25 d’agost, 2008

Gos tancat, gos sonat

Quin estiu! Hem tingut dies de pau, dies moguts, dies d'enyor i dies d'empatx. Això els dies, perquè les nits les hem tingut en vetlla intermitent.

Com sol passar a l'estiu hi ha hagut jornades en què ha fet força calor, fins i tot de nit, però com tenim consciència ecològica (i un pressupost reduït) en comptes d'instal·lar un aparell d'aire condicionat hem decidit, a l'hora d'anar a dormir, obrir finestres, untar-nos d'Autan i fer vivac dins del mateix pis. Quin gust fruir de la brisa nocturna que refresca l'estança i et fa mig somriure quan et tapes amb el llençol! Però, ai las, els riscos del vivac casolà son molts i insospitats; entre ells, els gossos veïns.

Cada nit o matinada, en aquell punt que navegues pels somnis més còmodes, una onada de lladrucs naixia en la llunyania del poble i lenta però inexorablement s'anava acostant cap a nosaltres; com en un gran estadi el públic fa la ona, els gossos del barri s’alertaven de qualsevol moviment sospitós i l’alarma sonava i sonava, la potent onada creixia fins trencar finalment en la paret del nostre edifici -inici dels blocs de pisos i dels gossos educats- fent entrar per qualsevol finestra oberta que els volgués escoltar un doll de lladrucs perduts. Finalment, com un mar que recobra la calma, els lladrucs s'apagaven quedant en latència fins la propera terrible onada.

Poesia per queixar-me. Vivim en un poble eminentment residencial, cada casa unifamiliar té el seu gos, si no dos, i la majoria neixen, creixen i moren sense haver fet un pas fora dels límits del seu jardí. Pocs d'ells han estat socialitzats degudament, tots entren en frenesí cada cop que algú passa prop de les seves fronteres i no entenen d'horaris ni d'intencions.

A l'estiu, quan el jovent surt de nit entre setmana, quan les finestres són obertes per foragitar la calda, és quan més es nota quin gos està més sonat. S'emporta la palma el gos de la casa que tenim al costat, l'última línia salvatge, allà on trenca l 'onada. Aquest quisso es passa el dia a fora, sol, no entra gairebé mai a l'habitatge, tres cops en dos anys he vist que juguessin amb ell, pocs cops he vist l'amo traient-lo a passejar. El gos va a munt i avall entre dues cases, la dels pares i la dels fills, dominant tot una cantonada (3 carrers), i no té mesura. Si udola ho fa durant una hora seguida, si borda a algú que passa ho segueix fent durant una altra hora, si un altre gos l'esperona, teniu per segur que acabarà afònic. Creieu que els amos (tant els d'una casa com de l'altra) treuen el cap per dir-li quelcom? No hi compteu pas! I si som nosaltres que el volem fer callar encara ho empitjorem més. No som els únics farts d'aquest quisso, ja que en uns contenidors que aquesta gent té davant mateix de la porta algú els va escriure "puto perro" en majúscules i negreta (hi ha mètodes de tot tipus).

En fi, què bonic dormir a la fresca.

7 comentaris:

montse ha dit...

Nosaltres també fem vivac!!! I també sentim els lladrucs!!! I els esbufecs dels gats que es barallen!!! I els penetrants miols de les gates en zel!!! I el gall del veí!!! I l'altra gall que contesta al gall veí!!!
A mi, la veritat, no m'afecten gaire aquests sorolls (tinc el son dur). El què passa és que els tres gossos dormen a la nostra habitació, i quan es sent un d'aquests sorolls ... són tres gossos que es desperten lladrant i corrent cap a la terrassa!!! És llavors quan em desperto sobresaltada.

Per cert, del gos de la vostra cantonada, ja m'hi he fixat pobret. Cada dia quan passo amb en Nervi a fer la seva "caminada terapèutica-aprimadora" m'hi fixo i em preguntava si aquest gos ha traspassat mai el portal per anar a passejar amb els seus amos. És el problema de la gran majoria de gossos del poble. La gent es pensa que tinguent un jardí ja no cal que el gos surti. Pobrets!

Quim ha dit...

Jo he vist alguna vegada esporàdica com el treien. Poques de fet. I no me l'he trobat mai per fora.

Anònim ha dit...

Aquesta última nit ha estat realment infernal, i això que hem estat amb totes les finestres tancades i les persianes baixades.

Com porto tres dies sense dormir bé i això m'afecta al caràcter he decicit actuar: Els mossos m'han recomanat que, abans de denunciar, provi a presentar una queixa formal a l'Ajuntament del poble, a veure si així es resol el problema. Ho he fet per internet... a veure què passa.

Esther ha dit...

No sé si la queixa l'has posada per soroll (imagino que si) però dubto que serveixi de gaire (jo porto un any i mig patint els veins de dalt i ningú fa res de res). No és per desanimar-te, eh! Fas molt bé de reclamar el teu dret a un descans digne, però simplement no et facis massa il·lusions.
El pitjor de tot és que la culpa no és del gos, sinó dels amos. No voleu un germanet per al Pirata? Amb vosaltres segur que seria feliç i no es passaria el dia (i la nit) bordant, jejeje ;)

Unknown ha dit...

Hola des de Santa Eulàlia de Ronçana.

Us animo a que us posseu en contacte amb l'Associació catalana Contra la Contaminació Acústica (ACCCA) http://www.sorolls.org/.

Jo també pateixo el mateix problema.
Estic buscant un apareill acústic per fer callar al gos del costat i no el trobo, però ha de ser la solució ja que no vull prendre'm la justícia per la meva mà.

Toni

Anònim ha dit...

Nosaltres també vivim en un poble, i el veí del meu costat també té una merda de gos que quan marxen a treballar, de passeig amb les criatures o tot el dia també el deixen a dintre a casa bordant tot el dia. Els hi hem dit moltes vegades, però com que ells no hi són, no saben el que és. Tenim nadons i al migdia quan dormen sento els lladrucs del gos per l'aparato. És horrorós! Després de molts enfados, hem aconseguit que el tanquin al garaig quan marxen tot el dia o de nit(se sent igualment, però almenys no tant). El més greu, és que és el meu germà gran, i no el puc denuncià.

Eva ha dit...

Bones!

Jo al final vaig escriure un mail a l'ajuntament per queixar-me i es veu que els van anar a dir alguna cosa, perquè a la nit ja no es veia el gos.

Com fa més d'un any que ja no vivim allà no sé si el problema s'ha solucionat, però segur que si no és aquest gos seran milers d'altres, en altres pobles i urbanitzacions, que es trobaran en la mateixa situació.

Primer educar els amos, i després els gossos, si no, no hi ha res a fer.

Una abraçada i gràcies per llegir aquest blog!