26 de setembre, 2006

Carícies matinals

Si quelcom ha canviat radicalment des que en Pirata ha entrat a la meva vida, és el llevar-me ben d’hora. Abans, apurava al màxim. Ara, en canvi, haig de despertar-me molt aviat pel dematí per dur-lo a passejar una estona abans de marxar a guanyar-me les garrofes. Malgrat no negaré que sovint és dur, i més ara que a la matinada ja es comença a notar com s’acosta el fred de l’hivern, la veritat és que m’encanta veure com en Pirata s’espolsa la son de les orelles (literalment) i badalla mentre em rento la cara. Però el millor moment, tot i que un pèl emprenyador, és quan em calço assegut al sofà. En sentir el fregar de la tela del sofà en asseure-m’hi, ell apareix immediatament i amb el morro m’aixeca la mà per què li facis carícies. Quan em resisteixo als seus jocs, per què vull acabar de posar-me el mitjó o cordar-me la sabata, encara em les parpelles enganxades per la mandra, em comença a fer aquelles petites mossegadetes amb els incisius com per cridar-me l’atenció. Si segueixo sense fer-li cas s’estira a terra, d’esquenes, i es mou d’un costat a l’altre com una serp que no pot avançar, amb les quatre potes a l’aire i fent esbufecs. És realment divertit, i mai em puc resistir de fer-li quatre manyagues en el tors. Que n’és de “punyeteru”.

6 comentaris:

ANNA ha dit...

jo crec que te gratera matinera, si fos un ós es fregaria amb el tronc d´un arbre...què faries tu si et piques l´esquena de bon matí i el teu tronc d´arbre passés de tú? què, et fa la mateixa gràcia?;P

Eva ha dit...

Atac de mimos és lo que té! Ell prova, si un no li fa cas busca l'altre per a que li faci manyagues, i si no aconsegueix l'atenció de cap dels dos s'ajau en un racó i deixa anar un sospir ben sonor de "ai, quina peneta, jo aquí tot sol". Això sí, és un gust que et vingui a dir bon dia encara badallant però amb ganes de fer el passeig o jugar o el que li proposis. :)

laura "la mama de la vivi" ha dit...

be¡ a casa es diferent, jo sempre m'aixeco avans que tots (que l'Antoni i la Vivi), i ella passa olímpicament de mi. buaaaaaaaaaaaaaaaaa¡¡¡ ella dorm normalment en el terra als peus del llit, i quan jo m'aixeco s'en va (rondinant) al cantó del Antoni, i quan s'aixeca ell, es quan vé correns fins a la cuina a fer-me festes com dien : "ara si que em pots gratar, ja estic desperta", pero fins llavors, no hi ha gòs a casa.

Quim ha dit...

Mira que n'ès de curiós que tots tinguis constums (personalitats?) tant diferents, oi? Quina gràaaacia... :P

Quim Bou ha dit...

L'Orn té el mal costum de bon matí, posar el nas per sota els llençols i tussar com una cabra fins que li fas cas. Arrr... encara adormit, notar el seu nas humit al braç, la panxa o les cames!!!!
És un malcriat... Tot i que hi ha un abans i un després. Fa uns quants anys va agafar Lismània, una enfermetat molt xunga que s'agafa a través dels mosquits. Per aquells anys, encara hi havia mols veterinaris que sacrificaven els gossos que agafaven aquesta malaltia.
Per sort, els nostres estaven al dia, i després d'unes sessions de medicines, ara s'ha estabilitzat i tot i que tindrà la malaltia tota la vida, i hem de fer revisions cada any, pot arribar a viure normalment.
I és clar... uns quant mesos amb l'ai al cor, li vam deixar fer de tot. I un cop acostumat...

Quim ha dit...

Doncs ahir-avui en Pirata m'ha sorprès. Quan vaig arribar ahir el vespre ell ja dormia, i malgrat vaig estar voltant per allà on dorm ell, no em va fer ni cas, no es va aixecar a rebre'm ni res (quan normalment ho feia sempre). Aquest matí, igual. Com que ja havia sortit a fer el volt, quan m'he llevat ha passat de mi. Només ha reaccionat quan m'he assegut al sofà a posar-me les sabates. Llavors sí que s'ha posat juganer...mira que n'ès d'interessat... :P