En Pirata revelat

Quan vàrem anar a buscar en Pirata a la protectora, ens van dir que es tractava d’un Gos d’Atura Català. A partir d’aquell moment em vaig posar a buscar informació sobre aquesta meravellosa raça canina.

Per descriure una raça, els experts fan servir allò que anomenen “estàndard”. Es tracta d’una descripció detallada d’un exemplar “perfecte” de la raça, que tots els individus d’aquella raça haurien de complir. Un cop vaig trobar l’estàndard complet del Gos d’Atura Català no vaig poder estar-me de comparar-lo amb el Pirata. La cosa és un pèl complicada per aquells que no hi entenem gaire de gossos, per això he trobat una mena de resum molt més assequible:

- Gos Petit (50 cm. Els mascles i 48 cm. Les femelles. Les mides dels gossos es prenen fins a la creu, on s’ajunten coll, dors i escàpules). Efectivament en Pirata es troba just a la mitjana dels mascles de la seva raça amb 50 cm.

- Compacte al màxim, quasi quadrat (igual d’alt que de llarg). Doncs sí, del peu al clatell en Pirata fa 49 cm, aproximadament igual que de llarg (50 cm). Així, conserva la proporció de 9 a 8 (pròpia de la raça); gairebé 9 a 9.

- Amb el coll més aviat curt (d’igual longitud que el cap). El cap li fa uns 17 – 18 cm i el coll, 15 cm. Potser li queda un coll un pèl curt, però en cap cas queda desproporcionat respecte la resta del cos.

- Camacurt (igual longitud terra-colze que colze-creu). Així té el centre de gravetat més baix i no perd l’equilibri quan treballa per forts pendents relliscosos d’herba o de glaç. Efectivament, en el Pirata la longitud terra-colze és de 25 cm, mentre que la colze-creu és de 24 cm. La seva capacitat d’equilibri la demostra cada vegada que surt al carrer pujant i baixant voreres sense immutar-se.

- Té un cap robust (res de caps estrets) i la proporció crani-morro és de 4 a 3. El morro és una piràmide truncada (mai en forma de conus punxegut). Mida del crani d’en Pirata és d’11 cm. La mida del morro, 8 cm. Així, conserva perfectament la proporció del cap. A més, també s’hi troba una petita rasa en el front, característica del gos d’Atura. Té però una lleu desviació respecte la raça, ja que el seu morro és més cònic aplanat que piramidal. És igual, per què així té un aspecte més entranyable, ja que li queden unes faccions més arrodonides.

- Orelles caigudes (mai aixecades ni rebregades cap enrera: orelles en rosa). Han de ser dos autèntics talls de pernil penjant enganxats a la cara del gos. Això sí que no! En Pirata les té totalment rebregades, quedant-li aixecades com si portés les dues petites ales del casc de l’Astèrix.

- Garró més aviat baix i doble esperó a les potes del darrera, ossificats i amb membrana entre els dos. És com si el gos tingués sis dits, cosa molt útil per a un gos de muntanya que treballa en forts pendents relliscosos i que ha d’arrapar-se bé. Doncs sí. En Pirata té aquests dobles esperons, la funció dels quals vàrem poder observar in-situ durant la sortida a Sant Llorenç del Munt. Quan baixava un pendent fort, els peus de les potes de darrera (on té els espolons) giraven cap enfora per clavar-los al terra, roca, etc. i mantenir la direcció de baixada.

- Pèl mitjanament llarg, aspre i porquí (ni arrissat, ni sedós, ni excessivament abundant). És veritat, en Pirata té una combinació de pèls, uns més suaus que d’altres fent que barreja de tots ells generi una manta de pèl aspre però agradable al tacte (sobretot quan està net). A més aquesta capa de pèl densa li serveix de protecció/armadura per quan els altres gossos volen mossegar-lo.

- Cua curta (menys de 10 cm.) o cua llarga que ha de sobrepassar lleument el garró. Mai no s'enroscarà sobre el llom quan el gos es mogui. En Pirata té la cua tallada, considerant-se “cua de treball”. Quan aquests gossos feien la feina de protecció dels ramats se’ls acostumava tallar la cua i retallar les orelles, ja que eren dos punts “febles” on els atacants (llops i altres gossos cimarrons), podien mossegar-los fàcilment.

Algunes imperfeccions del Pirata respecte l’estàndard:

A part de les orelles rebregades, en Pirata té altres “desviacions” de la seva raça. Així, li hem observat petites despigmentacions en els llavis i un parell d’ungles blanques, quan les hauria de tenir completament negres.

Comportament:

A part, amb l’observació del seu comportament també podem afirmar que es tracta d’un Gos d’Atura, on els seus instints el porten a vetllar pel ramat que se li ha encarregat. Hi ha un parell o tres d’actituds que ens han cridat l’atenció i que hem atribuït a l’origen de la raça (podria ser que no fos així, i m’ho estigui inventant, en qualsevol cas, em sembla prou raonat).

- Vetlla nocturna: Des del primer dia, l’accés al dormitori ha estat vetat per en Pirata. Tanmateix ell el reconeix com una mena “d’estable”, i durant la nit, quan fa la ronda, sense entrar-hi i com a molt ficant-hi el nas, sempre ve a comprovar la presència dels ocupants. Un cop se n’ha assegurat, torna al seu lloc o bé es queda davant la porta per prosseguir amb la guàrdia.

- Un més del ramat: Sovint, quan el portem a passejar, es munten tertúlies improvisades amb els altres amos. Mentre els gossos respectius campen i juguen, en Pirata es manté al peu del canó. Ell es queda prop nostre, normalment en el centre de la rotllana formada pels tertulians. Tot i que ho fa amb una actitud despreocupada, realment està molt atent ja que si sortim de la rotllana ell s’aixeca immediatament per controlar el moviment del “ramat”.

- Aturador: En Pirata no suporta anar al darrera. Si nota que vas per davant d’ell, i coneix el camí, intenta sobrepassar-te. No només s’adelanta si no que se’t posa al davant per fer-te frenar, mantenir-te controlat. Talment com si fossis una ovella descarriada.

Per tot això em veig en cor de concluir que efectivament, en Pirata és un Gos d’Atura Català.