12 de desembre, 2006

Ara brut, ara maduixa.

Llegia fa poc que els gossos d’Atura no tenen terme mig respecte a la seva afinitat amb l’aigua: els agrada molt, o l’avorreixen. En Pirata és del segon tipus.

Així, per ell el bany deu ser més aviat quelcom traumàtic, malgrat nosaltres agraïm profundament acariciar el seu pel suau i llustrós un cop acabat el procés:

1. Convenciment. Ara ja ho ha aprés. Quan des del lavabo algú de nosaltres el crida en paraules dolces, ja se’n malfia, recula enrere i no mou ni un dit.

2. Transport. Com que veiem que no hi ha manera de fer-lo entrar pel seu peu al lavabo i molt menys dins la banyera, cal encalçar-lo pel pit i les natges i entaforar-lo directament a la ceràmica higiènica. En Pirata es queda tot dret i estirat, gairebé rígid, esperant rebre amb la màxima dignitat el raig d’aigua.

3. Humitejar. Per tal de poder-lo ensabonar cal primer mullar-lo bé. Aquí és quan comença a tremolar (literalment), no sabem si per la por o per fred (tot i que ara a l’hivern fem servir aigua calenta). Cal vigilar el cap; és la zona més delicada i que ell odia més mullar-se, especialment per evitar que li entri agua a les orelles, i pugui tornar a tenir otitis.

4. Ensabonar. A quatre mans el freguem ben fregat. Les potes, és clar, són lo pitjor, per una banda, ell es resisteix per no perdre l’equilibri rígid que ha adoptat, per l’altra per que té zones virtualment inabastables degut als plecs de la pell, esperons i ungles. La “merda” gairebé surt a raig.

5. Esbandir. Ara toca treure-li tot el sabó de sobre, i és quan es nota la feina feta, ja que l’aigua raja cap a l’embornal de la banyera d’un color marronòs digne dels millors temps del Llobregat.

6. Primer assecat. Anem per parts, el fet que tingui tant de pèl fa que sigui molt dificil assecar-lo. Per sort comptem amb la mare natura que s’ho té molt ben estudiat (vegeu assecats 2on y 4rt). Aquest primer assecat consisteix en el clàssic fregament amb la tovallola, la qual queda ben xopa.

7. Segon assecat. En aquest punt traiem en Pirata de la banyera. Ell respira alleujat i lo primer que fa és aplicar la centrifugació natural amb el moviment característic dels gossos quan s’espolsen. Com a efecte col·lateral, tenim un bany ple de gotetes.

8. Tercer assecat. Acabem de passar-li la tovallola i li apliquem aire calent amb l’assecador. Per més ·”efeminat” que això pugui sembla a alguns es veu que és molt necessari per evitar la proliferació de fongs a la pell.

9. Quart assecat. Secada natural. El pèl dels gossos de tura té una textura y composició que fa que repel·li l’aigua. Amb l’ajuda del raspall, a més, li anem desfilant els nusos per evitar que se li formin bosses d’humitat.

10. Finalment i per donar un toc “chic” li posem una mica de colònia en “spray” de maduixa. Cosa que no li agrada gens i es passa la resta del dia fregant-se per tot arreu per treure’s l’olor!

Ja ho veieu, rentar a en Pirata, no és tasca fàcil que es faci a la lleugera, sort que poc a poc li anem agafant la pràctica. La Vivi és aqüàtica? I l’Orn?

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola, gent!
L'Orn és 100% aquàtic. No es pot creuar cap mena de fenòmen líquid sense "xucar". Ja sigui una bassa enfangonada o un riu profund, hi va desesperat per ajaure-s'hi. Ep! Però només jaure! Res de nedar, que no li agrada gens!
I dic xucar perquè sempre surt corrents i regalimant com un melindro del cafè amb llet...
El més divertit és el seu ritual: s'hi ajau, i comença a beure aigua "mossegant"la superfície de l'aigua mentre es mou. Per això s'ha guanyat el sobrenom de "cocodril pelut"!:)
Ah! I tant hi fa que sigui agost com desembre, que estiguem a 40 graus a l'ombra com que estiguem enmig d'un paratge nevat: a xucar la panxa!

La putada és que ja és una mica gran, té 11 anys, i pateix una mica de la cadera i reuma. Molts gossos de tura ténen aquest problema. Sabem que a l'endemà, s'ho passa una mica malament pel mal d'óssos: li costa d'aixecar-se, de pujar les escales...
Ja mirem d'evitar que es mulli massa, però és difícil de controlar. I se'l veu tant feliç quan ho fa...

Anònim ha dit...

Hola familia:

la vivi aqüatica banyeril no ho es gaire, us anava llegin i veia que tots els punts fil per randa, son iguals que amb en Pirata, pero amb una diferència, que la Vivi com que veu no es tan dòcil de quedarse quieta mentres es remulla. Es mou mès que un flam.

Pero en canvi, en rius, llacs o fins i tot al mar, es una nadadora excelent, perque a mes de nadar va bordan dins l'aigüa. No entenc com no s'ofega :(

pd:

BONES FETES PER A TOTS ELS QUE ESTEU DIA RERA DIA ENGANXATS A AQUEST BLOG. ;)

Quim ha dit...

BONES FESTES I BON ANY PER VOSALTRES TAMBÉ!

Properament...els regals del tió d'en Pirata! :P