d'una veïna del poble que ens va donar una pista molt vàlida sobre d'on podria ser el gos: hi ha una masia en construcció a les afores del poble que estava vigilada per un Pastor Alemany molt manyac, que curiosament ha desaparegut últimament. No sabem si es tracta del mateix, però davant el dubte vam penjar un cartell a la porta mateix de l'obra i estem a punt d'aconseguir un telèfon d'un familiar dels amos de la casa a veure si hi ha sort i ens traiem aquest mal gust de boca.

Per cert, després d'un bany desparasitador, una pipeta extra i molta recerca amb pinta i paciència hem aconseguit desfer-nos de les puces d'en Pirata. Bufff... és que és per repensar-s'hi per la propera, o no?

4 comentaris:

Gemma ha dit...

Vaja Eva, em sap molt de greu. A mi ningú m'ha trucat per en Petit, però quasibé ho prefereixo perquè per gilipolles així, millor que no truqui ningú.

no t'ho repensis un altre cop si has d'acollir un gos o no. ja ho sé que porta molta feina i més maldecaps, però el salvar-lo de qualsevol perill del carrer jo penso que ens ha de fer perdre la por a tot el que vingui després no??

a més, amb pipeta i pastilles desparasitadores es sol.luciona tot.
ànims

montse ha dit...

Quan algú lluita per una causa quasi sempre hi ha un altra front obert: aquells que no t'entenen, et desprecien o se'n foten de la teva lluita. Però no hem de defallir per això, és precisament el què busquen aquests emprenyadors, que no fan altra cosa que entrebancar.
Però amb tota aquesta experiència qui s'ha enriquit heu estat vosaltres, no aquests $%X"&* que se n'han rigut.
La vostra actuació us referma en les bones persones que sou i heu d'escoltar els que us admirem per aquest gest.
Gràcies, gràcies!!
I esperem que si els amos d'en Maco realment se l'estimen puguin recuperar-lo aviat, i prendre consciència de la necessitat d'identificar-lo i mantenir-lo controlat. Sinó, tant de bo trobi els bons amos que mereix, pobret.

Esther ha dit...

De gamberros com aquests n'hi ha per tot arreu, però penseu en el bé que li heu fet al Macu! Què se'n sap dels propietaris de la masia en construcció? Era seu en "Macu"?

Anònim ha dit...

De moment no els hem pogut localitzar. Fa poc una noia de Canet va trucar perquè feia un any (?!?!?) havia perdunt un cadellet de pastor alemany, per reconèixe'l s'havia de mirar si tenia una taca negra al mig de la llengua. Li vam donar el mòbil d'en Pere de la Protectora perquè és on ara viu el gos. No tenim més noticies. :/