07 de gener, 2009

Moure's amb la manada

Després de dos trasllats amb el gos, i tenint en compte que desconeixem la vida passada d'en Pirata, podem dir que la seva adaptació als nous entorns és excepcional. Suposem que aquesta capacitat és extensible a tots els gossos (em diuen els que en saben que no passa el mateix amb els gats), cosa que atribuïm (en la nostra humil ignorància) al fet que els gossos són animals socials de grup, i que per tan van allà on l'amo va i on hi ha menjar, sense donar-li més importància.

Així doncs, pràcticament no hem notat canvis significatius en el comportament del gos. Potser està un pèl més afectuós (deu ser per què ens veu menys al migdia?), i com ja havíem dit, ha deixat de dormir a la porta de l'habitació (el terra és fred i dorm a la seva manta).

Com que a les hores que el passejo encara és fosc, no he pogut encetar un nou episodi de "la gent del barri", però ja avanço que el sobrelapament de territoris en la zona de passeig ha fet que a en Pirata li surtin dos nous "enemics" (contra els quals hi té poc a fer, pobret):

Un es tracta d'un Rottweiler que viu unes cases més enllà del nostre carrer (de nom desconegut encara). Avui l'ha anat a ensumar i aquest l'ha roncat i quasi el queixala, sort dels reflexos providencials d'en Pirata (previst d'un sisè sentit per detectar agressions sobtades) i que la susdita massa muscular canina anava convenientment lligada.

L'altra és una mena de gos d'atura de mida gran (deu ser vell, però, per què li manca molt de pèl) que viu en una casa adossada confrontant a la zona de passeig. L'altra dia campava "suelto" fora de la casa mentre l'amo potinejava al garatge de casa seva. En passar per davant del garatge, l'adversari es va abraonar contra en Pirata, que no sabia d'on li venia l'atac. Sortosament vaig poder interposar-me entre els dos gossos i foragitar l'agressor amb un potent crit, que tanmateix encara lladrava i roncava amb força des d'una distància més curta de la que m'era còmode, mentre que el seu amo, preocupat, sortia a recollir el gos i interessar-se per l'estat d'en Pirata (que no tenia res, més enllà d'un ensurt considerable).

4 comentaris:

montse ha dit...

A Sant Gregori us trobem a faltar!!! Pobret Pirata, a quin veïnat l'heu posat. Amb lo bé que estava amb els "arreplegats" quan es trobàven i s'ensumàven per tots costats ... Molts petons!!

Daniel ha dit...

Holaa!

Jo també tinc un gos d'atura adoptat, de fet tinc dos gossos adoptats de la protectora de Mataró. Una femella mestissa de gos d'atura i pastor alemany i un gos d'atura mascle que el van abandonar amb uns 8? anys.

Tinc una pregunteta. Has pensat alguna vegada comprar un impermeable? Es que s'empapa molt amb la pluja i m'estic rumiant comrar un (http://www.tiendanimal.es/product_info.php?products_id=1497{9}383 o http://tienda.vetpunta.com/product_info.php/products_id/1384%7B2%7D389)


Per cert, al facebook hi ha un grup de gossos d'atura.

Daniel

Eva ha dit...

Bones bones, que anem atabalat i no contestem!

Records als arreplegats, que vist lo vist, és una manada d'allò més simpàtica i sociable, tant de bo tothom fos així!!!

Daniel, sí que hem pensat en posar-li xubasquero a en Pirata... sobre tot aquests dies de pluja constant! De fet també tenim en ment un dia comprar-li, a més, una motxilla d'excursió per quan anem a fer llargues caminades. Així ell mateix es pot portar les coses i sentir-se més treballador encara (ja fa força feina controlant que no ens escapem "les ovelles humanes"). M'agrada molt els links que ens has passat, segur que hi acabem comprant alguna cosa. Gràcies!

Daniel ha dit...

Holes de 9,

Recorda que la càrrega de les alforges no pot superar el 10% del pes del gos. A les webs aquelles hi ha algunes.

Dani