01 de juliol, 2008

La invasió dels ultracossos

Aquest any se’ns ha passat, i l’efecte de la pipeta miraculosa ja havia desaparegut quan l’atac de les paparres vampíriques s’ha esdevingut sobre un Pirata indefens.

Dia 1. Un espia dins les nostres fronteres

Caminava amb preses pel pis quan sento un “cruixir de fusta” d’una de les plaques del parquet. Pensa que m’ho hauré de mirar quan acabi d’enllestir la tasca que em mantenia ocupat. En tornar per inspeccionar la fusta, observo una taca fosca al terra i al sòcol. Resulta que la taca és sang, i que el “crec” de la fusta, no era del noble material malmès sinó del rebentar d’una paparra sotmesa a pressió de la sola de la meva sabata (cosa que demostra que una paparra no pot aguantar un pressió d’uns 40 kg/cm2).

Dia 2. Blitzkrieg

Amanyagant en Pirata m’adono que la paparra rebentada era només la punta de l’iceberg de l’atac. A la cama esquerra, una enorme bossa de sang li xucla encara el líquid vital. Mentre que una altra s’arrapa als capil·lars de l’orella també esquerra.

Amb un atac de ràbia incontrolada, mullo al paràsit amb alcohol i l’arrenco de soca-rel. Les substàncies anticoagulants del paràsit fa que de la ferida brolli una quantitat considerable de sang, i la reacció al·lèrgica provoqui una inflamació força lletja.

Una mica més calmat (i espantat per la reacció), i endut per la meva inexperiència en aquests afers decideixo portar en Pirata al veterinari per que actuï sobre la ferida i pel visitant indesitjat de l’orella.

La cosa no passa d’aquí. Una pomada i un líquid mata paparres resolen l’afer. Caldrà administrar la pomada per anar desinfectant les “ferides de guerra”.

Nota: aprofito per comprar noves pipetes i adquirir un nou sac de pinso anti-cristalls d’estrovita.

Dia 3. Infiltrats

Quan ens pensàvem que l’enemic havia estat derrotat, encara ens trobem un infiltrat al costat dret del morro d’en Pirata, i es que el pèl que té, fa que els vampirs puguin amargar-s’hi com si fossin les seves trinxeres personals.

Aquest cop provem un altre remei casolà: l’afoguem en oli, cosa que també estova la pell i l’Eva pot enretirar la paparra sense que sigui tant traumàtic com la primera vegada. Aquest cop ja tenim més experiència i desinfectem la ferida amb betadine i subministrem de nou la pomada.

Dia 4. Hospital de campanya.

Sembla que tot evoluciona favorablement. El Pirata ja té la seva dosi infracutània del verí anti-paràsits i la pomada curativa va fent el seu efecte. Esperem que cap ferida s’infecti i tot acabi amb un ensurt, i aquesta entrada al blog.

8 comentaris:

montse ha dit...

Ostres Quim, et veig molt bèlic amb això de les paparres! He llegit (mig-llegit, confesso) l'entrada a Wikipèdia de Blitzkrieg i em venia pell de gallina. Hi hagi pau! (fins i tot amb les paparres, pobretes, tan maques elles!)

Esther (de la Gaïa) ha dit...

Ostres pobre Pirata, l'han atacat en grup!
Nosaltres, a més de les pipetes, utilitzem un collar, perquè sempre se'ns pot passar el dia, o es banyen al riu, o plou, etc, i com que han d'estar 2 dies abans i 2 dies després sense mullar-se... doncs el collar és un reforç. A més, utilitzem un collar que preveu la picada del mosquit que pot transmetre la Leishmania. No és 100% fiable, però millor que res segur que sí. Suposo que ja el coneixeu, es l'Escalibur, val uns 20 € i dura 6 mesos (no tinc comissió, eh! aviam que us penseu!)però a nosaltres ens funciona, ni un bitxet per enlloc, i això que ara som 4 a casa!

Quim ha dit...

Ahggg!! Ecs!!! Mort a la paparra xucla-sang!! És que em fan una engunia...

Esther, gràcies per l'anunci "teletienda" del collar, me l'apunto, a veure si el trobo!!! :D

laura "la mama de la vivi" ha dit...

la lluita amb les paparres es una lluita (sin cuartel), rés de treves, i si alguna paparra us demana "si us plau no em mateu", no defalliu i "a saco" a fer-les petar que son molt festigosses i aixó no significa que fassin festes a damunt dels gossos

montse ha dit...

Doncs jo l'Escalibur no el poso als meus gossos, perquè com que es passen el dia jugant i mossegant-se poden intoxicar-se mossegant el collar de l'altre. Per això utilitzo les pipetes Advantix, que maten tots els bitxos, fins i tot preveuen la picada del mosquit,i ruixadetes de Citronella cada 3 ó 4dies per fer marxar els mosquits.

Eva ha dit...

Ep! Què és això de la Citronella?

montse ha dit...

És una essència natural que foragita els mosquits. Jo vaig començar a posar-li a en Negrito dins la pista d'agility, perquè els mosquits li pessigaven la panxa i, com que va molt bé, ara els vaig ruixant per a tenir-los protegits sempre. Podeu trobar un preparat natural especial per a gossos a la botiga d'en Pep Font, a l'entrada del poble.

Esther (de la Gaïa) ha dit...

La citronella jo tb la faig servir, per a nosaltres i per als quissos. DIlueixes unes gotetes de l'essència en aigua i ja tens el repelent. Nosaltres fem servir un vaportizador i ens ruixem quan sortim a passejar (menys quan ens oblidem, que llavors se'ns mengen, grrr). La veritat és que el collar va bé, però no fa miracles, ells tb tenien alguna picada a la panxa.