04 de maig, 2006

Jugar a cegues

Ja que en les últimes entrades del blog ens hem posat molt seriosos i científics, crec que ha arribat l'hora de treure ferro a l'assumpte comentant un petit aspecte de la vida d'en Pirata que encara no hem tocat: el joc. No em refereixo a que tingui per costum visitar el Bingo de la cantonada, ni que vagi demanant canvi per la màquina escurabutxaques... no, em refereixo a la vessant més innocent del joc que només busca la diversió sense ànims de lucre. Però, com s'ho fa un gos cec per entretenir-se?

Està clar que en Pirata mai podrà espantar estols de coloms, ni perseguir un freesbee, ni caçar una pilota al primer rebot. De fet, hem observat que, quan altres gossos el busquen enjogassadament, amb prou feines entén què és el que li demanen ja que no veu el llenguatge corporal de l'altre i, per tant, no pot donar resposta efectiva ni immediata, amb el que la majoria de col·legues canins s'avorreixen de seguida i van a buscar algun company de joc més divertit. És més, quan en Pirata nota que té davant un company una mica massa entusiasta s'arriba a espantar molt, perquè sent esbufecs estranys, nota que el toquen inesperadament i li busquen les pessigolles de manera una mica brusca.

En Pirata acostuma a recórrer sempre el contacte per demanar quelcom, és el seu mitjà de comunicació amb els humans, així que els primers jocs que vam desenvolupar es basaven en intentar agafar-li les potes davanteres, o el musell (sempre amb molt de compte, clar!). Aquest sistema, però, era una mica ensopit i poc versàtil. Ja havíem provat amb pilotes sorolloses amb èxit nul, així que mentre nosaltres donàvem voltes per trobar una solució al problema del joc, en Pirata -que és un quisso espavilat- se les va idear per trobar una joguina que li fes el pes.

Tot va sorgir per casualitat, com acostuma a passar amb els grans descobriments de la història, i és que quan en Quim o jo ens posàvem els mitjons ell venia a investigar de prop la operació. Tant enredava ensumant-nos els peus que de tant en tant li posàvem el mitjó talment com un morrió; ell se'l treia de seguida i continuava investigant-nos les llesques, però ai! un bon dia no es va treure el mitjó tant ràpidament... se'l va endur al seu llitet i el va mastegar, estiregassar i bavejar tant com va poder en el petit lapse de temps que va haver-hi fins que vaig recuperar la meva petita peça de roba. Des d'aleshores, quin remei, en Pirata té un mitjó en exclusiva per mastegar-lo quan li vingui de gust i, seguint amb les nostres investigacions, no descartem que els draps de cuina, les tovalloles usades o, en definitiva, el cossi de la roba bruta s'acabi convertint en el Toys'rUs particular del nostre pelut company.