13 de febrer, 2008

Qui dies passa, anys empeny...

<- Cristalls d'estrovita
Ja vam explicar que en Pirata tenia esporàdicament petites pèrdues d'orina. Seguint el consell de la Montse varem fer-ho mirar pel veterinari, no fos cas que tingués quelcom greu. Després del pertinent "interrogatori" del galè caní (quantes vegades surt el gos a fer pipí? amb quina freqüència té les pèrdues? etc.), la perceptiva extracció l'orina a través d'una sonda, i el corresponent anàlisi, van concloure que el Pirata presenta un quadre subclínic (vol dir que els símptomes són molt dèbils) de cristalls a l'orina (cristalls d'estruvita), que irrita lleument la bufeta, i provoquen les pèrdues ocasionals. Sabent què té, també tenim el tractament: existeix un pinso especial a 70 € els 15 kg que acidifica l'orina i dissolt els cristalls.
El dissabte passat, en anar a buscar el sac de pinso, en Pirata està incòmode a la part del darrera del cotxe. Es mou nerviosament sense acabar de trobar la postura. Quan arribem a l'aparcament i obrim la porta del capó, trobem en Pirata garratibat fet una bola rígida bavejant profusament. Espantats, baixem el gos a terra i el cridem per veure si reacciona. Té les potes com enrampades i malgrat fa l'intent d'intentar acostar-se, els músculs no li responen. Amb un nus a la gola, el carregament en braços i ràpidament el portem a la consulta del veterinari. En veure'ns entrar amb el gos convulsionant ens fan passar immediatament a la consulta, on ens rep el doctor. Aquest li fa un reconeixement ràpid: segueix bavejant, els quarters posteriors enrampats i replegats sense respondre, i tot el cos amb convulsions. Una injecció d'atropina calma els símptomes al cap de pocs minuts. En Pirata, poc a poc es recupera.
Ja més tranquils, el veterinari ens explica que en Pirata ha tingut una mena d'atac epilèptic, tot i que el comportament no era exactament com el descrit en el manual de veterinària. No sap ben bé què pot ser. Li expliquem que tallant-li les ungles ja li havia passat, però que ho varem associar a una mena d'atac de pànic. Per descartar algun tipus de malaltia orgànica li fem uns anàlisis de sang: són normals, per tant l'atac té un origen funcional, vinculat, segurament, a algun problema amb el sistema nerviós. Com que el tractament rau en donar una pastilla cada 12 hores cada dia per sempre, quedem amb el veterinari que, de moment, farem un seguiment d'en Pirata, a veure si la freqüència dels atacs augmenta.
Ja veieu, en Pirata es fa gran, i cada dia que el tenim és un dia més que el gaudim. Qui dies passa, anys empeny!

5 comentaris:

montse ha dit...

Me n'alegro que tot estigui controlat. Però, quina edat té en Pirata? No és pas tan gran com per dir-li això de qui dies passa anys empeny, no? És que aviat és el meu cumple i estic una mica sensibilitzada amb això de l'edat :)

laura "la mama de la vivi" ha dit...

osti, ho sento lo d'aquests atacs, a veure si hi ha sort, i no li tornan, una amiga meva, tenia un gosset (en Perdut) que tenía atacs epilèptics i el medicaven, i va morir de vellet, o sigui, que no us espanteu, que controlat, pot tirar millas.
llepades de la Vivi

Gemma-Rafa ha dit...

Ais Pirata, quins espants.
Segur que tot anirà.
un petò ben fort Pirata

Gordi i Pelu

Quim ha dit...

Merci a tots pels ànims. De moment sembla que tot està controlat. Una dieta estricta pels pixums incontrolats i no sembla que li donin atacs (només ho hem vist dos cops). No sabem l'edat exacte que té. Quan el varem adoptar el veterinari ens va dir que tenia entre 5 o 6 anys (mirant la quantitat de carrall a la boca, o sigui que ves a saber).

Anònim ha dit...

Ostres!!! Em sap molt de greu aixó dels atacs epilèptics, no en sabiem res. Espero que ja estigui ben recuperat i aviat puguem sortir a pasejar amb en Potes tots plegats. Un petó.