espècie per assegurar una bona salut mental. El fet és que en Pirata, entre pixums i cagaradetes, contínuament busca la presència d'altres companys de quatre potes. Si sent lladrar a la llunyania algun gos, aixeca el cap, apunta cap a la font dels lladrucs i ensuma fort, com si d'un radar es tractés. Si no va lligat es dirigeix ipso facto cap al quisso sorollós, malgrat potser està en un lloc inabastable (és llavors quan, amb l'emoció, l'hem de cridar reiteradament o afanyar-nos a lligar-lo per tal que no es faci mal).Altres cops, és més divertit, per què mentre ell està ocupat flairant qualsevol racó de terra, sense que se n'adoni se li acosta un gos per jugar. Llavors, en sentir el contacte d'un morro fred sobre el seu membre (es veu que és així com es saluden els gossos), és quan fot un bot d'esglai . No m'estranya que s'espanti, a mi també em faria basarda trobar-me un desconegut amorrat en les meves parts. El problema és que, no sé com, els altres gossos detecten que al Pirata li passa quelcom (pot ser que la ceguesa segregui hormones en el pixum?), i sovint s'aparten ràpidament d'ell, el defugen, amb la consegüent estrebada del Pirata per atansar-s'hi, i la frustració final que deixa veure marxar de nou un potencial amic de jocs canins.
Per altra banda, els pocs animals que intenten interactuar amb ell, queden totalment desencantats en veure que el Pirata no reacciona normalment als seus intents de joc. Salten, corren, mosseguen (per jugar) i ensumen al seu voltant o sobre d'ell. En Pirata impotent i incapaç de reaccionar a temps, es queda allí palplantat com un estaquirot sense saber d'on li baixen. Al cap d'uns segons els altres gossos, avorrits, tornen amb els seus amos o marxen amb d'altres exemplars més avesats a les corredisses. La veritat és que al principi fa gràcia veure-ho, però al cap d'uns quants intents, és trist. Pobre Pirata, espero que trobi algun gos que pugui comprendre la seva situació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada