24 de setembre, 2008

Les dues bessones

Desconeixem el passat d'en Pirata, però el que està clar és que durant els anys que ha estat amb nosaltres només ha tingut contacte amb tres nens, concretament els dos nois de la Montse i el meu germà Oriol, tots tres educats i habituats en el tracte amb quissos. Per això l'experiència de la setmana passada va ser una autèntica aventura sensorial, ja que vam anar de visita a casa de l'Albert i les seves bufones bessones, un parell de mosses xerraires i extravertides que només veure en Pirata el van venir a saludar com si el coneguessin de tota la vida.

Com ens explicava l'Albert, ara que ha anat a viure a la muntanya les nenes reben un munt d'estímuls nous al tractar amb gossos, gats, cavalls i bèsties variades del bosc, però encara els falta agafar aquell punt de delicadesa i calma que tot animal domesticat necessita. La sort és que les bèsties tenen instints nobles i saben que aquestes dues baldufes són encara cadellets i s'hi ha de tenir paciència.

En Pirata, que com ja era vespre-nit no hi veia gairebé gens i es trobava en un indret desconegut, va tenir uns moments força estressants al rebre manyagues una mica matusseres de quatre manetes alhora, mentre sentia en estèreo el seu nom. El pobre gos ens intentava seguir mentre fèiem la visita a la casa i no es separava de nosaltres ni que fos uns centímetres tot pregant en silenci trobar un recó tranquil on jeure. Quins esbufecs deixava anar al cap d'uns minuts! Panteixant com si hagués corregut deu quilòmetres va aconseguir uns moments de pau quan les nenes van seure per sopar.

Ah! Però què era aquella olor tan deliciosa que flotava en l'ambient? una salsitxa de frankfurt oblidada en un plat, abandonat en una cadira per part d'una nena tipa i mig adormida. En Pirata va abandonar el seu estat d'estora peluda per passar al de pícar oportunista. Quan ja només separaven pocs centímetres el musell del gos i la salsitxa desitjada una mà humana (la meva) va donar el toc d'atenció a la closca de l'avispat trapella. "No Pirata!".

Però en Pirata si alguna cosa té és la constància, per tant va decidir seure amb l'esquena ben tibada i les orelles atentes, amb la mirada fixa en l'altra nena que menjava tranquil·lament. Nosaltres fem broma perquè sempre adopta aquesta postura quan en Quim triga massa estona en donar-li el iogurt per escurar, i és que sembla ben bé que ens vulgui hipnotitzar amb la mirada fixa, immòbil, transmetent-nos els seus pensaments "dóna-me’l, dóna-me’l ja!". Però la petita només tenia ulls pels dibuixos de la tele, i la tàctica hipnòtica d'en Pirata no va funcionar.

Hem de repetir la visita i veure si tots tres s'acaben acostumant a la seva mútua presència sense que hi hagi episodis d’estrès. Ja us explicarem.

15 comentaris:

guillem de ca de ras ha dit...

avui m'he trobat amb un altre gos d'atura. És un cadell de 4 mesos. El Nus ha jugat fins l'extenuació: una hora amunt i avall de la platja del Borró. Cada cop ho tinc més clar, després de tenir un parell d'aquestes bèsties, que són uns gossos diferents. Hi ha gossos, i hi ha gossos d'atura.

montse ha dit...

Guillem, no s'hi val a entrar a fer comentaris per fer-nos envejetes! Teniu una gran sort de poder disfrutar d'aquests esplèndids animals (ep, que jo no em queixo dels meus, que són una canya!)

Esther ha dit...

Pobre Pirata! Jo hauria fet el mateix, fugir! Això sí, el tema de la saltxixa és inevitable, la passió pel menjar crec que és un instint molt fort en tots els gossos, encara que tinguin la panxa ben plena.

Eva ha dit...

