21 de juliol, 2008

100.000W

Sembla que només sapiguem parlar de la salut d'en Pirata, però és que no guanyem per ensurts. Aquest cop tornem a parlar de l'epil·lèpsia i de vòmits.

El fet és que un matí, tot just haver-nos llevat, vaig trobar en Pirata assegut i amb arcades, m'hi vaig posar al costat i el vaig acariciar suaument dient-li coses dolces per que es calmés i vomités tranquil. Ho va fer i, quan semblava que ja passava tot, va fer un bot endavant com si un llampec l'agués enganxat de plè! Tot seguit va patir unes convulsions tan bèsties que el feien aixecar del terra i caure d'esquena, movent les potes descontroladament fins al punt d'esgarrapar les parets fins fer saltar el guix.

Vaig aconseguir engrapar-lo pel clatell i mantenir-lo quiet amb les 4 potes tocant a terra, espaterrat com si li hagués passat un camió per sobre. Les convulsions es van aturar de seguida i vaig poder observar com el nostre pobre gos tenia la pupil·la totalment dilatada (encara que ja li té habitualment, aquest cop no es veia ni un bri de color marró de l'iris). En Pirata, desorientat i babejant aigua com li sol passar, va anar tornant en si fins que, al cap d'uns minuts quan li vaig omplir els plats de menjar i aigua fresca ja anava darrera meu tot feliç com si no hagués passat res.

Consultant l'Enciclopèdia del Gos vam descobrir que el procediment quan un quisso té un atac epil·lèptic és més o menys el que vaig fer, agafar-lo i posar-lo -si es pot- de costat, posar-li un pal entre les dents perquè no es mossegui la llengua, dur-lo a una habitació tranquil·la sense gaire estímuls (llum, soroll, etc.) i esperar que es calmi. Els atacs poden durar des de segons a minuts, i seran seguits d'un episodi de desorientació.

Atenció que no s'ha de confondre un atac epil·lèptic amb un enverinament, que també pot causar convulsions, això qui conegui els hàbits del seu gos ja veurà de seguida si és que ha menjat quelcom indegut o li ha vingut "perquè sí".

L'episodi que ens ocupa va ser enterament culpa meva. El vòmit estava causat perquè en Pirata s'acostuma a engolir les llavors que se li enganxen al pèl, i per tant és una reacció habitual. Ara bé, si jo no hagués intentat "calmar" al gos ell no s'hauria espantat-estressat per la situació i per tant no s'hagués disparat el seu mecanisme de pànic-epil·lèpsia. Ja ho diuen, quan el teu gos tingui por protegeix-lo del perill o deixa'l tranquil per que la natura faci el seu curs, però no l'amanyaguis o excitaràs encara més aquell estat d'ànim i li estaràs donant un missatge confós del que és una "situació bona" o una "situació dolenta".

Aixx... quin patir.

9 comentaris:

Esther ha dit...

Hola Quim,
jo vaig tenir una gosseta que també tenia atacs d'epilèpsia. Pel que expliques, els del Pirata són més forts. Nosaltres el que feiem era quedar-nos a prop seu però sense tocar-la gaire, per no estressar-la. Prenia medicació a diari per prevenir els atacs, i també ens van donar un medicament per donar-li en el moment de l'atac i aturar-lo, tot i que alguna vegada no va ser suficient i vam haver d'anar d'urgències per fer-li passar. És una malaltia que espanta molt, però amb medicació es pot controlar molt bé, i si sabeu com actuar en el moment de l'atac, podreu estar tranquils i ajudar-lo. Tingueu molta paciència i cuideu-lo molt sobretot després de l'atac, perquè ells fan com si res, però realment es queden molt debilitats i deshidratats, per tant doneu-li aigua i procureu que descansi. Ànims i molts petons i llepadetes!

montse ha dit...

Bufffff!! Jo m'espanto només de llegir-ho. Quin ensurt i quins mals moments, Eva! Moltes manyagues i moixaines de la família dels arreplegats!

Su ha dit...

Hola!
Em dic Susanna i ja fa uns dies que us llegeixo. Bé, de fet des que ens hem començat a plantejar seriosament adoptar un gos. Estic aprenent moltes coses saltant d'uns blocs als altres.

Us felicito pel vostre estil literari i, com no, per l'atenció que doneu al vostre Pirata. Per cert, és borni en Pirata?

Ah! Sóc de Granollers de Rocacorba

Quim ha dit...

Hola Su,

Benvinguda!

Sí, en Pirata és borni i de l'altre ull no hi veu gairebé gens. No és ben bé cec però gairebé.

Ens agrada molt que aquest bloc et serveixi, ja que el varem començar a fer precisament per què nosaltres ens varem trobar en el mateixa situació que tu quan varem adoptar en Pirata. Si et pot ajudar estarem encantats! :D

Si tens ganes de tenir un gos segueix aquests passos:
1. Pensat-ho bé.
2. Valora la responsabilitat.
3. Pensat-ho bé.
4. Ves a una gossera/protectora.
5. Pensat-ho bé.
6. Sobretot escull una raça que s'adigui a les teves necessitats i circumstàncies.
7. Pensat-ho bé.

Si al final l'adoptes, pensa que tindrà un gos que t'ho agrairà moltíssim i et farà molt companyia, et posarà de bon humor quan arribis a casa i et despertarà sentiments de tendresa, protecció, alegria, confiança, amistat, i lleialtat.

Quim ha dit...

Esther,

De moment no pensem medicar-lo, mentre els atacs seguint molt de tant en tant, seguirem així (veterinari dixit). Gràcies pels consells, els tenim molt en compte! :D

Esther ha dit...

De res, a disposar! Home, si podeu anar fent sense medicació molt millor! Per cert, teniu una invitació al nostre blog, un quirk (capritx) que us convidem a respondre ;)

Petonets!!!!

Anònim ha dit...

Hola Su, benvinguda!

Ens ha fet molta il·lusió el teu comentari doncs, com diu en Quim, l'objectiu de crear-lo va ser precisament donar el màxim d'informació de les nostres experiències a l'hora d'adoptar un gos per si mai ningú es trobava en la mateixa situació. Esperem que et sigui d'utilitat (sobre tot recomano llegir-te les etiquetes "Salut", "Reflexions", "Etologia" i "Educació", per veure què et pots anar esperant si poses un gos a la teva vida. :)

D'altra banda, et recomano que et passis pels nostres blogs amics i comparis les experiències de cada família, perquè cada gos és un món i les seves circumstàncies.

Salut!

Su ha dit...

Voleu dir que de tant rumiar-nos-ho no ho deixarem estar? Tinc el cap com un timbal i gairebé que no parlem d'altre cosa amb el meu xicot! %)

No penseu però, que no considerem absolutament imprescindible tot aquest procés que estem fent, ja que estic convençuda que, tant si és que si com si és que no, prendre'm la millor decisió. Si es pot, es pot i si no es pot, no es pot (siguin quines siguin les raons de cada opció).

laura "la mama de la vivi" ha dit...

segur Su, que si us ho penseu, a lo millor acabeu agafant més d'un arreplegat, perque començèm per un gosset o gat, i no se sap mai quan pararem, jejeje.

Sento lo del vostre quiso, eva-quim, mira que ens fan patir també aquests peluts ¡¡¡¡

espero que siguin atacs esporadics i puntuals, i que amb els anys vagin desapareguèn.

llepadetes i grunyinades de la Vivi.

petonets