Arribo aquest migdia a casa de l'Eva per passejar al Pirata. Com sempre, el ca em rep remenant tant la cua que el cul li va d'un costat a l'altre. En contrast, l'Eva em mira amb cara neguit. "Saps que ha passat?" - m'etziba. Em començo a preocupar...Llavors m'explica que, aquest matí, mentre en Pirata baixava les escales de la llera del riu anava amb tanta embranzida que s'ha deixat una ungla enrera. Ella no se n'ha adonat fins una mica més tard, creuant la passera, quan a vist que en Pirata anava deixant, com un soldat ferit, un petit rastre de sang [Ara me l'imagino amb un mocador vermell al cap, tot suant i cridant per dins "No em sento l'ungla!!" com el famòs Marine de la serie de películes sobre un heroi del Vietnam]. Tota preocupada ha trucat al veterinari. Allà l'han tranquilitzada: si el Pirata no coixeja és que aquí no ha passat res. Tanmateix, per precaució li ha desinfectat amb una mica d'aigua oxigenada, tot i que en Pirata s'hi resistia i ja s'ho havia llepat fins a deixar-s'ho ben net (que n'ès de llest!).
Al dur-lo a passejar, en Pirata a fet com si no li faltés cap apèndix ungular. Potser al baixar les escales s'ho a près amb una mica més de calma i seny (segurament recordant l'estravada), i molt de tant en tant feia un petit saltironet quan recolzava la pota a terra; res, gairebé imperceptible. Malgrat tot ha continuat gratant a terra característicament després de cada pixarada...Bé esperem que no hagi estat res.
1 comentari:
He de dir que el més difícil ha estat mantenir quiet a en Pirata mentre li intentava aplicar una mica d'aigua oxigenada.
Si a nosaltres un petit tall ja ens pica, ell que ha quedat amb l'ungla en carn viva no us podeu imaginar com corria per a que no l'enganxés!!!
El proper dilluns prometem penjar un nou comunicat mèdic sobre l'estat de l'artista. ;P
Publica un comentari a l'entrada