Ai l'as! I això de quin orifici li ha sortit?!?! Immediatament la meva vessant Sherlock Holmes va sortir a la llum, "hummm... interessant. Molt interessant...". Evocant tots els capítols de CSI que havia digerit en els últims mesos vaig recordar un detall important: la forma de la esquitxada. "No presenta esquitxos en el perímetre, això vol dir que s'ha vessat des d'un punt baix, gairebé tocant a terra, amb el que no pot ser pipí. Hummm... interessant...".
Era el moment de recollir proves: el paper de cuina súper-absorbent sempre és un bon aliat en aquesta mena de tasques. "No hi ha restes sòlides, Grissom", aha! És hora d'interrogar al sospitós: "Pirata, vine!". Efectivament, l'alè el delatava, la fortor química emanava de manera innegable. Conclusió: en Pirata ha vomitat. I ara... què?
La llum es va fer al final del túnel. Ell em va explicar que al migdia en Pirata havia begut de l'Onyar, concretament en un tram molt brut i en un moment en que l'aigua baixava especialment remoguda. Ell també havia notat l'olor química a l'aigua, i va observar que en Pirata deixava immediatament de veure. Però no prou ràpidament, amb el consegüent resultat hores després. Misteri resolt. Cas tancat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada