05 de setembre, 2008

Vides paral·leles?

Hi ha coses comunes, n’hi ha casuals, i d’altres que quan succeeixen ens sorprenen per la seva singularitat. Si a més, aquestes petites rareses tenen lloc més d’una vegada, ho atribuïm a remotes possibilitats estadístiques o directament a alguna força més enllà de la nostra comprensió. Sovint aquestes casualitats duals ens passen inadvertides per què es donen a l’altra punta de món i els subjectes o objectes de l’afer no poden compartir les seves experiències “bessones”. Per sort, en aquests temps, tenim Internet i la seva capacitat d’empetitir l’esfera terràqüia.

És normal que algú xafardejant la xarxa mundial es posi a remenar blocs. Ja és més difícil que dels milions de blocs disponibles, en Guillem de l’Empordà, topi amb el nostre humil diari d’un gos d’atura borni. És casualitat que ell també tingui un gos d’atura adoptat. Però és que la probabilitat és ínfima que aquest gos, en Nus, sigui a més borni!!

Doncs sí! És veritat!! La història d’en Nus podria ben bé ser igual que la d’en Pirata, potser han viscut vides paral·leles?. La seva mare, en un descuit, li fa posar el peu a l’ull i li va esquinçar la retina. Amb aquesta “tara”, el criador que el tenia ja no el volia. Per sort en Guillem era allà per acollir-lo.

Ara en Nus té un any i mig i viu al costat del mar, cosa que ha fet que li agradi remullar-s’hi durant tot l’any...al contrari que en Pirata. A part d’això sembla que els dos gossos tenen comportaments calcats. El veterinari diu que quan sigui adult es pot intentar reconstruir la retina, però tampoc assegura que guanyi gaire més visió. De moment, borni, se’n surt prou bé.

En Guillem, ja té força experiència amb gossos d’Atura, n’havia tingut un altre que va morir, de sobte, amb 15 anys de vida. Ara repeteix raça, una mica induït per la seva dona i per què “són gossos que enganxen”.

Et donem la benvinguda al bloc, Guillem, de segur que la teva experiència ens serà molt útil. Una de les raons per crear aquest bloc fou poder-nos posar en contacte amb gent com vosaltres, i entre tots compartir experiències sobre els nostres companys canins.

<- En Nus quan era marrec i començava a explorar el seu territori.


<- A mesura que s'ha anat fent gran, el pèl se li ha anat aclarint. A part, crec endevinar el perquè del nom... ;)

Adoneu-vos que són pastats amb en Pirata, si gairebé podrien ser germans!! :D

13 comentaris:

Arantxa ha dit...

Hem poso en contacte amb vosaltres pequè he arribat a una situació límit i necessito ajuda.

Tenim un gos que per motius personals ara mateix no podem atendre.

És un gos de raça creuada, tamany mitjà-gran, de pèl negre. Preciós.

És jove, molt carinyós, amb caràcter però un xic mogut.

Necessitaríem una llar per a ell en adopció o acollida durant una temporada llarga.

Si no trobem ningú que se'n faci càrrec l'haurem de sacrificar.

Nosaltres proporcionaríem la manutenció del gos i ens faríem càrrec de les despeses veterinàries.

Si algú hi està interessat, o coneix algú que se'n podria fer càrrec, si us plau, que respongui aquest anunci urgentment.

montse ha dit...

Ostres! Que maco és en Nus! És que els pastorets com en Pirata em tenen el cor robat! Ho confesso, jo també sóc una enamorada d'aquesta raça. M'encanta el seu caràcter i els trobo maquíssims. I quin és el blog d'en Nus per anar-lo a visitar?

Eva ha dit...

Arantxa... sacrificar-lo???? això és passar-se. Si no li trobeu una família d'acollida sempre el podeu deixar en una residència on el cuidaran bé (ja que esteu disposats a pagar la manutenció), i a males a una protectora, però això de matar el gos perquè no el podeu cuidar... uf, què bèstia!

En fi, queda aquí reflectida la teva crida, però recomano que vagis a un parell de protectores, et passis per algun club d'agility... allà on es reuneixi gent que estima els gossos vaja! segur que algú s'encarinyarà de l'animal i us farà el favor. Ànims!

montse ha dit...

Eva, a mi també em va sorprendre molt el to del missatge de l'Arantxa quan el vaig veure al vostre blog i no vaig voler respondre perquè em bullia la sang. Però després s'ha posat en contacte amb mi, via mail, i m'ha explicat en detall la seva situació. Està molt agobiada visquent una situació molt tensa i potser per això es va expressar d'una forma tan bèstia. Ha decidit lluitar molt per trobar-li una bona família al Traç i estic seguríssima que, arribat el moment en que la situació es faci insostenible, no serà capaç de sacrificar-lo. Jo li he fet unes quantes recomenacions i tant de bo el Traç tingui el millor destí que es mereix.

