Tot un manetes

Com ja hem comentat alguna vegada, en Pirata a l'estar mancat de vista es guia molt pel tacte, tant, que fa servir les mans de manera més habitual que altres congèneres no discapacitats. Un exemple el podeu veure en aquesta foto, on se'l veu gaudint del seu estimat mitjó agafadet entre les dues "manetes" per a que "no s'escapi".

D'aquesta mateixa manera agafa els "premis" que li donem de tant en tant, els ossos especials per rosegar, o la llauna de tonyina buida (li encanta la tonyina! a qui em recorda???) o els iogurts buits, que són tot un repte perquè es tracta dels Daníssimos que són ben arrodonits.

Per llepar aquests dos últims receptacles va amb molta cura, se'ls acosta amb la poteta, els agafa tal com es veu a la foto i, si nota que t'hi acostes amb intencions sospitoses, amb molta calma i com si no anés amb ell, agafa amb delicadesa l'objecte en qüestió entre les dentetes davanteres per endur-s'ho a un racó més tranquil on poder seguir llepant amb fruïció fins deixar-ho ben net. Aquí jo em pregunto: els gossos tenen sentiment de propietat?

Fa uns dies li vaig comprar uns ossos anti-carrall que es veu estan fets de cereals, proteïnes de llet, etc. que li van encantar. De seguida va captar que allò era per anar rosegant amb calma i sí, durant un dia sencer va estar dedicat a la tasca del desgast, fins que va arribar a deixar únicament un cap d'os arrodonit que no tenia manera de rosegar, ni agafant-lo amb les mans, ni fincant-se'l tot a la boca. Com no se'l pot menjar, ara en Pirata s'hi distreu de tant en tant fent-lo anar d'una banda a l'altra amb les mans, talment com ho fan els gats amb els objectes petits que els criden l'atenció.

És divertit veure'l jugar. A vegades colpeja l'os massa lluny i el perd en algun racó, cosa que el fa desesperar tant que grataria el terra eternament fins veure als veïns de baix si no li donéssim una pista d'on ha anat a parar la joguina. Així que fa dies que per casa ronda un cap d'os abandonat a la seva sort, trepitjat, bavejat, empolsinat, xutat, amagat sota el sofà i tornat a recuperar mil cops. De la pilota sorollosa que li vam comprar el primer dia n'ha fet sempre cas omís, i com els nens petits el dia de Reis, el que li distreu més son aquells objectes convertits en joguina de manera improvisada, gairebé accidentalment, que han costat un 10% del que costa una joguina "professional" però que reporten un 1.000% més de diversió. Potser nosaltres, els humans adults, n'hauríem d'aprendre d'aquesta senzillesa. Seriem més feliços!