03 de novembre, 2008

Però, què és això?!?

A veure vosaltres, gent sàvia i versada en temes canins, si ens podeu ajudar en un assumpte...

Cada matí en Quim treu en Pirata a passejar. És el primer que fa només sortir de l'habitació i en Pirata ja l'espera remenant la cua, saltant-li a sobre i grinyolant d'emoció perquè sap el que li espera.


Fins aquí tot bé si no fos que, cada matí que passa, el gos es posa més histèric (tot i no haver canviat res de la rutina) i avui ha arribat a bordar un parell de cops per manar-li la pressa a l'amo.


En vista que això va a més, us pregunto: algú sap com ho podem resoldre?

11 comentaris:

montse ha dit...

No sóc sàvia, però m'hi he trobar i me n'he sortit així.
És un problema divertit d'afrontar: deixeu-vos ensinistrar per en Pirata. Quan en Pirata s'exciti massa o cridi vosaltres poseu-vos d'esquenes, ignorant-lo o fent una altra cosa,com si els seus lladrucs per a vosaltres signifiquéssin aquesta ordre. Quan deixi de cridar, continueu amb l'activitat de dirigir-vos a la porta per sortir. Cada lladruc ha de provocar immediatament el comportament que vosaltres heu triat. Veureu com aviat en Pirata deixarà de donar-vos ordres.
Jo ho he fet amb els meus, però només al matí, que és quan molesten més els seus lladrucs perquè encara hi ha gent dormint. Però a la tarda, deixo que s'embalin i saltin i lladrin per l'escala, perquè és una expressió d'alegria que m'encanta. Ara ja han entès que al matí, si lladren davant la porta, triguem més a sortir. A la tarda, és un desenfreno de lladrucs, salts i alegria!!!!

Esther ha dit...

Jo crec que sense voler, quan veiem que el gos està nerviós i vol sortir, sobretot al matí, que anem més lents i sabem que ells fa hores que s'aguanten el pipi, tots intentem treure'ls al carrer el més ràpid possible. I si veiem que el gos està molt nerviós, instintivament ens afanyem més, i el Pirata ho ha associat. Jo també faig el mateix que la Montse, els ignoro si borden, perquè associin que com més tranquils, abans sortiran. Però només al matí, o a la nit si és molt tard, tot i que per associar millor s'hauria de fer sempre, és una alegria enooorme veure l'Eliot i la Gaïa saltant, bordant, remenant la cua, "mossegant-se" per ser el primer a sortir, etc.
O tu no donaries salts d'alegria si et portessin a un lloc que t'agradi molt, com el parc d'atraccions o a sopar fora? jejejeje!

Anònim ha dit...

doncs no, no és pas alegria: és dominància també. Segur que és un gos molt dominant. Nosaltres al Nus no li ho deixem fer. Si salta quan hem de sortir, li fem jaure i el fem estar a terra quiet fins que es calma. És molt dominant, i és normal que ho faci. Potser el Pirata surt poc, o no corre. Penseu que passejar amb corretja el limita, i un gos d'atura cal que corri i molt, sinò quedarà mancat d'activitat.
Apa, és la meva opinió. Se'ls hi ha de marcar constantment perquè sàpiguen que manem nosaltres, són com criatures!

montse ha dit...

Ui!! Perdó que m'hi torni a posar, eh? Però això de dir que un gos és dominant per explicar qualsevol conducta, em sembla excessiu. Últimament està molt de moda això de "tinc un gos dominant" i "he de ser el cap de la manada" per afrontar els problemes de convivència de dificultat de comunicació entre les dues espècies humana i canina.
M'he trobat en Pirata un munt de vegades fora el carrer passejant i puc assegurar-te que no es mostra gens dominant ni amb en Quim ni amb l'Eva. Sempre passeja deslligat i mantenint voluntàriament una distància curta amb ells.
I, segons la meva manera de veure-ho i d'educar tant els meus gossos com els meus fills, a ambdós se'ls ha de mostrar els límits, no se'ls ha de marcar. Ensinistrament en positiu, si us plau!!!!!

Anònim ha dit...

