Tots coincidirem que des del punt de vista del gos, una família és com el seu esbart. Com a membre del grup, en Pirata intenta escalar posicions per tal d’esdevenir el líder. Ell creu que ho té fàcil, per què des de la seva lògica, jo sóc el líder, i per tant està només a un pas de la posició més alta en el grup –en aquest cas, sembla que l’Eva no compta, donat que és una femella–. Amb aquest fi, de tant en tant, quan juguem una estona després de la sessió vespral de raspallades, hom veu com allò que al principi són jocs i moixaines, poc a poc es converteix en una lluita per l’hegemonia. Progressivament el joc puja en intensitat (sense fer-nos mai mal), fins que en Pirata prova de dominar-me, primer fent tímids intents amb el peu, per acabar posant-me una (o les dues) potes al damunt de l’espatlla (jo sóc a terra assegut per jugar) volent imposar-se’m. És just abans d’aquest moment, quan l’aparto amb un moviment enèrgic però contingut, per tal de deixar-li clar que “allà mano jo”. Així, en el seu cervell, la jerarquia es manté. Finalment, torna a acostar-se tot manyac reconeixent la derrota.
26 de setembre, 2007
Aquí mano jo...
Tots coincidirem que des del punt de vista del gos, una família és com el seu esbart. Com a membre del grup, en Pirata intenta escalar posicions per tal d’esdevenir el líder. Ell creu que ho té fàcil, per què des de la seva lògica, jo sóc el líder, i per tant està només a un pas de la posició més alta en el grup –en aquest cas, sembla que l’Eva no compta, donat que és una femella–. Amb aquest fi, de tant en tant, quan juguem una estona després de la sessió vespral de raspallades, hom veu com allò que al principi són jocs i moixaines, poc a poc es converteix en una lluita per l’hegemonia. Progressivament el joc puja en intensitat (sense fer-nos mai mal), fins que en Pirata prova de dominar-me, primer fent tímids intents amb el peu, per acabar posant-me una (o les dues) potes al damunt de l’espatlla (jo sóc a terra assegut per jugar) volent imposar-se’m. És just abans d’aquest moment, quan l’aparto amb un moviment enèrgic però contingut, per tal de deixar-li clar que “allà mano jo”. Així, en el seu cervell, la jerarquia es manté. Finalment, torna a acostar-se tot manyac reconeixent la derrota.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
És que precisament en el moment de raspallar-lo és quan estan exercint d'individu alfa (dominant). Perquè, al contrari del què molta gent pensa i molts articles d'"etologia" diuen, l'alfa de la manada no només s'imposa a altres amb demostracions de força, sinó que és l'individu que els protegeix i dirigeix a tots. No és el més fort només, sinó el més intel.ligent i el que té més habilitats i recursos per a sobreviure. És per això, que mentre el raspatlles, li dones menjar, el guareixes, ... estas exercint d'alfa, i és quan ell vol prendre't el lloc.
Uala! No ho sabia! veus, tot lliga, tot lliga... :P
Ara ho entenc ¡¡¡ perque de fet, a mi, es a la que mès vol dominar, i establim unes "batalles campals" de potes i peus, fins que em posso seria i dic "Prou ¡¡¡¡" i s'acaba la lluita. Ara, que sigui jo la més inteligent... jejejeje ho posso en dubte ;)
Publica un comentari a l'entrada