Quim ha dit...

Que sapiguen, de moment, en Nus no té bloc ;)

Guillem de Cap de Ras ha dit...

Efectivament, en Nus no té bloc. Aquests són els seus primers "pinitos" a la xarxa. Aquesta setmana ha començat el Cole. La seva classe es diu "obediència", i li ensenyen a fer bondat i a baixar una mica de jerarquía, que es creu el rei del mambo. PEr ara, funciona!

Desconeixo el cas del Traç, però tal vegada li convindria més anar al "cole" una temporada, si és que no el poden tenir per mogut.

montse ha dit...

Guillem, ja saps què et toca, posa't a muntar un blog d'en Nus, que en volem saber coses. I així ens vas explicant la seva evolució.
L'Arantxa ja s'ha començat a plantejar canvis en la vida d'en Traç. Per ara, la setmana vinent ja té hora al veterinari per a castrar-lo i m'ha dit que farà tot el possible mentre ella el tingui per a què tingui un millor comportament. Crec que, al Traç, li espera una millor vida a partir d'ara, i tant de bo sigui al costat de l'Arantxa, que s'ha proposat lluitar per aconseguir-ho.

Guillem de Cap de Ras ha dit...

Potser m'animi; això d'un Blog fa temps que em ronda ! M'algero pel Traç: hi ha moltes maneres d'evitar conductes no desitjables, i l'eutanàsia és una animalada, mai millor dit :)

Esther (de la Gaïa) ha dit...

Això, això, a "bloggejar", que així sabrem cosetes d'en Nus, jiji. Eps, només una advertència, això dels blogs enganxa. Qui avisa no és traïdor ;)

Guillem de Capderas ha dit...

El Nus ja va a cole. De moment passegem tranquilament sense estrabades (no ens ho podem creure)Ara aprèn a treballar les ordres, i obeeix força més que abans. És molt important perquè ja comença a ser adult, i sé que es tornarà un poc més esquerpe amb la resta de mortals, per això cal adreçar-lo de bones maneres, i fer-lo treballar perquè es guanyi el pinso amb la suor de la seva llengua, jeje
Fa una setmana tot passejant varem trobar un tipus ensinistrant un falcó, i el va apropar al Nus per flairar-lo. Imagineu quina estampa, un gos d'atura i un falcó (femella) en mig d'un camp. Em va fer un xic de por, però totes dues bèsties van mirar i finalment es van respectar. Llàstima de no haber dut la càmera de fotos!

Eva ha dit...

Això això, a l'escola que ja toca i convé pel bé de tothom. Tot i que diuen que els gossos es poden ensinistrar tinguin l'edat que tinguin, si no mira en Pirata, que el vam adoptar amb 5 anys (més o menys) i ha après un munt de coses! Sempre s'hi és a temps, clar que sí!

Lo del falcó... uala! I l'home era allà, en un camp, a les braves, ensinistrant l'animal? ostres, què espectacular!

Guillem ha dit...

Hi ha un gos que porta un any en una casa veina que està a la venda. Està estacat amb cadena de ferro i li porten el menjar cada dia. Hi passo sovint i em fot molt veure aquest labrador (ha de tenir un parell d'anys) en aquestes condicions. Està al pati de la casa i estic a punt de saltar la tanca, tallar la cadena i emportar-me'l a casa, doncs els veins diuen que seguirà així (jo crec que el venen amb la casa)
Què farieu?

Anònim ha dit...

Hola! Soc la Mercè,feia un segle que no entrava al glog i vaig una mica enrederida pel que fa a novetats. Venvinguts a tots els que us heu incorporat ultimament, m´agrada coneixer gent nova.

El meu missatge es per en Guillem.
Ostras!!! quan he vist la foto del Nus a cop d´ull m´ha semblat que la Eva habia penjat una foto del meu Potes quan hera petit, son clavats!!

En Potes te ara tres anys pero no ha canviat gens de color perquè es creuat, pero si que ha canviat una mica, ara pesa 60 Kg., medeix 62 cm. d´alçada i de la trufa a la punta de la cua fa 1,50m. ( ho hi cap en un sillonet)

Sort que ja ha parat de creixer, perque ens estavem plantejant canviar-li la casta per un estable.

Felicitats per tenir un Nus tan guapo!!



otes te ara tres anys