08 de setembre, 2006

Pelo, pico, pata

Malgrat els nostres esforços la ferida del clatell d'en Pirata no havia fet més que empitjorar en les últimes hores, així que ahir al vespre vam decidir portar-lo al veterinari. Després d'esperar una bona estona, passant-ho d'allò més bé amb un jove gos d'atura que va fer jugar en Pirata com no l'havia vist mai, vam entrar a la consulta i ens vam trobar la primera sorpresa... el metge no era el de sempre. Després de mirar-se la fitxa d'en Pirata vam anar per feina.
Metge: -Bé, què li passa a en Pirata?
Eva: -Doncs mira, és un mostrari de ferides variades.
M: -Caram!
E: -Sí, tenim una picada de paparra de fa tres setmanes, una mossegada de gos de fa dues setmanes i una ferida molt lletja de fa tres dies que no sabem com s'ha fet.
M: -!!! - el metge agafa en Pirata i el puja amb molta traça al "taulell" inhibidor de moviments.
La picada de paparra que el nostre gos té al cap és el primer que es mira, li retalla amb molta cura els pèls que la coubreixen i veu que s'hi ha fet una mena de gra boterut i dur que en teoria s'hauria d'anar curant tot sol. Si de cas, comenta, seria bo anar-li posant cada dia una miqueta de Betadine.

Les orelles són la següent parada. Es mira l'esgarrinxada made in Dalton i assegura veure-la ben curada. Aprofitant l'avinentesa es mira com ha evolucionat la otitis. La infecció ha desaparegut però el quisso encara té força cera, cosa que podria propiciar una nova otitis, per tant el metge decideix administrar-li al mateix moment una quinzena de gotetes neteja-orelles per acabar de matar el tema. El massatge orellil corresponent i tema tancat. Haurem de repetir la neteja un cop per setmana durant dues setmanes.

Finalment arribem a la pupa estrella del dia. Li explico els fets -...tenia una cicatriu vella molt gran al clatell, fa dues setmanes el van mossegar a la vora, semblava curat però ara li hem trobat aquesta mena d'úlcera que quan es grata la deixa en carn viva, hem fet tal i qual cura però no millora...-, al metge se li dibuixa un somriure burleta sota el nas al sentir l'invent anti-gratera i procedeix a fer-li una ullada a la pupa:
M: -Sí, sí, està clar. Piodermatitis.
E: -???...Piodermatitis?
M: -És una infecció de la pell provocada pels mateixos bacteris de la pell. Si el gos que el va mossegar li va fer una petita rascada just al lloc de la cicatriu, on la pell és més dèbil, és molt possible que facilités una infecció d'aquest tipus.
E: -I què s'hi pot fer?
M: -Si no s'hagués tractat a temps aquesta infecció s'hagués anat estenent sense parar, sort que l'heu portat de seguida! Ara li administrarem una pomada específica que facilitarà que se li formi crosta i eliminarà la infecció. Alhora aquesta pomada calma els picors, així evitarem que tingui ganes de gratar-se.
Dit i fet, el doctor primer de tot rapa la ferida amb mà experta i li deixa una calba ben ampla al voltant del mal. Tot seguit treu una pomada semblant a superglue d'un color groc-pus i li escampa una discreta dosi. Aquesta operació, havent netejat prèviament la zona amb aigua oxigenada, l'haurem de fer a casa cada 12 hores durant una setmana. En teoria en uns tres dies hauríem de veure que ja se li va formant crosta. "Piodermatitis", em repeteixo a mi mateixa per memoritzar la paraula i poder escriure avui l'entrada al blog.

M: -És important que el collar no li toqui la ferida.
E: -Crec que no arriba a tocar-li, però sí que just aquí se li fa un plec que no deixa respirar la pupa. Seria bo comprar-li un arnès en aquest cas?
M: -Seria més que bo. Si es pot evitar que el gos quan estira se li faci aquest plec evitarem que es creï un caldo de cultiu i accelerarem la recuperació. A més amb l'arnès ens assegurem que el collar o la corretja entrin enc ontacte amb la part danyada.

En Pirata s'ha comportat com un campió, sense moure ni un pèl tot i els ungüents varis que li hem posat, sense comptar amb que aquest cop l'exploraven mans desconegudes. Un cop de nou a terra, però, ha estat una bona estona accelerat olorant-ho tot.

El veterinari ens facilita la pomada i les gotes per les orelles, apuntant amb cura les dosis a administrar i ens aconsella que, en cas que la piodermatitis no millori en el temps previst hi tornem de seguida. Així ho farem, no passeu ànsia!

En conclusió, ja tenim deures: cada matí i vespre pomada, un cop al dia Betadine a la testa, i un cop per setmana gotes a les orelles, més comprar-li l'arnès que ves a saber quan val! Sort que no l'hem de dur a l'escola ni a activitats extra-escolars, que si no...

5 comentaris:

Quim ha dit...

Ja dic jo que en vàrem quedar un gos de saldo...però mira que me l'estimo al malparit!! :D

Q.

Anònim ha dit...

si que heu començat bé la tornada al cole.:)) no us preocupeu l´elena amb el gat que va recollir d´una camada al carrer va estar ben be 1 any anat i tornant del veterinari, quan no eren les orelles, eren els, les diarrees, els ulls, capar-lo...$$$$$i ara és un gat preciós i sa, tot vol el seu temps.potser abans ningu l´havia cuidat com vosaltres i ara l´esteu posant al dia de revisions...ja passarà l´ITV aviat.:))

ANNA ha dit...

l´anonim sóc jo

laura "la mama de la vivi" ha dit...

Benvinguts al club dels gossos "arreplegadetot", diuen que "mal de muchos.....".

La Vivi, va arribar a casa amb unes orelles plenes de cera fosca que quan intentavem netejar, grinyolava de dolor (otitis), i una ferida en el llom que va costar (Dios y un Triunfo) curar-li. Si no contem les 2 paparres que van fer de les seves, deixant dos bunyols al cantó de les mamelletes, que va costar "l'ostia ¡¡¡" curar.

Amb el tema de la otitis, vam estar amb gotes molt de temps, fins que al final la veterinaria va decidir donar-li antibiotic de cavall durant 8 dies, i allí va acabar el problema fins el dia d'avui, fins i tot ara, cada nit, espera en candeletes quan marxem a dormir, que li neteji amb una tovalloleta humida (avans no podies ni acariciar-li l'orella)

Anims, que aviat tindreu un gós de concurs ;)

Anònim ha dit...

jo tinc un gos que es diu ron i m l'estimo molt ,sempre fa el que li dóna la gana ell te 5 anys ja que el vaig tindre quan tenia 6-7 anys
peró una vegada es va escapar béjo pensava aixo i vaig sortir corrents a buscarlo i no el trovava i m'ho germa estava acasa ficanse les bambes per anarlo a buscarlo i estaba adins de casa vaig plorar molt