05 de setembre, 2006

Udols de solitud

Ahir, per circumstancies excepcionals, vaig quedar-me a casa en lloc d'anar a treballar. En Quim va fer la rutina de sempre de treure en Pirata a primera hora i després ens va deixar sols, a mi dormint amb la porta de l'habitació ajustada i a en pirata ajagut en algun racó del menjador reposant de la caminada.

Quan no feia ben bé una hora que l'amo havia marxat, en Pirata va fer un parell de timidíssims bup-bups, va esperar una mica parant l'orella i tot seguit va deixar anar un únic "bup" alt i clar. No va rebre resposta perquè jo intentava amb totes les meves forces seguir dormint, però ara ja no podia deixar de fixar-me en el comportament del gos. Al cap d'uns moments, ajagut com estava al seu racó va iniciar la serenata "bup bup auuuuuuuuuuuuuuuu" i un altre cop "bbbbbup bup... auuuuuuuuuuuuuuu". Els udols eren discrets, res de desganyitar-se, però van fer-me llevar del llit i renyar-lo per a que callés.

A quarts de dotze del migdia, l'episodi d'udols es va tornar a repetir. Aquest cop vaig deixar-lo fer, observant-lo des de l'escletxa de la porta. Amb el cap mirant amunt i la boqueta de pinyó, en Pirata llançava el seu crit de solitud a l'espai. Quan finalment va callar vaig esperar una estona per sortir, ara ja ben desvetllada. En comptes de rebre'm amb alegria, s'acostà a mi amb el cap cot (i això que ara no el renyava pas) fins que al cap d'una estona vaig aconseguir fer-lo jugar una mica per animar-lo.

Aquest comportament m'ha tingut preocupada fins avui que he navegat per la xarxa per esbrinar més sobre aquest comportament udolador. Hem estat especulant, potser en Pirata era conscient de que jo no sortia de l'habitació, que no "seguia la rutina" i estava preocupat. Potser es pensava que estava realment sol i això d'udolar ho fa cada dia quan som a la feina... Els experts per aquests casos recomanen una espècie de Mètode Estivill per gossos, és a dir, deixar-los sols una estona, tornar per a que vegin que... això, que tornem, després marxar més temps, i així progressivament fins que s'acostumi del tot. És un bon mètode per cadells, però tot i que és el que vam fer amb en Pirata des de bon començament ahir vaig veure que, igualment, hi ha moments que se sent sol i crida a la seva manera "quehihaalguuuuuuuuuuuuu?".

Perquè aquests udols no són plors, no els confonguem amb el somiqueig; són crides o intents de comunicació que degut a la manera de fer-los arriben més lluny (se senten millor a més distància) que els lladrucs normals. Com els llops quan són sols i busquen els companys de manada, els gossos es comuniquen així a falta de telèfons mòbils. A vegades quan passa una ambulància amb la sirena posada en Pirata li respon, perquè deu entendre la freqüència com un crit amic... Perdó, m'estic desviant del tema. Què hem de fer si sospitem que en Pirata udola en busca de companyia? Els veïns no s'han queixat, però la situació igualment no ens agrada. Potser deixant-li la radio posada a volum moderat se sentirà més acompanyat fins que tornem, potser l'hem de deixar fer fins que s'acostumi del tot (recordem que "només" fa cinc mesos que el tenim), potser hem de quedar-nos tranquils perquè només es queixava de que no li feia cas... o potser li hem de donar un germanet? no crec que adoptar un cadellet sigui la solució -tot i que personalment m'agradaria viure l'etapa de cadell, quan són tan monos i tan juganers- perquè encara no ho sabem tot d'en Pirata ni dels gossos en general i no voldríem adoptar un petit tirà que s'aprofités de la discapacitat i bona pasta del nostre quisso, a més, per això sempre hi ha temps.

4 comentaris:

Quim Bou ha dit...

Els meus també ho fan. A més, crec que s'estimulen un a l'altre a udolar.
Els hem sentit fer-ho algun cop quan marxem tots dos. Però si jo em quedo a casa, no, no solen fer-ho (ventatges de treballar a casa!)
I com que no som gaire lluny de l'autovia, de tant en tant, toca sirena. Pobrics! Quan es posen a udolar em fan riure, però també sap greu, sembla com si s'ho passessin malament. Normalment si els hi dic res, o els crido l'atenció, paren.

Eva (i Quim), des d'aquí començo una campanya perquè deixeu dormir en Pirata a l'habitació. És més! En nom de tots els quissos, us demano que el deixiu dormir a sobre el llit!!!
A l'estiu fan molta calor, però a l'hivern van molt bé... :D
Si el gos està net (que ho està), no hi veig el problema. De fet, de vegades jaiem plegats al llit, i els he fet servir de coixí! El contacte tan directe és molt agradable... per tots dos (tots quatre, de vegades).

No, seriosament, feu el que vulgueu, però el que fan els meus és quedar-se una estona sobre el llit i després d'una estona, baixen a l'estora.

Salut!

Eva ha dit...

Hummmm... Quim, la teva proposta és agosarada. Vam decidir no deixar-lo entrar a l'habitació perquè el llit era recent comprat i no ens voliem arriscar a que el "marqués". Ara ens n'alegrem perquè és una manera de conservar la jerarquia de grup i, des que el vam tenir a la mateixa habitació a l'alberg d'Osca, recordem què és que el gos tingui insomni i vingui a olorar-te/llepar-te els morros amb nocturnitat i alevosia. :P

Lo de que està net... ejem... respallat i banyat cada mes (més o menys) sí que ho està, però cada dia hem d'escombrar un munt de terra que ens duu al tornar del passeig, només pensar a deixar-lo posar-se sobre la vànua blanca em fa venir suor freda, de debò! =XO

Tot i això ja li he sentit dir a en Quim més d'una vegada que aquest hivern es farà una manteta pels peus amb en Pirata. :D

laura "la mama de la vivi" ha dit...

hola parella. La Vivi, dorm a la habitació i mai ha tingut la "osadia" de pujar al llit, nomès quan sent petards o trons es quan puja i tremola com una fulleta, pero un cop han passat ja es baixa, i dorm al terra. Té el seu cosi al hivern i la seva estora al estiu, pero es igual, ella dorm en el terra on li peta.
Aixó d'udular, nomès ho ha fet davant meu una vegada, i agafeu-vos, va èsser una nit sobre les 3 de la matinada, al dia següent em vaig asseventar que el veí del cantó havia mort a casa d'un infart fulminant, potser va èsser casualitat pero......encara s'em possa la pell de gallina (val a dir, que el veí, estava enamorat en el bon sentit de la nostra "nena" i sempre tenía atencions i premis per a ella).
Per cert, jo també si el meu home em deixès agafaria un altre bitxo (sigui gòs o gat) perque fés companyía a la Vivi, em fa molta pena tenir que marxar i deixarla sola a casa.

Eva ha dit...

És veritat! A Galicia hi ha una superstició sobre això, diu que si un gos udola repetidament davant una casa en concret és que s'hi ha de morir algú. A Colòmbia diuen que si udolen els gossos és perquè hi ha esperits... uix, quin mal rotllet! :O