19 de juny, 2006

¿Es un galgo o un podenco?


Ahir, mentre passejàvem a en Pirata varem ser testimonis d’un fet inèdit fins ara en el nostre quisso: El varem veure corre a ple galop a la màxima velocitat que li permetien les seves curtes però robustes extremitats.

Quina va ser la font de la supressiva reacció? Us preguntareu. Doncs resulta que en un instant de descuit, els dits que aguantaven la corretja varen cedir a l’ànsia d’en Pirata per trobar-se sempre a una distància major a la longitud total de la corretja. Això va provocar que aquesta sortís projectada cap a ell, gràcies al mecanisme retràctil que porta incorporat. En Pirata, en sentir com un objecte no identificat se li acostava a gran velocitat va reaccionar instintivament fugint de la font del seu terror. Tanmateix, com que un dels caps de la corretja estava fermada al seu clatell, per més que fugia el mecanisme sempre feia que l’altre cap el perseguís de forma perpètua, per més que corregués. Va ser ben bé de dibuix animat, talment com quan el Jerry li lligava una llauna a la cua d’en Tom, i aquest sortia escopetejat!

Afortunadament, l’ensurt va durar uns segons, i no varem haver de lamentar danys ni perjudicis ni sobre el ca ni sobre l’aparell. Això sí, el primer va quedar un pèl estressat (cosa que varem mitigar amb les corresponents carícies i paraules tendres) i el segon, una mica rallat d’haver estat arrossegat pel terra.

A part, també podem treure algunes valoracions positives de l’episodi: 1) en Pirata, malgrat ser cec, té uns reflexes que ja els voldria el millor porter del mundial; i 2) En fugir, va triar una trajectòria segura, evitant un escaló que l’hagués fet descendir uns metres fins a la llera del riu amb la gravetat com a única força actuant. Això ens indica que, si fins i tot esverat evita aquests perills, podem estar segurs que la probabilitat que faci un mal pas estant tranquil, sense ser del tot impossible, és extremadament improbable.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

començo a pensar que potser si que en Pirata és la rencarnació de Dardevile. com ho sabia que no hi havien obstacles cap allà on corria, no va topar amb res?ostres, ostres!

Anònim ha dit...

Doncs sí, va ser un fenòmen sorprenent. La sort és que érem a la llera del riu i allò és tot pla i no hi ha obstacles. Jo crec que hem passejat ja tant per allà que se'l coneix pam a pam i va saber on hi havia el límit de cada cantó (en un, paret, en l'altre, graó) tot i anar com un boig.

Quim ha dit...

Sííííí!!! Tinc un gos amb Poders!!! Krypto, vine, Krypto, anem!! Jejejeje :D