08 de juny, 2006

Conseqüències

La bonica excursió de dilluns ens ha deixat un regalet. En Pirata, apart de tenir agulletes i estar completament rebentat, ha agafat una mena de constipat gripós la mar de lleig.

Tot va començar l'endemà, quan al tornar a casa per dinar vaig sentir estossegar el gos de mala manera; sonava com una barreja de carraspera cazallera i els últims estertors d'un consumidor de Farias passat de voltes. Semblava que volgués vomitar, però a mitja convulsió s'empassava de nou, amb un sonor "glub", la pilota de mocs que vam descobrir s'havia anat llepant amb la seva tècnica de llengua/kleenex. Crec que tots coneixem la desagradable sensació de tenir la gola embussada de mocs, ara imagineu ser un gos cec que dels amos només entén "blapcla, blapcla, scup lsmocs, hpme"... en fi...

Al vespre, ja érem a la consulta del veterinari per fer-li un reconeixement preventiu, que confirmà que era un constipatus bulgaris de tota la vida. La visita va estar farcida de novetats: com ara enxufar-li el termòmetre per l'anus al quisso, cosa que va aguantar dignament, per descobrir-li alguna dècima de febre (si per un gos és normal tenir la "temperatura rectal" a 38, ell gairebé arribava a 39); o bé pesar-lo en una bàscula industrial (15,300 kg) per saber la dosi indicada de medicaments que es mesura segons el pes.

El metge ens va receptar i proveir d'uns antibiòtics per combatre una petita infecció de ganglis (angines bulgaris) dels que hem de donar-li durant 10 dies mitja pastilla diària. Per lo demés fer vida normal procurant no donar-li molta canya a en Pirata mentre duri el tractament -res de fer-lo pujar al K2 ni coses per l'estil-.

Avui dijous ja es troba força millor, ja no estossega i els mocs han quedat molt diluïts, però segueix reaccionant poc a poc quan arribem a casa i s'esgota de seguida amb el mínim joc. Com nosaltres quan estem malalts, té moments en que sembla que no pugui amb la seva ànima i altres instants en que li tornen les forces i s'anima a fer alguna demostració d'alegria. Veurem com evoluciona. El que està clar, però, és que a partir d'ara quan anem d'excursió li durem un abric pels moments de descans on pot agafar fred, com fa tot bon excursionista.

3 comentaris:

Quim ha dit...

Pel que pugueu pensar que en Pirata és un "neneta" que s'encostipa a la primera de canvi (segur que ho heu pensat, que us conec), resulta que el veterinari, un cop auscultat, ens va dir que en Pirata té un cor que ja el voldria l'Indurain. Resulta que malgrat l'estrés d'estar sobre una taula a 1 mentre i mig del terra i amb un termòmetre pel recte (volia de cul, però sona lleig), els batecs de l'animal eren pausats i ferms! Quin gran gos! Aixó vol dir que realment està preparat per la vida a muntanya, i que l'encostipat segur que no té res a veure amb sortida, i que algún altre gos li ha encomanat (amor de pare ;)

Anònim ha dit...

Bones!
Hum... a nosaltres ens passa que l'Orn ja és una mica gran, i ha heretat els problemes de cadera del seu pare. És una afecció molt comú als gossos d'atura...
A més, té reuma!
I si a tot això ho juntem amb que quant fem excursions corre i salta com un boig, i cada bassa/riu que veu, bassa/riu que s'ajau... I és clar, l'endemà pateix... Li costa pujar les escales i fins i tot, alguns cops, aixecar-se i tot.
Al dia seguent, ja està molt millor, i al cap d'un altre ja torna a fer el boig... però tot i això, fa patir molt.

I encara és pitjor perquè el quisso disfruta com un boig en les sortides i excursions. Suposo que d'aquí a un temps només ens el podrem endur en sortides curtes i suaus...
En fi...

Salut! (mai més ben dit!)
Quim

Anònim ha dit...

Doncs mira que hi he pensat en això, la tercera edat en un gos... si en Pirata ja és cec ara, imagina que comenci a pèrdre l'olfacte o l'oida... encara queda molt, però dóna què pensar.

Per cert, que el veterinari també es va tornar a meravellar de les cuixes fermes del nostre quisso. Es veu que només el van a visitar animals de ciutat, fofos i poc acostumats a caminar. Res res, ja l'abrigarem, però d'excursions n'hi farem fer les màximes possibles, i més veient el que expliques de l'Orn. La vida s'ha de viure a tope mentre es pugui! :D