Doncs Esther, hauries de veure com ens flaira quan menjem formatge... sobre tot el parmesà, bufff! :D

Ep! Nosaltres només tenim experiència en gossos d'atura gràcies al nostre Pirata, però al tractar amb altres passejants hem vist races de tot temperament, i n'hi ha cada un més trempat que ja el voldriem per nosaltres! Jo el que tinc clar és que després d'en Pirata tindrem una temporada de descans i, si decidim tornar a adoptar, que sigui un que pugui perseguir pilotes, frisbees i altres gossos i així passar-ho bé!

laura "la mama de la vivi" ha dit...

Si us passa com a nosaltres, vam estar escasament una setmana sense animal de companyia quan s'ens va morir la última gateta, uffff que llarg es va fer.
I si es cert, cada gos te el seu caràcter, pero els gossos d'atura son un xic mes especials.

Guillem ha dit...

veig que m'heu esborrat el comentari. Cap problema per participar en aquest blog?

Eva ha dit...

Eliminar? Ostres ostres, no pas! Vaja, no em consta que ni en Quim ni jo haguem eliminat cap comentari! De fet jo els rebo també al correu personal i el teu l'he llegit, és el de la nova companya per en Nus, no? Ara vaig a revisar què pot haver passat.

Guillem, escriu escriu que t'hi volem!

Eva ha dit...

Ja veig què ha passat (crec) el teu comentari és a l'entrada de l'Ulises! jeje, ai, quin ensurt!

Anònim ha dit...

En això de que els gossos d´atura son especials, jo també hi estic d´acor, i no es que vulguem fer dentetes a ningú, no, no, es que tene un caracter especial. En Potes es un creuat de gos d´atura i te molts amics de diferents raçes, mides, edats, sexes i condicions i juga moltíssim amb tots, fins a l´extenuació, com en Nus, i tots el busquen per jugar, malgrat la seva mida, fins i tot la més petita de la colla, la Boira, una femelleta de "Coker" (no se con s´escriu)de tres mesos.

Es increible veure una bestia tan grossa jugar amb gossets tan petits i tenir tanta cura de no fer-los mal.

Anònim ha dit...

Hola!!! L´anonim s´abans es meu, soc La Mercè, la mama d´en Potes.

Eva ha dit...

I la meva mama també! jeje
Ara resulta que l'Oriol i jo tenim una de germans que no imaginàvem (en Potes, la Piua-tonta, el Bitxo...) buf! vosaltres també teniu una bona col·lecció!

Anònim ha dit...

Hola! Soc la Mercè, mama d´un fotimer de bestioles,je, je, no oblidis en Ratulino, que també es part de la familia.

Anònim ha dit...

URGENT: HOLA! ACABO DE LLEGIR QUE TENIU COM A VEINA UNA GOLDEN DES DE JUNY I PARLEU SEMPRE DE SANT GREGORI (GIRONA). JA FA MESOS (MES DE JUNY) VAIG PERDRE LA MEVA GOSSA, UNA GOLDEN RETRIEVER ENTRE EL PLA DE L'ESTANY I LA GARROTXA, PROP DE SERINYA. ES UNA GOLDEN JOVENETA, SENSE XIP. SI ET PLAU POSAT EN CONTACTA AMB MI. EM DIC MERCE (TEL. 650 106 315) O EL MEU E-MAIL mgarcia259@hotmail.com

Eva ha dit...

Hola Mercè,

Ja veig que no escatimes esforços per recuperar la teva gossa, bravo, nosaltres fariem el mateix.

De tota manera he de dir que la gossa veina ja és grandeta (de mida i edat), no et guiis pas per la foto que és una que vaig trobar per internet per il·lustrar la raça de la que parlava.

Els veins van venir pel juny, sí, però ja venien amb gossa -de fet amb dues: l'altra és una cocker, aquesta sí, molt joveneta-. De tota manera ja sondejarem per veure d'on les han tret.

Salut i ànims!

Carrotix ha dit...

Sóc el pare de les bessones. Ens va encantar la vostra visita i em va sorprendre el bon caràctwer d'en Pirata.
Jo he compartit la meva vida en altres ocasions amb gossos d'atura i no eren ni de bon tros tan manyacs :D

Una abraçada i torneu sempre que vulgueu :D