Sóc conscient que aquest títol pot ser un pèl pretensiós, de fet es tracta només d'anunciar que ja s'ha rodat el reportatge sobre l'experiència d'adoptar en Pirata (o un gos qualsevol, tampoc tenim clar l'enfocament que li donarà el director). El fet és que aquests quinze dies que hem tingut de vacances han servit per passar un parell de tardes amb en Jacint i l'Anna xerrant sobre el gos (cosa que ja sabeu que no ens costa gens) amb una petita càmera digital pel mig. Res de grans focus, cadira de director, maquilladores voleiant al nostre voltant i una roulotte amb una estrella enganxada a la porta amb el nom d'en Pirata imprès en ella... ans al contrari, tot molt natural, tal com som.Vam fer un parell de sessions, la primera d'elles passejant per la vora de l'Onyar com cada dia, deixant que l'espontaneïtat regnés davant l'objectiu. També va ser el moment en què els professionals ens enfoquessin de prop i ens plantegessin un munt de preguntes sobre les que més bé o més malament vam divagar barrejant records i experiències acumulades amb un punt de timidesa i un altre d'il·lusions per complir. A falta de veure el producte muntat i acabat només podem dir que vam tractar temes propers com els nostres sentiments vers en Pirata, així com temes més llunyans però relacionats, com els maltractaments als animals.
La segona sessió ja va ser dins de casa, amb una petita demostració de l'afició del nostre quisso per les llaunes de tonyina, una breu sessió de jocs i manyagues i -atenció fans del Pirata Diari- la captació en imatges de com escrivim el blog.
En Quim ja és avesat en això de ser filmat però jo, que sóc tímida i a més porto arrossegant la lacra d'uns aparells d'ortodòncia de fa un temps, reconec que em va costar més centrar-me en respondre coherentment a l'entrevista i deixar de pensar "ai, què lletja que dec sortir, ai, espero haver-me explicat bé, ai...". En Pirata, tot i que al principi tenia certa curiositat pels nostres convidats, de seguida va acceptar-los a la manada i va estar en la seva salsa a l'hora de captar-lo amb la càmera tal com és. També va fer una aparició estel·lar "O Rei", aquell Snauser miniatura veí que es passeja com si fos l'amo del parc, aprofitant un descuit de l'equip de rodatge per deixar la seva pixaradeta a la bossa d'en Jacint, que era a terra mentre m'entrevistaven. Degut a això vam haver d'interrompre la gravació i repetir l'última pregunta que m'havien fet. Coses del directe!Estem pendents que els artífexs del curt acabin d'entrevistar d'altres persones, com ara el veterinari que atengué primer en Pirata, la Rosa de la Protectora, etc. i facin el muntatge final. Potser més endavant ens fan un nou seguiment, o no, el que sí ens han promès és que ens deixaran veure el resultat i, qui sap, potser podem penjar aquí un petit avançament a manera de trailer promocional. Està per veure.
3 comentaris:
Hola parella! Hola Pirata!
"Està per veure", com molt bé dieu al final del vostre escrit. La veritat és que culminar aquest projecte no és una feina fàcil perquè hem de combinar les gravacions i el muntatge amb les nostres respectives feines i vides... però crec que tard o d'hora acabarà sortint un bon producte. Serà un bon producte perquè els protagonistes són bons. Us podem dir que l'èxit d'aquestes històries, que rau en captar l'atenció de l'espectador, té molt a veure amb la manera de fer dels seus protagonistes: la naturalitat en l'expressió, en els moviments... la senzillesa i la sinceritat. I crec que vosaltres us emporteu un Òscar en això. Van ser només dues tardes amb vosaltres però ens vam sentir molt còmodes i crec que la càmera ho va captar. I per cert Eva! Estàves guapíssima a càmera, ets molt fotogènica i tot el que deies és super interessant. La veritat és que ja hem transcrit les dues entrevistes i no sabem com fer-ho per encabir totes les coses que vau dir, perquè ens agraden moltíssimes de les reflexions que vau fer, tant personals com més generals.
De moment ja hem entrevistat l'Esther de la Protectora del Gironès, la Maria de Figueres, el veterinari d'en Pirata, a vosaltres, un altre veterinari d'una botiga d'animals, a una clienta, a una dona que anava a adoptar un gos a la protectora... i encara ens queda molta feina i gent per entrevistar: responsables polítics i fins i tot persones que hagin abandonat un animal... però no desvetllem més detalls que encara ens copiaran. hahahaha.
Gràcies per tot de nou i arreveure.
Quan ens retrobem portarem una llauna de tonyina Calvo per en Pirata.
Salut!
Hola hola!
Ostres quina sorpresa, gràcies per donar-nos la vostra opinió de com va anar; això de que els professionals et tirin floretes dóna una bona injecció d'ego! -_-¡
Nosaltres ens vam sentir molt còmodes en tot moment i ara, quan en Pirata fa alguna moneria nova, pensem "ostres, tant de bo fossin aquí en Jacint i l'Anna gravant aquest moment", aix... ens haurem de comprar una videocàmera em sembla... ;P
El que trobo difícil és que trobeu algú que accepti obertament que ha abandonat, per voluntat pròpia (no parlo del nen a qui els pares li fan tornar el gosset que li han endossat uns amics), a un animal a la seva sort, no? Amb la d'alternatives que hi ha... en fi... cadascú se sap lo seu.
Bé, no ens posem tristos! Ja sabeu que podeu comptar amb nosaltres si necessiteu més material, eh!
Una abraçada. :)
La veritat és que nosaltres també ens ho varem passar molt bé i varem estar còmodes. Al principi una mica nerviosos, però suposo que és normal. Estic segur amb si apliqueu la mateixa qualitat humana que despreneu al producte final segur que us sortirà un documental excel·lent!
Per cert, seguint els consells d'en Jacint en Pirata comença a seure quan li manem (tot i que de vegades encara fa una mica el ronso). Gràcies!
Quan ho aconseguim de debó, penjaré una entrada explicanr les ordres que més o menys reconeix.
Publica un comentari a l'entrada