Doncs sí, per fi i després de molt empaquetar trastos, desmuntar mobles, traginar-los, pujar i baixar escales (encara no han posar l’ascensor), tornar a muntar mobles i tornar-ho a col·locar tot al seu lloc (Déu ni do la de coses que podem arribar a acumular en una casa sense adonar-nos), ja ens em instal·lat en la nostra nova llar. Per tal que en canvi no fos traumàtic per en Pirata varem elaborar-li un “Pla de habituament”. Aquest a consistit en què a mesura que s’acostava el dia de trasllat final hem anat incrementant la seva presència al nou pis. Així al principi el portàvem durant un moment allà, estant amb nosaltres i anant a donar un volt pels voltants per què anés coneixent el seu nou territori. Mica en mica, les estones al pis eren més llargues, mentre nosaltres treballàvem ordenant, muntant, desfent, etc. Cap aquests últims dies, ja l’hem començat a deixar algunes estones sol al pis, mentre nosaltres anàvem a comprar o traginàvem algun moble, amb increments successius de temps entre les anaves i les tornades. Finalment, l’últim dia, malgrat que no varem estar gaire per ell, per la feina que teníem, sí que el varem tenir tot el dia al pis allà amb nosaltres (acompanyat d’en Potes!! Gràcies per venir i ajudar-nos!!). Sembla que s’ha adaptat prou bé, i al camp d’un parell de dies estudiant les seves reaccions, no sembla estressat ni nerviós pel canvi: les reaccions són normals, les deposicions correctes i segueix ensumant i pixant compulsivament a cada racó i planta que troba (ara són més les plantes que pateixen els seus sucs úrics que no pas les pilones o les faroles, per què el lloc de passeig matinal és en plena natura!). 
No sé si el “Pla” era el correcte o no, la nostra experiència és més aviat escassa o nul·la, tanmateix era allò que el sentit comú ens va dictar, i suposo que com a mínim és un intent de fer-ho bé, que en el fons és el que compte, i el resultat ens avala, així que estic tranquil...
5 comentaris:
Bon dia i felicitats pel canvi. Dons sí, la meva gata va patir 4 canvis de pis ¡¡¡¡, i vaig fer exactament el que heu fet vosaltres amb en Pirata, i aixó que era un gat, pero com la duia al carrer a "coll i vet" no tenia problemes per a traslladar-la. I de fet, als gats els hi costa potser una mica mès acostumar-se al canvi, però així no vaig tenir problemes.
La vivi tot el canvi que ha patit ha estat de vacances, dormir en la caravana, pero tambè s'ha acostumat força bé. I us felicito per tenir natura a prop vostre, nosaltres també vivím a les afores de Terrassa i les passejades pel bosc li encanta (tan a ella com a nosaltres, jejejeje)
Ostres, jo hagués dit que un gat s'adapta més bé als canvis, per tota aquella teoria de l'independència felina i tal. Però veig que no...
Sí, de fet quan varem anar de vancances aquest estiu també varem fer canviar de lloc a en Pirata i no va ser gens traumàtic., però també s'ha de dir que estávem amb ell gairebé les 24 h del dia (excepte la mitja horeta de sopar que no el deixaven estar al menjador de l'alberg), suposo que aixó va ajudar. Per aixó aquesta vegeda teniem por i hi varem fer així, m'agrada veure que ho varem fer més o menys bé :)
Tenir natura a prop és una passada, surts al carrer fas quatre passes i ja estàs veien perjades d'esquirol i sentint els ocells...la "putada" és que en Pirata (els que teniu un gos d'atura ho sabreu bé) amb tot el pèl que té agafa molt de fang a les potes que acaba per dipositar-se al terra del pis!! Arrgghh!! Quin fart d'escombrar!! :P
Dons es cert, als gats els hi costa molt més, de fet, triguen uns 2 o 3 dies a amutllarse a la nova llar. Quan la mishina va arribar a Barcelona (venia de Girona) tenia 2 messos i es va passar 3 dies amagada a sota el sofà.
Per una altra banda, aixó que venen amb les potes brutes es el mal menor, aquesta vé amb mitg bosc enganxat entre els pels, sempre va plena de branques. La respatlles i pots muntar un hort dintre de casa amb formigues incloses i tot.
I d'escombrar no em parlem, perque la casa sempre va plena de boles de burrisol, semble el oest. :(
Jajajaja...així estem igual!! :D
Paciència i Ànims! :)
Hola, gent!
Tenir un gos d'atura és com tenir una mostra permanent de flora (i microfauna) amb potes
... :)
Encara m'en recordo d'un cop que es va refregar en uns matolls... que tenien uns enganxasenyores molt grossos i amb unes espines molt mal parides, molt difícils de treure! I en duia una vintena a sobre! I quan més l'emprenyaven, més es refregava! Argh!!!!
Per contra, la gossa té el pèl més curt. Llàstima que tingui la mània de posar-se "xanel nº10" caní cada cop que pot. Ja sabeu... l'instint li diu que "camufli" la seva olor... i jo i l'Imma anem al seu darrera cridant que passi de l'instint! ;)
Publica un comentari a l'entrada