09 d’octubre, 2006

Presència olfactiva

Aquest matí, en la llum somorta de la matinada, passejàvem amb en Pirata per la zona d’esbarjo habitual. Anàvem avançant xino-xano, quan en mig del camí hem trobat un forat d’un pam de profunditat fet per algun altre quisso, suposo que cercant alguna arrel per jugar. Com no, en Pirata s’hi ha llençat per flairar-ne el contingut i/o rastres del seu perpetrador. I naturalment hi ha acabat deixant la seva marca en forma de líquid urètic. La sorpresa ha arribat quan tot d’una, mentre en Pirata comprovava el seu segell, ha fotut un bot que ha sortit disparat talment com si hagués sentit la presència d’un esperit. Un cop calmat a tornat per investigar aquella presència invisible, que per ell devia ser molt real, per que de nou ha sortit corrents com un esperitat per no tornar-se a acostar al sot encantat. Qui sap quina sensació ha tingut, potser el seu olfacte és tant fi i se’n refia tant d’ell que ha notat la presència d’un gos que li era frepant. De vegades, el “radar” d’en Pirata també li juga males passades!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

O potser resulta que al forat hi havia alguna mena de bestiola!
Una mussaranya? Una rata o ratolí? Un gripau?
Que, tot sigui dit de passada, seria normal que estigués força emprenyat després de la pluja daurada... :)

Un dia vaig veure, en un d'aquests reportatges d'animals, com una guineu que no podia caçar un eriçó... L'eriço estava ben estarrufat, com és natural. Sabeu què va fer la guineu? ... Ahhh, doncs sí... :)

Quim ha dit...

Juajuajua. Que fort!

No crec que dins el forat hi hagués res, jo estava allà mateix i no vaig veure-hi res. Tot i que com que era una mica fosc potser sí que hi havia quelcom i no me'n vaig adonar...Si més no, "l'esperit" misteriós ja ha volat per què ara en Pirata passa pel costat del forat sense ni fer-li cas.