Bueno, en Pirata no és gaire dominant (perquè no pot, el punyetero) i menys amb nosaltres, i volta molt, matí i tarda, deslligat. També el portem a fer encàrrecs amb nosaltres sempre que la situació ho permet... bueno, total, jo crec que lo seu és simple eufòria per anar a trobar-se amb els compis i gosses en zel, anar a ensumar i buscar brega.

Crec que els consells estan donant resultat (ho confirmarà en Quim), crec que ja va captant que si borda li donem l'esquena i no aconsegueix res.

Moltes gràcies per l'ajuda!

Quim ha dit...

Doncs sí, estic aplicant "l'ensinistrament invers" de la Montse a veure com surt. De moment només portem dos sortides, però em sembla que ja ho va lligant. Insistiré, em sembla que ens en sortirem. Gràcies. :)

Anònim ha dit...

Ja he dit que era la meva opinió, i no té res de negatiu. Ignoro això de les modes perquè afortunadament no miro la tele (ni en tinc ni en vull) ni segueixo els nous "gurús" de l'ensinistrament, tot i haber sentir a parlar d'ells. He tingut gossos tota la vida i no han rebut mai un càstig en "negatiu" (per emprear la terminología de moda que usa la Montse) per part meva, ni en rebràn mai cap, però he aprés a posar-los els límits perquè la nostra convivència sigui sana i bona per a tots. Vivim a la natura i la disfrutem amb els nostres animals, però a casa, dins de casa, em puc permetre posar-hi una mica de normes, no us sembla? Dins la casa no es crida ni se salta. I, creieu-me, és una victòria haber-ho aconseguit.

montse ha dit...

No et pensis pas que penso que castigues el teu gos!!. Quan parlo d'"ensinistrar en positiu" em refereixo a educar indicant "què s'ha de fer" i no corregint el "què no s'ha de fer". Sempre és més gratificant treballar bé esperant una recompensa o reconeixement que no pas amb por de rebre un càstig o reny (també val per les persones). L'actitud canvia moltíssim.
I als "gurús" de l'ensinistrament, va bé veure'ls actuar, perquè se'n treuen idees. Però en l'ensinistrament no tot funciona igual amb tots els gossos. Ensinistrant intervé molt la sensibilitat i actitud de l'ensinistrador, la complicitat entre gos i amo i la imaginació per a buscar solucions originals als problemes.
I perdona si t'he malinterpretat, però els que em coneixen ja saben que això de la "manada" i la "dominància" per a explicar-ho tot a mi em fa saltar.

Anònim ha dit...

doncs diguem-li ramat, però ells saben que jo sóc el pastor!
salut

Su ha dit...

Jo que sóc novata diré la meva amb la gosadia de la ignorància. La Denali fa just el contrari que el que dieu vosaltres, però la resposta que jo he aplicat ve a ser la mateixa que la que deien la Montse o l'Esther... Com que està ben adormida no posa cap facilitat per a que la tregui... Ni ve, ni s'asseu ni res de res si li demano, només s'estira panxa amunt per a que li faci moxaines... El primer dia vaig repetir-li l'ordre i un pinso però era pesat i tenia la sensació que encara que creia, jo no tenia el control. Així que vaig canviar l'estratègia. Quan em llevo li faig unes carícies i ja no li dic res més. Mentre jo em calço, m'abrigo i agafo el collar, ella es treu la mandra i acaba venint a trobar-me i seient davant meu per a que faci el que em convingui. És cert que continua sent ella la que decideix quan ho fa, però no em té pendent d'ella, sinó que em ve al darrera i espera que jo disposi el que calgui... Però en general, quan ella em mana pressa per alguna cosa, deixo de fer el que estava fent fins que no es queda tranquil·la. (Viam si m'he fet entendre...)

QUER ROIG ha dit...

deixant les modes a banda, el que és clar és que el gos funciona per jerarquíes. I no hi ha volta de full. A casa els gossos tenen la seva feina: és vigilar la casa, els gats i a la familia, i la ténen molt assumida. Considero que és absurd passar per alt la seva naturalesa, perquè a fi de comptes, encara que ens els estimem, són gossos, i humanitzar-los els altera i els confón d'allò més.