21 de setembre, 2008

Ampliem la comunitat canina: L'Ulises

Doncs ahir vaig rebre un correu-e de la Pau. Resulta que ara tenen a casa l'Ulises, i ens expliquen les seves vivències amb el cadell, en el seu blog "El viatge d'Ulises", de nova obertura i nom molt adient.

Pau, us adjuntem també a la llista d'enllaços. Gràcies per llegir-nos. I ja sabeu, si teniu cap dubte, només heu de preguntar! :)

4 comentaris:

Pau ha dit...

Gràcies per la vostre benvinguda!

Aquests primers dies amb L'Ulisses ens hem sentit acompanyades per les vostres experiències amb el Pirata.

Estem una mica esgotades, però molt contentes de tenir l'Ulisses amb nosaltres.

Ens parlem.

Eva ha dit...

Cada vegada que algú ens diu que ens ha llegit i li ha servit d'alguna cosa el que expliquem... quina sensació més gratificant! L'objectiu del blog s'ha complert i això anima a seguir tot i no tenir tantes novetats com quan l'aventura va començar. Benvingudes a la comunitat!

Guillem ha dit...

quan he dit que hi ha gossos i gossos d'atura no ho dic per magnificar-ho; tot el contrari: vull dir que és una raça diferent a la resta (positiva i negativament) És un gos a voltes imprevisible, maleducat quan vol, educadissim sorprenentment quan vol, trapella, cara dura, oportunista, boig, boig un altra cop i tronat com una mala cosa. Però ja us vaig dir que són gossos que engànxen. El Nus tindrà aviat una companya de jocs. Serà una gosseta d'atura que ens quedarem. És la última bogeria que se'ns ha acudit. L'agafarem de cadell. Que déu ens empari ! En tenir jardí i viure a la natura, crec que és una bona decisió per què el Nus sigui més feliç. Què us sembla?

Eva ha dit...

Jeje, bona pensada, però això de tenir cadells nosaltres no ho dominem i no et sabria dir.

Ah, això em recorda que hem de fer una entrada amb la nova amiga d'en Dalton (la nostra nèmesi canina jejeje -és broma!-).