28 de juliol, 2008

Caseta de fusta

Hi ha un lloc on en Pirata s’hi troba bé. No és un lloc especialment còmode, més aviat és estret i calorós, doncs es tracta de l'espai sota la taula de l’escriptori on tenim l’ordinador. Cada vegada que ens seiem al davant el monitor, ell s’acosta demanant moixaines amb els característics cops de morro al colze. Si estem enfeinats, les moixaines no prosperen, i és llavors quant es fa un lloc entre els nostres peus, les parets tancades de l’escriptori, la calaixera lateral, i el lladre amb els endolls de l’ordinador. No ha d'obtenir un postura gaire ortodoxa, i els copets de cap a la fusta que se senten demostren que les maniobres que ha de fer per adequar-se a un espai tant petit són, com a mínim, complexes: avançar a reculons, ajeure’s fent-se un bola, treure el cap entre els turmells, o posar el morro sota un dels eixos de la cadira, són algunes de les tècniques emprades.

Però tots aquests esforços es veu que paguen la pena, doncs un cop instal·lat, en Pirata s’ajeu plàcidament en la seva caseta improvisada. Deu ser que s’hi sent a gust*.


* En aquest sentit cal dir que mai hem vist que s’hi posi si nosaltres no som davant de l’ordinador, vés a saber per què...

4 comentaris:

Esther (de la Gaïa) ha dit...

Aquesta afició del Pirata la comparteix la Gaïa al 100%, fins i tot adopta les mateixes postures rebuscades i recolza el cap entre els peus o sobre les potes de les cadires, jejejeje. Tot i que la Gaïa és com la nostra ombra, i ens segueix a tot arreu, a estendre la roba, a la cuina, fins i tot al lavabo si no tanques bé la porta! I no es confomra en seguir-te, si veu que en tens per estona s'estira als teus peus i s'adorm! Això és amor i la resta són "tonteries", jajaja!

montse ha dit...

A casa l'únic que no fa això és en Nervi, que sempre guarda la distància de seguretat per no ser trepitjat. Però en Donald i en Negrito s'apilonen també sota la taula i no em deixen ni estirar les cames. A més, en Donald, si fa estona que no li dius res, et comença a mossegar el colze o els dits dels peus si portes sandàlies. Es agradable!!!!

Quim ha dit...

Jajaja, veig que això d'agotnar-se sota la taula es quelcom comú entre els nostre gossos. Genial! :D

laura "la mama de la vivi" ha dit...

si si Quim, la vivi es una altra d'aquest, amb la cosa, que com la cadira de l'ordinador es de rodes, cada cop que la velluguem, ja hi ha un grinyol d'ella, perque ben segur que l'em trepitjat la pota, la cua, l'orella. (pero no apren, sempre hi torna, com el turró)