28 de juliol, 2009

Petons!

Hem trobat una nova forma de comunicar-nos amb en Pirata: pel tacte, com no. La novetat és que ja no som nosaltres els "emissors" i ell el "receptor", ans al contrari, és el gos qui pren la iniciativa i ens demostra la seva estimació!

El nom que li hem posat es "petons", que no són ni de bon tros com els que fariem els humans, sinó més bé una serie de mossegadetes ràpides fetes amb delicadesa amb les dents del davant. És un gest molt semblant al que fa per gratar-se quan alguna puça l'empipa.

Tot va sorgir un vespre mentre amanyagant-lo i gratant-lo vaig acostar el meu cap al seu, uns cabells meus li van caure prop del musell i, guiant-se per ells, en Pirata em va a mig mossegar un tros de closca repetidament. Com vaig reaccionar contenta i fent-li més manyagues va acabar relacionant que sempre que ens fes "petons" rebria en retorn una nova tanda de mimos.

Una cosa porta a una altra, repetir la paraula "petons" mentre ell els fa també fixa el gest amb el mot i, ara, podem dir-li "un petó" mentre l'amanyaguem i ell busca qualsevol tall de pell nostra per esporgar-nos les ficticies puces amb un gest de felicitat i confiança, i un panteix característic del riure caní. De fet de tant en tant hem d'anar en compte perquè no és el mateix rebre mossegadetes a la mà que sota l'aixella!

En qualsevol cas és tan satisfactori veure com, de tant en tant, quan se sent feliç i estimat ens busca puces!