13 de setembre, 2006

Pirata Gourmet

Ja varem explicar en una entrada anterior els provatures gastronòmiques a què varem sotmetre a en Pirata abans no trobarem el producte més adient als seus gustos i a la nostra butxaca i comoditat. Aquest, podem dir, que és un tema resolt, malgrat no descartem encetar una nova tanda de proves, ja que, vist el mercat, hi ha molt i molt productes que encara no em tastat, ni ell, ni nosaltres.

Però aquesta entrada no pretén repetir allò ja dit. Avui voldria explicar les “delicatessen” que en Pirata rep com a premi o regal i que em observat que li agrada més. Ens agradaria, a més, que ens féssiu cinc cèntims del què li doneu vosaltres (o heu vist donar), ja que sempre ens pot ser d’ajuda.

Com sempre intentarem modificar els noms comercials per evitar problemes legals o fer propaganda directa.

En el rànquing de “gormanderies” per en Pirata hi hauria els següents productes:

1. Tonyina Calba, clar. El producte estrella. Només obrir la llauna, en Pirata apareix, com teleportat, a la cuina. Només cal mirar-lo (no sé com ho veu) per què sense dir-li res s’assegui immediatament (símbol internacional caní per “dona-me’n-dona-me’n!”).

2. Iogur GeorogiDan-íssim. Cremós i fresc. De qualsevol gust. El seu envàs gairebé esfèric i de plàstic dur és ideal per agafar-lo amb les dents sense ser destrossat i s’emmotlla ergonòmicament a les llargues llepades.

3. Nervi de Bou. Comprat fa poc mentre adquiríem el nou arnès a mode de provatura. Només acostar-li ja li va clavar una dentallada. És molt dur de rossegar i s’hi passa hores fins que queda rebentat. Quan volem distreure’l o jugar amb ell, només cal agafar-li el nervi i refregar-li pels morros. Automàticament s’inicia un “frenzy” rosegador imparable.

4. Os anti-sarro. Està en la mateixa línia que l’anterior. Però es veu que el nervi de bou ha de ser més gustós, ja que clarament l’ha desplaçat en aquesta llista de preferències.

5. Puré de patates Màgic. Ahir mateix varem fer la prova (de fet és el que ha suscitat aquesta entrada). Primer varem fer un petit assaig acostant-li una mica amb la cullera. Va ser llepada i rellapada fins a quedar neta. En veure que el producte li agradava li atansarem les restes en un vol. En acabat, hom hagués dit que el vol era acabat de rentar, i ni els del CSI podrien haver esbrinat quin era el seu contingut abans que el “devorador” Pirata el repasses. De fet, poso aquest en aquesta posició per què ha estat l’últim a ser incorporat al rànquing. Segur que a mesura que passi el temps anirà pujant en la llista, per mèrits propis.

6. Os anti-sarro de menta. Teòricament porta menta per millorar l’alè. Teòricament. És tou i com de goma dura. Costa més de tallar que de rossegar. A en Pirata li agrada, però tinc la sospita que en fa servir més com un xiclet que com quelcom per rossegar, que al final s’acaba empassant.

7. Galetetes dures-dures. Representa que són “l’snack” ideal. Seques, portables, de diferents gustos, i formes. Ara bé, són tant dures que en Pirata no podia amb elles, i com que tampoc les podia aguantar amb les potetes (com si fa amb els nervis o els ossos per rossegar), les acabava per deixar-les de banda, i les hi havíem d’esmicolar o fins i tot remullar amb aigua. Al final, varem optar per dur-les com a senyal de pau i amistat per en Dalton (ni per això varen servir...).

2 comentaris:

laura "la mama de la vivi" ha dit...

Hola familia:

dintre del tema llaminadures, haig de dir, que aixó del nervi de bou, literalment diu ella, que m'el menji jo.

EL reste de delicatessens gossils, l'hi torna boixa. També ha testat el marisc, i el que més l'hi agrada son els músclos. De fet, quan ens posem a dinar recolça el cap damunt de les nostres cames esperant que caigui alguna cosa del nostre plat (que sempre cau) i quan em acabat nosaltres, es quan s'en va a menjar el seu pinso, (rondinant aixo sí) deu pensar : " coñes ¡¡¡ que poc ha caigut avui?". Pero les llaminadures que mes l'hi agrada, son unes barretes planes, amb tuf de carn, que s'he les menja amb gran deleït.

El que es graciós, es quan em de marxar l'Antoni i jo i s'ha de quedar a casa, llavors li dono una barreta d'aquestes i li dic que s'ha de quedar a casa a vigilar. Dons llavors, no es menja el premi, s'en va a la cuina "cabizbaja y compunjida" , i quan tornen, es llavors quan s'he la menja.

Quim ha dit...

Jajaja. Que curiós!! :D

Una de les gurmenderies que em vaig deixar són els palotes pica-pica de carn i altres coses. Són molt útils per quan anem d'excursió. Portables i secs, queben perfectament a la motxilla sense ocupar gairebé lloc. A en Pirata li encanten, i de fet, és un dels productes que fem servir de premi.

Un altre detall, és que al final, no sé si per què li agradava molt o per què el posava "nervi", el nervi de bou se'l va cruspir senser, així a palo seco, qual faquir!! Impressionant! Ara el mastega, ara ha desaparegut. El vàrem estar bsucant i tot, pensant que s'havia escolat sota el sofa, però no el trobàvem...ahir el va expulsar analment! ;D