Aquells meravellosos anys

En l’imaginari caní hi ha estrelles i súper-estrelles mediàtiques, com per exemple els clàssics Lassie, Rintintin, Rantamplan, Snoopy, Goofy, Pluto etc. o de més moderns com el gos policia Rex, i el més espavilat "Pancho". Avui, però, vull parlar d’alguns d’aquells gossos que recordo amb especial afecte. Canteu amb mi:

“Le han echado, no le quieren, pobrecito qué va a hacer, busca a alguien que lo cuide y le sepa comprender. Tristón, sólo quiere un amiguito, un hogar y mucho amor.”

Efectivament! Feu memòria d’aquell Nadal on ens passaven fins la sacietat aquest anunci. El pobre gos, de nit, sota la pluja, abandonat amb la seva maleteta… ai, quina pena.

Hi ha però un altre gos a qui recordo amb simpatia i que sembla que ningú més té present: en Benji. Una sèrie que crec feien a TV3, d’un gosset extraterrestre que corria mil aventures acompanyat d’un robot anomenat Zax. Algú més la mirava?

Resulta ser que aquest gosset en realitat es deia Higgins… hummm… Higgins, Higgins? Us sona aquest nom? Clar! “Zeus, Apol·lo, ataqueu!”. Els dos fabulosos dòbermans de Magnum P.I. feien un petit paper secundari, però els gags que protagonitzaven han quedat per la posteritat com uns dels moments més divertits de la sèrie.

A veure, que aixequi la mà qui hagi intentat imitar alguna vegada el riure afònic d’en Risitas, el copilot d’en Pierre Nodoyuna als Autos Locos. Tothom, no falla.



Finalment tenim l’Sprockett (salut Pollo!), el fidel company de l’humà que habitava la casa sota la que corrien els Fraggles i els Curris, sovint confós amb el gos del Contacontes. Quants més me’n deixo i es mereixerien una petita menció, però l’espai és limitat i el temps és or, potser en una propera entrada acabarem de fer repàs.