15 de novembre, 2006

"Oju, peligru!"

El nou territori és inhòspit, amb sorpreses a cada pas, obstacles a superar i noves rutines per descobrir. En Pirata feia molt temps que no era tan obedient ni estava tant atent a les nostres ordres i instruccions, sobre tot perquè li va la salut. Ha passat d’anar boig darrere els rastres de les femelles de bon veure a ser una màquina d’obediència ben engranada.

Ara quan passegem ens anem trobant amb fanals, bancs, papereres, arbres, cotxes, pilones... i amb un “cuidado” o un xiulet suau en Pirata s’atura, esquiva i volta automàticament tot allò que sigui davant seu. Els pocs accidents i topades són deguts a una badada nostra o a falta de temps per avisar el quisso. De fet me’n faig creus de lo dur que té el crani, perquè de “gongs”, “plocs” i “thunds” n’hem sentit sovint depenent del material amb què col·lisiona, però de “cracks” procedents d’en Pirata, ni un de sol. Potser algun grinyol -més d’espant que de dolor- sí que ha fet, però les nostres carícies vessades immediatament i paraules d’ànim amb to alegre fan que se li passi qualsevol mal.

És curiós, amb tot, lo ràpidament que ha après a identificar les paraules “ojo” i “cuidado” amb el fet d’evitar possibles perills, i només en aquells moments en que la necessitat de marcar el territori és més forta que la pròpia salut és quan ens fa patir una mica. Sort que en Pirata, com els nens, és de goma.

1 comentari:

Quim Bou ha dit...

He, he!
El nostre Orn es força despistat. Més d'un "clok" també em sentit! Quan era jovenent, recordo un dia que anava al trot ... mirant enrera! Vam intentar avisa-lo, però el "croc" contra l'arbre va ser sonat. Sort que tenen la closca molt dura... i que poden ser despistats, però no burros (ja no ho ha tornat a fer mai).

Nosaltres, més que canviar de casa, tenim els merders d'anar introduïnt nous animals. I mira que no fa ni una setmana que li vaig a l'Imma: "No hauríem d'agafar més gats" i ella, que és més llesta que jo, va contestar: "Què vols... Si ho hem de fer, ho farem."
Com una profeta, tu. L'altre dia vam trobar, a l'entradeta de casa (a través d'un forat els gats de carrer poden accedir-hi), vam trobar la "despistada". Una gata jovenenta molt encantada que voltava pel carrer. Bé... un gos l'havia enxampat i estava esbudellada. O sigui que cames ajudeu-me cap al veterinari, operació al canto i ja és a casa, a l'habitació de l'"adaptació". El problema és que s'ha quedat pràcticament sense intestí petit, o sigui que encara no sabem si podrà nudrir-se del que menja. Ja veurem...
És una gata molt sociable, molt carinyosa, i això que ha crescut al carrer. A veure com acaba tot...